"Tu què vols ser de gran? Jo vull viure" (II)
Fa tot just uns dies, el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, inaugurava la Cimera Mundial de la Seguretat Alimentària amb una dada que no ens deixa indiferents: "Avui moriran 17.000 nens al món". Coincidint amb el vintè aniversari de la Convenció sobre els Drets dels Infants, parlem amb Iolanda Romero, portaveu d'Unicef (Fons de les Nacions Unides per a la Infància) a Catalunya, sobre què és aquest document i quina és la situació actual dels nostres nens i nenes, el nostre futur.
Ve de la primera part
- Ens parles d'explotació infantil, suposo que això inclou la laboral. Em podries dir si ha canviat el perfil dels països en què heu hagut de treballar més aquest tema? Penso en països emergents que s'estan convertint en potències econòmiques...
Amb la globalització i la deslocalització, Unicef ha incidit molt en les empreses que en un moment o un altre han hagut de treballar en el tema de l'explotació laboral dient-los quins són els drets dels infants i explicant-los que s'han de complir, però no et puc dir si hi ha hagut un canvi de perfil pel que fa a països.
- Quina resposta trobeu en aquestes empreses multinacionals, especialment en un context de crisi com l'actual?
Quan treballem amb les empreses, igual que amb els governs, l'objectiu és sempre la constància; si em permets l'expressió, la gota malaia. Però no és fàcil perquè l'objectiu d'una empresa és obtenir beneficis i el de la Convenció i els estats firmats és defensar els drets dels infants. En aquesta dualitat ens anem movent.
- Insisteixo una mica en el tema de la crisi. Com l'esteu notant des d'Unicef? Em pots explicar com està afectant els infants?
Els més vulnerats i els més vulnerables en una situació de crisi són els nens i les nenes, perquè quan les estructures que els donen suport es desfan (i quan parlem de les estructures de l'estat del benestar estem parlant de polítiques econòmiques, polítiques socials, polítiques culturals...) per manca de pressupostos, els més afectats són els més petits.
Unicef a Catalunya té més de 20.000 socis. Són individus que fan una aportació, ja aportació periòdica ja sigui puntual. Aquests socis, en aquest moment de crisi, s'han mantingut. La situació és diferent en el tema d'empreses. La crisi ha fet que moltes d'elles hagin com a mínim congelat el seu suport a Unicef.
Pel que fa a les institucions públiques, hem sabut que al pressupost per a cooperació que es vol aprovar per a l'any que ve hi ha una reducció del 20%. Unicef demana que la crisi econòmica no sigui també una crisi de valors. No ho podem permetre. Els pressupostos per a cooperació, educació, sanitat... s'han de mantenir. Potser hem de canviar estratègies o retallar altres coses, però no els drets dels nostres nens.
- Quines prioritats marcaria Unicef en aquests moments? Quins recursos són més urgents?
Precisament en la situació actual, una de les prioritats és no anar enrere. Hem aconseguit una reducció de la mortalitat infantil, hem aconseguit incrementar el nombre de dones amb sida que es tracten amb retrovirals, i per tant que els seus fills no neixin amb sida. Parlem d'un nen que ha contret una malaltia perquè, existint un tractament, la mare no ha estat tractada.
- Com viviu la irrupció d'internet? Ho veieu més com un perill o com una oportunitat per als infants, perquè suposo que pot tenir aquesta doble lectura...
No és l'eina, és la utilització que en fem. Els nens tenen dret a la informació i al joc, i internet és un mitjà que els ho permet. D'altra banda, una utilització sense l'acompanyament dels adults i sense la informació pertinent pot ser molt perillosa. Des d'Unicef el que fem és recordar als pares que els seus fills han de poder consultar internet amb ells fins a una edat concreta, que no han de donar les seves dades personals, que no han de contactar amb persones alienes, que no coneguin. Ha de ser una eina pràctica, enriquidora i no un perill.
- Centrem-nos una mica en Catalunya. Quina és la situació actual dels infants catalans?
Si fem una radiografia de Catalunya, sembla que els drets dels infants estan garantits per l'estat del benestar. És veritat que en una situació de crisi hi ha situacions de possible vulneració o que poden anar enrere, i en aquest sentit hem d'estar a l'aguait.
Un altre tema és que un dels drets més desconeguts de la Convenció és el dret a la participació, a l'opinió. Els nens tenen dret a dir la seva, i això ho treballa molt Unicef a Catalunya. I com ho fa? A Lleida per exemple, hi ha el Consell dels Infants, que és un òrgan consultiu on nens i nenes expliquen com veuen la societat, quins són seus els objectius, els seus somnis. Poden, per tant, opinar. Això està dins d'un projecte que anomenem CAI, Ciutats Amigues de la Infància.
- Dóna'm algun exemple més de com treballeu aquí, a Catalunya, perquè crec que Unicef és molt conegut per la seva feina al Tercer Món, però a nivell local és més desconeguda...
