TV3 i Catalunya Ràdio, 40 anys en sintonia: del primer anunci de la ràdio a la tele al 3Cat

Van veure la llum amb uns mesos de diferència, però de seguida van començar a caminar plegades. Catalunya Ràdio i TV3 van néixer, respectivament, els mesos de juny i setembre del 1983, però no va ser fins al gener del 84 que la televisió pública va iniciar les seves emissions regulars. Just ara fa 40 anys.

Des d'aleshores, els dos mitjans han crescut junts i, en algunes ocasions, han arribat a compartir emissions i recursos. En repassem alguns exemples.
 

Repte conjunt

La primera missió de la ràdio i la televisió públiques era òbvia, però imprescindible: donar-se a conèixer. Perquè els nous mitjans poguessin triomfar, els catalans havien de saber que existien i aquesta va ser la seva primera experiència de col·laboració.

Aquest era el primer anunci de la història de Catalunya Ràdio emès per TV3:

Aquells inicis també ens van deixar experiments que ara ens poden semblar estranys. És el cas de l'emissió en paral·lel d'una mateixa obra teatral en dos idiomes: els espectadors de TV3 podien mirar-la en versió original; però, si volien escoltar la traducció catalana, havien de silenciar la tele i sintonitzar Catalunya Ràdio.

Així ho explicava Mari Pau Huguet l'any 1986:

Unint llum i so

Els diferents mitjans públics catalans tenen graelles pròpies i diferenciades les 24 hores del dia, però aquestes quatre dècades també han ofert ocasions en què ràdio i tele han compartit les seves emissions.

Un dels programes més icònics de la casa, "La Marató", és un bon exemple de projecte compartit. En l'edició del 2005, Xavier Solà i Montse Tió van fusionar per uns minuts "El suplement" i el programa solidari:

Les cares conegudes d'un mitjà i l'altre uneixen esforços durant tot el dia i, de fet, ja fa anys que "La Marató" comença a Catalunya Ràdio per continuar, més tard, a TV3. L'última edició no ha estat una excepció:

Un pas més

A banda de les connexions puntuals, hi ha hagut programes emesos íntegrament per ràdio i tele alhora. L'any 2016, per exemple, una mateixa programació especial de Sant Jordi es podia seguir alhora per tots dos canals, com explicaven els seus presentadors, Núria Solé i Ricard Ustrell.

Els debats electorals i les entrevistes als presidents de la Generalitat i als caps de l'oposició també solen veure's i escoltar-se alhora pels principals canals de tots dos mitjans.

Hi ha programes que han anat més enllà i ja són propostes 100% multimèdia. És el cas de l'espai esportiu "Tot costa", presentat per Jordi Costa i Sònia Gelmà, que cada tarda es pot escoltar per Catalunya Ràdio, però també es pot veure en streaming a l'app i el web de l'emissora i al canal televisiu Esport 3.

El seu debut com a programa dual va ser el 18 d'octubre del 2021:

Recursos compartits

Les circumstàncies econòmiques també han afectat la configuració dels mitjans audiovisuals del país. L'any 2013, ràdio i tele van fer un pas potser poc visible per a la majoria de ciutadans, però rellevant per al seu funcionament intern: la seva fusió en una única empresa.

El 2014, aquella unió es feia més evident amb la unificació d'una bona part d'un dels seus vaixells insígnia: les corresponsalies. Així va quedar distribuïda, en aquell moment, la presència de la ràdio i la televisió catalanes al planeta.

Des d'aquell moment, podem veure i escoltar indistintament la majoria dels nostres corresponsals informant d'allò que passa arreu del món darrere el micròfon o davant de la càmera.

En l'àmbit digital, tele i ràdio van començar treballant per separat, però també han acabat confluint.

Els webs inicials telenoticies.cat i catalunyainformacio.cat van donar pas al 3cat24.cat (l'any 2007) i, més endavant, al portal 324.cat, que ara concentra tot el potencial informatiu dels mitjans públics del país.

Futur comú

Els nous temps fan que la relació entre TV3 i Catalunya Ràdio s'estigui estrenyent més que mai.

El naixement de 3Cat com a nova plataforma digital i com a marca paraigües dels mitjans públics catalans crearà noves sinergies, nous projectes i nous moments compartits que segur que recordarem d'aquí a 40 anys.