Txeburaixka, l'orellut rus que bat rècords de taquilla i s'ha convertit en arma ideològica
El personatge, creat a finals dels anys seixanta, ha passat de ser una referència cultural a una arma de conflicte ideològic entre Kíiv i Moscou
És el fenomen cinematogràfic que arrasa a les taquilles de tot Rússia. Una pel·lícula infantil que té com a fil argumental les aventures d'en Txeburaixka a la ciutat, un petit animal de bosc obsessionat amb les taronges. El seu tret més característic són unes enormes orelles, que fan que sovint se l'identifiqui com "el Mickey Mouse soviètic".
La pel·lícula es va estrenar l'1 de gener amb un pressupost de 10 milions d'euros i ja ha multiplicat per vuit els ingressos, amb una assistència d'uns 20 milions de persones. Després de només dues setmanes als cinemes ja havia superat l'anterior producció russa més taquillera: Stalingrad (2013). I compartir cartellera amb "Avatar 2" tampoc li ha suposat cap problema.
De fet, la producció de James Cameron s'està projectant als cinemes sense la corresponent llicència del Ministeri de Cultura rus. El boicot de Hollywood a Rússia arran del conflicte a Ucraïna no ha privat els cinemes russos d'iniciar accions de pirateig a gran escala perquè, amb l'excepció de Txeburaixka, les produccions nord-americanes tenen molt més consum que les nacionals.
Per què ha triomfat Txeburaixka
El secret d'aquesta pel·lícula és que ha connectat tant amb el públic infantil com amb l'adult. Al cap i a la fi, en Txeburaixka no és un personatge nou, sinó que és tot un símbol per a Rússia des de fa molts anys.
El va crear l'escriptor soviètic Eduard Upenski el 1966, però la imatge tal com es coneix avui va néixer el 1971, a través de les animacions en stop-motion de Leònid Schartzman.
Les aventures d'en Txerubaixka i el seu inseparable amic, el cocodril Gena, van enganxar de seguida tots aquells nens soviètics que avui, ja adults, acompanyen els seus fills i nets al cinema.
Com sol passar amb els fenòmens televisius o cinematogràfics, Txeburaixka també s'ha convertit en un èxit descomunal de marxandatge. Les botigues de joguines en van plenes amb qualsevol article que incorpori la seva cara somrient, i també és habitual veure gent als semàfors venent-ne falsificacions.
Txeburaixka i el conflicte a Ucraïna
Malgrat la seva tendresa, Txeburaixka no ha escapat a la polèmica. No pas pel seu argument --càlid però previsible, segons la crítica-- sinó per l'ús que es fa de la seva imatge.
I és que Txeburaixka també ha arribat a Ucraïna. Com hem dit, ja fa molts anys que és estimat per grans i petits. I ara aquest boom cinematogràfic ha provocat que fins i tot soldats de l'exèrcit rus se'l posin amb un pegat en la seva indumentària militar.
El diputat Alexander Borodai, que el 2014 es va autoproclamar primer ministre de la República Popular de Donetsk, s'ha queixat que "una Operació Militar plena d'hostilitats no és el lloc adequat per a referències infantils".
En canvi, un altre membre de la Duma, Andrei Gurulev, sí que ha donat el vistiplau perquè, al cap i a la fi, "Txerubaixka forma part de la cultura russa".
El grup de mercenaris Wagner també s'ha fet seu l'orellut. Poc després de l'estrena de la pel·lícula, van publicar a les xarxes socials una foto de Txerubaixka vestit de militar i amb el logotip del grup al mig de l'armilla antibales.
Txeburaixka també ha traspassat fronteres: ni més ni menys que la d'Ucraïna. Les descàrregues il·legals possibiliten que nens ucraïnesos també hagin agafat simpatia pel personatge.
Veient que molts alumnes en començaven a parlar, algunes escoles de Kíiv --on fins abans del conflicte la llengua russa formava part del programa educatiu-- han penjat als passadissos la foto de Txerubaixka titllant-lo d'ocupant i amb la inscripció "Si estimeu en Txeburaixka, millor que marxeu pel vostre compte".
Són les vicissituds d'en Txeburaixka, un personatge amb un passat entranyable, un present exitós i un futur prometedor. El director de la pel·lícula, Dimitri Diatxenko, ja ha anunciat que hi haurà una segona entrega de la pel·lícula russa amb més recaptació de la història.