Un altre exemple és l'educació amb valors. A les escoles, donem una sèrie de materials a través d'una pàgina web que es diu enredate.org, on poden entrar tots els professors i alumnes que vulguin, perquè dóna recursos per parlar de temes des d'una perspectiva molt lúdica. Per exemple, ara, hem fet una campanya que es diu "Gotes per al Níger", en què hem explicat als nens catalans que en aquest país una nena ha de recórrer 15 quilòmetres per tenir aigua. A banda de defensar els seus drets, l'objectiu d'aquestes activitats és que els nens d'aquí coneguin els drets dels seus homòlegs arreu del món.
- El Síndic de Greuges acaba de publicar un informe sobre la situació dels infants, precisament arran de l'aniversari de la Convenció, en què conclou que una de les assignatures pendents a Catalunya és la segregació a les escoles. Us consta a vosaltres ? Ho tracteu?
Això, el Síndic, precisament, ho va dir en unes jornades en què nosaltres vam participar. Afortunadament, a Catalunya tenim un Síndic de Greuges, que és una figura essencial per tal de denunciar aquestes situacions, i Unicef hi està en contacte per tal de fer un seguiment, deixar constància i treballar-hi, però és el Síndic qui fa aquesta feina. Nosaltres l'hem de fer on hi ha un síndic.
- La Convenció defineix "infant" com "tot ésser humà menor de 18 anys", però sembla que no és tan fàcil. Em refereixo a la polèmica que ha sorgit a Catalunya i també a Espanya arran dels pirates de l'"Alakrana" sobre aquests immigrants que arriben i, com que no està clara la seva edat, els fan proves radiològiques per determinar-la... Com ho veieu, això?
Un nen és un menor de 18 anys, però el que veiem a la nostra societat i en altres de menys desenvolupades és que el grau de maduresa pot ser molt diferent i cada nen és un món.
- En qualsevol cas, creus que vulnera els drets de l'infant o del possible infant sotmetre'l a radiografies de clavícula per determinar-ne l'edat?
Bona pregunta! Un menor de 18 anys ha de tenir els seus drets acomplerts; la qüestió és la pressió social, la pressió mediàtica, la pressió econòmica... d'una situació molt concreta respecte a un infant, possible infant. Des d'Unicef, com sempre, ens remetem a la Convenció i, per tant, un infant ha d'estar protegit. No podem dir una altra cosa.
- Per últim, quin missatge creus que ha de rebre la societat en un dia con el vintè aniversari de la Convenció? Què ens pots dir per fer-nos reflexionar a tots plegats?
La Convenció va ser una fita molt important; va suposar, com va dir un sociòleg italià, que "els nens són ciutadans", i això vol dir que tenen uns drets adquirits. Que no són objectes de protecció sinó subjectes de dret. M'agradaria que reflexionéssim sobre què vol dir això. A nivell més emotiu, voldria que tots penséssim en un nen desnodrit als braços de la seva mare, aquests nens que són tot ulls, i després en un nen nostre, un fill, un nebot, en tot el que han tingut.
Torna a la primera part de l'entrevista
- Ens parles d'explotació infantil, suposo que això inclou la laboral. Em podries dir si ha canviat el perfil dels països en què heu hagut de treballar més aquest tema? Penso en països emergents que s'estan convertint en potències econòmiques...
Amb la globalització i la deslocalització, Unicef ha incidit molt en les empreses que en un moment o un altre han hagut de treballar en el tema de l'explotació laboral dient-los quins són els drets dels infants i explicant-los que s'han de complir, però no et puc dir si hi ha hagut un canvi de perfil pel que fa a països.
- Quina resposta trobeu en aquestes empreses multinacionals, especialment en un context de crisi com l'actual?
Quan treballem amb les empreses, igual que amb els governs, l'objectiu és sempre la constància; si em permets l'expressió, la gota malaia. Però no és fàcil perquè l'objectiu d'una empresa és obtenir beneficis i el de la Convenció i els estats firmats és defensar els drets dels infants. En aquesta dualitat ens anem movent.
- Insisteixo una mica en el tema de la crisi. Com l'esteu notant des d'Unicef? Em pots explicar com està afectant els infants?
Els més vulnerats i els més vulnerables en una situació de crisi són els nens i les nenes, perquè quan les estructures que els donen suport es desfan (i quan parlem de les estructures de l'estat del benestar estem parlant de polítiques econòmiques, polítiques socials, polítiques culturals...) per manca de pressupostos, els més afectats són els més petits.
Unicef a Catalunya té més de 20.000 socis. Són individus que fan una aportació, ja aportació periòdica ja sigui puntual. Aquests socis, en aquest moment de crisi, s'han mantingut. La situació és diferent en el tema d'empreses. La crisi ha fet que moltes d'elles hagin com a mínim congelat el seu suport a Unicef.
Pel que fa a les institucions públiques, hem sabut que al pressupost per a cooperació que es vol aprovar per a l'any que ve hi ha una reducció del 20%. Unicef demana que la crisi econòmica no sigui també una crisi de valors. No ho podem permetre. Els pressupostos per a cooperació, educació, sanitat... s'han de mantenir. Potser hem de canviar estratègies o retallar altres coses, però no els drets dels nostres nens.
- Quines prioritats marcaria Unicef en aquests moments? Quins recursos són més urgents?
