Turisme dark, la moda de visitar espais on la mort va deixar petjada

Un grup de persones es passeja pel cementiri de Poblenou. Una imatge que no és estranya de fa un temps. Estan fent una visita. Ara bé, no és una visita qualsevol, no són curiosos. Són futurs professionals del sector del turisme. En concret, són alumnes del màster en Periodisme de viatges de la UAB i fan la classe sobre el terreny.

La professora és la Míriam del Río, periodista i codirectora de Gobcnrutas.com. Comença la classe. Explica als seus atents alumnes -molts d'ells prenen apunts- tot d'històries relacionades amb aquest emblemàtic cementiri barceloní. 

Des de l'origen de l'estàtua impactant del petó de la mort, una imatge que fa glaçar la sang per l'extrem realisme i la component sinistra, a la llegenda que hi ha al voltant de la tomba del Francesc Canals, el Santet, a qui se li atribueixen poders per concedir els desitjos a qui li fa una ofrena.

La Míriam ja fa temps que s'ha especialitzat en el que es coneix com a turisme dark o turisme fosc. Una altra manera de plantejar-se els llocs per visitar durant el temps lliure. Es tracta d'anar a visitar escenaris on la mort ha deixat la seva petjada, però amb certs matisos que defugen totalment la morbositat.

"Les persones aficionades al turisme fosc tenen la motivació de voler saber què va passar en un espai, però que es volen submergir en aquella història i que no volen que ningú els ho expliqui. No es fa des d'una perspectiva tètrica o macabra sinó des d'una part històrica i cultural."

Escenaris de la mort

Cementiris, llocs abandonats, antics hospitals, presons, catacumbes, camps de concentració... Escenaris que es poden visitar amb curiositat i respecte a parts iguals. Espais on la mort ha tingut un paper protagonista i sempre amb el rerefons de la difusió històrica o bé antropològica. 

De fet, els professionals especialitzats en turisme dark rebutgen de ple visitar llocs on han succeït crims que no han suposat res més que el dolor dels seus éssers estimats i certa transcendència a la premsa més morbosa. 

En aquest sentit, el filtre de la Història defineix molt bé les destinacions del turisme fosc: "S'ha de fer amb molt de cap i respecte. No visites espais fàcils de veure. Poden ser visites profundes i emocionalment complicades".

Visites guiades

Un altre dia ja no és una classe, sinó una ruta guiada per la Barcelona més fosca. Els carrers estrets i foscos de la part més antiga i cèntrica amaguen capítols de la història marcats per la mort.  Es poden descobrir llegint un llibre o bé anant-ho a veure en primera persona. 

Una desena d'amants del turisme dark envolten la Míriam durant més d'una hora escoltant atentament detalls. Des d'escenaris reals dels últims dies de la guerra de Successió, el setembre de 1714, als carrers per on va créixer la llegenda d'Enriqueta Martí, la famosa vampira del Raval.

I encara hi ha qui no en té prou i és capaç d'agafar un avió per anar-se'n a l'altra punta del món. Els viatges foscos en què la Míriam del Río fa de guia poden tenir destinacions molt llunyanes. La més recent, el març passat quan va portar una quinzena de persones a diversos llocs dels Estats Units. L'epicentre, a Nova Orleans, una ciutat on la cultura vudú va deixar empremta a conseqüència de l'arribada d'esclaus procedents de l'Àfrica. També es pot visitar el seu cementiri, on, entre altres curiositats, hi ha una tomba que està buida perquè el seu futur "inquilí" encara és viu: el famós actor Nicolas Cage. 

A uns centenars de quilòmetres, parada obligatòria a Memphis. Concretament al Lorraine Motel, on matar Martin Luther King mentre saludava els seus seguidors des del balcó de la seva habitació, avui convertit en un museu dels drets civils. La visita arriba fins a l'habitació 306, on s'allotjava l'històric defensor dels drets de la comunitat negra i on se li van practicar les primeres atencions després de rebre un tret aquell fatídic 4 d'abril de 1968.