Turull diu al TSJC que va transferir patrimoni a la seva dona per motius de salut

Jordi Turull va cedir part del seu patrimoni a la seva dona perquè temia per la seva salut, i no per evitar possibles responsabilitats derivades del procés independentista.

Així ho ha declarat aquest dilluns davant del jutge Francisco Valls, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La fiscalia del TSJC considera que pot haver incorregut en un delicte d'insolvència punible, per haver transferit a la seva dona, Blanca Bragulat, uns 96.000 euros del seu patrimoni, corresponents a la meitat de la casa de tots dos i a la meitat dels diners d'un compte corrent.

A Turull se'l considera autor del delicte i a Bragulat només cooperadora necessària.

Si fos declarat culpable, Turull podria ser condemnat a penes de fins a 4 anys de presó i multes de 24 mesos.

Els fets

El 8 juny 2017, Turull i Bragulat van fer una escriptura pública de donació per la qual ell li va donar a ella la meitat d'una casa de Parets del Vallès, de la qual fins aleshores era l'únic titular al 100 per cent.

Turull i la seva dona, en definitiva, van posar a nom de tots dos casa seva, que fins aleshores estava només a nom de Turull.

Turull també va fer donació a la seva dona de la meitat dels 107.594,22 euros del compte corrent conjunt.

Tot plegat suma un valor de gairebé 96.500 euros.

Quan es va fer les donacions, Turull no era conseller de la Presidència, càrrec que assumiria un mes més tard, el 14 de juliol.

Els arguments de la defensa

Aquest fet, i també que el referèndum encara no havia estat convocat, és un dels arguments al·legats per la defensa de Turull quan va demanar l'arxivament de la causa.

L'altre és que la donació de la meitat del valor de la casa es va fer perquè Bragulat, el 1995, va pagar el 100 per cent de les obres de rehabilitació de l'habitatge de tots dos, que, en canvi estava només a nom d'ell. D'aquesta manera, asseguren, posant la casa a nom de tots dos la situació quedava regularitzada.

Remarca també la defensa que el mateix dia tots dos van fer testament, i que, per tant, no hi ha cap voluntat d'amagar béns. I recorda que ja han fet efectiva la fiança que va demanar el Suprem, sense argumentar mai cap situació d'insolvència.

La defensa de Turull ha explicat que aquesta voluntat de regularitzar les coses entre tots dos després de tant de temps és deguda al fet que a ell li van detectar una malaltia.

Turull i Bragolat han declarat a porta tancada.

A la sortida del TSJC, el seu advocat, Jordi Pina, ha declarat que "ha anat força bé":

"Ha anat bé. Ha anat força bé. La veritat és que ja havíem aportat molta documentació acreditativa de tot el que avui s'ha explicat i les declaracions han estat relativament ràpides. El Jordi ha explicat que ell havia comprat en el seu moment una casa a Parets, però ella havia sufragat totes les despeses de l'habitatge, que anava a nom d'ell, i han volgut regularitzar aquesta situació."

També ha recordat la cronologia dels fets:

"Quan ells van començar a preparar tot això amb els seus advocats, que era abril-maig, el Jordi [Turull] no tenia ni la més remota idea que acabaria sent, primer, conseller de la Presidència, i, en segon lloc, investigat en un procediment davant del Tribunal Suprem."

I ha lamentat que no es cités Turull quan estava en llibertat.

"Hauria estat bo que el fiscal ens hagués citat a declarar quan el Jordi estava en llibertat. Tota la documentació que hem portat avui l'hauríem portat gustosament al ministeri fiscal, i estic convençut que el ministeri fiscal, llavors, no hauria hagut de presentar cap querella."

La fiscalia va presentar la querella contra Turull per insolvència punible el 29 de maig, quan feia dos mesos que havia tornat a entrar a la presó madrilenya d'Estremera, en presó preventiva, per ordre del jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem.

Per poder declarar davant del jutge, Turull ha estat traslladat des de la presó de Lledoners, on està ingressat des de l'11 de juliol.

La defensa ha retret a la justícia que ara sí que permeti el seu trasllat, després de negar-lo per participar en la segona sessió del debat d'investidura, al qual no va poder assistir perquè s'havia de fer l'endemà que Llarena va ordenar el seu empresonament. En aquella ocasió, el Suprem va argumentar que hi podia haver "tumults".