Precisament en la situació actual, una de les prioritats és no anar enrere. Hem aconseguit una reducció de la mortalitat infantil, hem aconseguit incrementar el nombre de dones amb sida que es tracten amb retrovirals, i per tant que els seus fills no neixin amb sida. Parlem d'un nen que ha contret una malaltia perquè, existint un tractament, la mare no ha estat tractada.
- Com viviu la irrupció d'internet? Ho veieu més com un perill o com una oportunitat per als infants, perquè suposo que pot tenir aquesta doble lectura...
No és l'eina, és la utilització que en fem. Els nens tenen dret a la informació i al joc, i internet és un mitjà que els ho permet. D'altra banda, una utilització sense l'acompanyament dels adults i sense la informació pertinent pot ser molt perillosa. Des d'Unicef el que fem és recordar als pares que els seus fills han de poder consultar internet amb ells fins a una edat concreta, que no han de donar les seves dades personals, que no han de contactar amb persones alienes, que no coneguin. Ha de ser una eina pràctica, enriquidora i no un perill.
- Centrem-nos una mica en Catalunya. Quina és la situació actual dels infants catalans?
Si fem una radiografia de Catalunya, sembla que els drets dels infants estan garantits per l'estat del benestar. És veritat que en una situació de crisi hi ha situacions de possible vulneració o que poden anar enrere, i en aquest sentit hem d'estar a l'aguait.
Un altre tema és que un dels drets més desconeguts de la Convenció és el dret a la participació, a l'opinió. Els nens tenen dret a dir la seva, i això ho treballa molt Unicef a Catalunya. I com ho fa? A Lleida per exemple, hi ha el Consell dels Infants, que és un òrgan consultiu on nens i nenes expliquen com veuen la societat, quins són seus els objectius, els seus somnis. Poden, per tant, opinar. Això està dins d'un projecte que anomenem CAI, Ciutats Amigues de la Infància.
- Dóna'm algun exemple més de com treballeu aquí, a Catalunya, perquè crec que Unicef és molt conegut per la seva feina al Tercer Món, però a nivell local és més desconeguda...
Un altre exemple és l'educació amb valors. A les escoles, donem una sèrie de materials a través d'una pàgina web que es diu enredate.org, on poden entrar tots els professors i alumnes que vulguin, perquè dóna recursos per parlar de temes des d'una perspectiva molt lúdica. Per exemple, ara, hem fet una campanya que es diu "Gotes per al Níger", en què hem explicat als nens catalans que en aquest país una nena ha de recórrer 15 quilòmetres per tenir aigua. A banda de defensar els seus drets, l'objectiu d'aquestes activitats és que els nens d'aquí coneguin els drets dels seus homòlegs arreu del món.
- El Síndic de Greuges acaba de publicar un informe sobre la situació dels infants, precisament arran de l'aniversari de la Convenció, en què conclou que una de les assignatures pendents a Catalunya és la segregació a les escoles. Us consta a vosaltres ? Ho tracteu?
Això, el Síndic, precisament, ho va dir en unes jornades en què nosaltres vam participar. Afortunadament, a Catalunya tenim un Síndic de Greuges, que és una figura essencial per tal de denunciar aquestes situacions, i Unicef hi està en contacte per tal de fer un seguiment, deixar constància i treballar-hi, però és el Síndic qui fa aquesta feina. Nosaltres l'hem de fer on hi ha un síndic.
- La Convenció defineix "infant" com "tot ésser humà menor de 18 anys", però sembla que no és tan fàcil. Em refereixo a la polèmica que ha sorgit a Catalunya i també a Espanya arran dels pirates de l'"Alakrana" sobre aquests immigrants que arriben i, com que no està clara la seva edat, els fan proves radiològiques per determinar-la... Com ho veieu, això?
Un nen és un menor de 18 anys, però el que veiem a la nostra societat i en altres de menys desenvolupades és que el grau de maduresa pot ser molt diferent i cada nen és un món.
- En qualsevol cas, creus que vulnera els drets de l'infant o del possible infant sotmetre'l a radiografies de clavícula per determinar-ne l'edat?
Bona pregunta! Un menor de 18 anys ha de tenir els seus drets acomplerts; la qüestió és la pressió social, la pressió mediàtica, la pressió econòmica... d'una situació molt concreta respecte a un infant, possible infant. Des d'Unicef, com sempre, ens remetem a la Convenció i, per tant, un infant ha d'estar protegit. No podem dir una altra cosa.
- Per últim, quin missatge creus que ha de rebre la societat en un dia con el vintè aniversari de la Convenció? Què ens pots dir per fer-nos reflexionar a tots plegats?
La Convenció va ser una fita molt important; va suposar, com va dir un sociòleg italià, que "els nens són ciutadans", i això vol dir que tenen uns drets adquirits. Que no són objectes de protecció sinó subjectes de dret. M'agradaria que reflexionéssim sobre què vol dir això. A nivell més emotiu, voldria que tots penséssim en un nen desnodrit als braços de la seva mare, aquests nens que són tot ulls, i després en un nen nostre, un fill, un nebot, en tot el que han tingut.
Torna a la primera part de l'entrevista
