El Suprem processa 13 polítics independentistes per rebel·lió

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decidit processar 13 líders i polítics independentistes per rebel·lió, un delicte castigat amb una pena de fins a 30 anys de presó. Aquest divendres al matí ha comunicat l'ordre de processament als advocats i procuradors de totes les persones investigades en la macrocausa contra el procés.

Aquests són els delictes que el jutge Llarena atribueix a les 25 persones que considera artífexs o part necessària per arribar fins a la declaració d'independència:

Pels delictes de rebel·lió i també pel de malversació de fons públics, que pot suposar entre 3 i 8 anys de presó, processa Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Antoni Comín, Clara Ponsatí i Josep Rull, és a dir, una bona part del govern de Puigdemont.

Pel delicte de rebel·lió, Llarena processa els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a més a més de Marta Rovira i l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Pels delictes de desobediència, que pot implicar la inhabilitació, i també per malversació, Llarena processa la resta del govern Puigdemont; és a dir, Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret.

I, per últim, el jutge processa bona part de l'antiga mesa del Parlament, amb Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, així com les exdiputades de la CUP Anna Gabriel i Mireia Boya, pel delicte de desobediència.

A més, el magistrat Pablo Llarena ha imposat una fiança de més de dos milions d'euros al govern cessat pels suposats diners malversats.

Artur Mas, Marta Pascal i Neus Lloveras no han resultat processats.

Llarena compara el 20 de setembre amb una "presa d'ostatges"

En l'ordre de processament, Llarena ha equiparat els fets davant la Conselleria d'Economia del 20 de setembre amb una "presa d'ostatges". Segons el magistrat, va haver-hi un setge que no va ser "exclusivament intimidatori", sinó que es va limitar la capacitat d'actuació "com a conseqüència de l'ús de la força, tal com ocorreria en un supòsit de presa d'ostatges mitjançant trets a l'aire".

En les 70 pàgines del seu escrit, el magistrat del Suprem sosté que els esdeveniments d'aquell dia "van determinar l'efecte inherent a la violència", encara que aquesta no estigués planejada des d'un inici, i explica que "la multitud va actuar com una massa de força" durant "les llargues hores que va durar el setge".

Segons ell, aquell dia hi van acudir 60.000 persones, un fet que reflectia que "existia un risc que les mobilitzacions futures desemboquessin en una violència instrumentalitzada per aconseguir la independència".

Un "disseny criminal pendent de reprendre's"

A banda de membres del govern i dels líders de l'ANC i Òmnium, processades per rebel·lió també hi ha Carme Forcadell i Marta Rovira. De totes dues Llarena en destaca un paper essencial a l'hora d'idear el procés.

De Forcadell diu que ha tingut una "participació medul·lar" des de l'inici com a presidenta de l'ANC i que la seva participació "ha anat de la mà amb la violència manifestada en les últimes fases del desenvolupament de l'acció". De fet, Llarena destaca que va ser present en la manifestació del 20 de setembre i que "va arengar a la mobilització" en la concentració de l'endemà al TSJC.

Sobre Rovira descriu la seva participació com a "essencial" al llarg de tot el procés i que per l'1-O va assumir una "responsabilitat rectora" per aconseguir els centres de votació.

Per justificar el processament de 25 dels investigats, Llarena també parla d'un "disseny criminal" del full de ruta del procés que va acabar amb la declaració d'independència.

El magsitrat considera que aquest disseny, tot i el 155, sembla estar "latent i pendent de reprendre's una vegada es recuperi el control ple de les competències autonòmiques".

Dels que no processa per rebel·lió, Llarena parla d'un "clar menyspreu" a les decisions de l'autoritat judicial desateses de manera sistemàtica.

Finalment, Llarena situa tot l'inici del procés en el Llibre Blanc de la Transició Nacional impulsat per Artur Mas l'any 2012. Però, en canvi, l'expresident no és un dels processats en aquesta causa.