Un sistema llançador TOS-1, utilitzat per llançar bombes termobàriques, en el forum Army 2020 (Wikimedia Commons/Kirill Borisenko)

Ucraïna acusa Rússia d'utilitzar bombes termobàriques: què són i quin abast tenen?

El portaveu del Kremlin nega que l'exèrcit rus hagi atacat objectius civils i que hagi utilitzat bombes termobàriques ni de dispersió

Juli Rodés AlmerActualitzat

A mesura que la invasió d'Ucraïna s'allarga, creix el temor que l'exèrcit rus pugui estar utilitzant munició condemnada internacionalment per la seva afectació contra la població civil.

El govern ucraïnès, a través d'Oksana Markarova, ambaixadora d'Ucraïna davant l'ONU, ha acusat el Kremlin d'utilitzar bombes termobàriques, també conegudes com a bombes de buit. Però què són?


Una bola de foc que xucla l'oxigen

Les bombes termobàriques, o bombes de buit, funcionen amb dues càrregues. La primera allibera un aerosol de combustible que conté unes partícules metàl·liques minúscules. La segona càrrega encén el núvol d'aerosol, creant una bola de foc que incinera tot el que troba i consumeix l'oxigen al seu voltant.

A més de crear aquest efecte incendiari i aquest buit, també genera una forta ona expansiva que acostuma a durar més temps que la dels explosius convencionals i pot arribar a vaporitzar cossos humans.

Sistemes llançadors TOS-1 muntats sobre tancs russos T-72, durant una desfilada el 2010 (Wikimedia Commons/Aleksey Toritsyn)

N'existeixen de diverses mides, que es poden utilitzar des del terra per destruir posicions defensives. També n'existeixen versions més grans que es llancen des de l'aire per destruir construccions subterrànies. Hellyer explica que poden ser armes molt destructives fetes servir contra edificis, per exemple.


Utilitzades per Rússia i els Estats Units

Els Estats Units van utilitzar -des de l'aire- bombes termobàriques contra Al-Qaeda quan es refugiava en túnels i coves de les muntanyes de l'Afganistan.

Rússia les hauria usat aTxetxènia, l'any 2000, segons va denunciar l'ONG Human Rights Watch, i també a l'Afganistan, durant la invasió, en els anys vuitanta.


El pare i la mare de totes les bombes

L'exèrcit dels Estats Units té al seu arsenal una bomba termobàrica de gairebé 10 metres de llarg armada amb més de 8.000 quilos d'explosius.

Es tracta de l'arma convencional -no nuclear- amb més capacitat de destrucció dels nord-americans, motiu pel qual van batejar-la com "la mare de totes les bombes".

La resposta de Rússia va ser construir un projectil que asseguren que té quatre vegades més poder destructiu i que van anomenar "el pare de totes les bombes".
 

"Rússia vol infligir devastació"

Oksana Markarova, ambaixadora d'Ucraïna davant l'ONU, ha assegurat aquest dimarts que Rússia ha utilitzat aquest armament.

Després de reunir-se amb congressistes nord-americans, Markarova ha assegurat: "La devastació que Rússia està intentant infligir a Ucraïna és gran".

Rússia no ha trigat a desmentir Ucraïna: el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha assegurat que les acusacions d'ús de bombes de dispersió i de bombes termobàriques són falsedats. I ha tornat a negar que l'exèrcit rus ataqui objectius civils.

Ara per ara no hi ha cap confirmació que s'hagin fet servir bombes termobàriques en territori ucraïnès.

Sí que es té constància de la presència de llançadors TOS-1, que en el passat han estat utilitzats amb bombes termobàriques, però que també poden disparar bombes incendiàries.

Dissabte, Frederik Pleitgen, reporter de la cadena nord-americana CNN, va captar imatges d'aquests dispositius al sud de Belgorod.


Marcus Hellyer, analista de l'Institut de Polítiques Estratègiques d'Austràlia, ha remarcat, en declaracions al diari britànic The Guardian, que les bombes termobàriques no són il·legals, tot i que els seus efectes poden ser horribles, per l'efecte de crear un buit que succiona l'aire dels pulmons.
 

Denúncies també de l'ús de bombes de dispersió

Dissabte, Amnistia Internacional i Human Right Watch ja van denunciar la utilització de bombes de dispersió en l'atac a l'Hospital Central de Vuhledar, a la part de la província de Donetsk controlada per Ucraïna.


Les bombes de dispersió són un projectil que conté moltes bombes, que s'alliberen a una certa alçada de la superfície.

Aquestes bombes poden ser de diferents tipus, en funció de l'objectiu que es persegueixi (antitanc, incendiàries, etc.), però acaben causant moltes baixes entre la població civil, fins i tot després que el conflicte bèl·lic hagi acabat, perquè queden escampades per la zona, com les mines antipersona.  

Bomba de dispersió dels EUA, anys seixanta (Wikimedia Commons/US Army)

Les bombes de dispersió, que ja havien estat utilitzades al Donbass el 2014 i el 2015, tant per part de l'exèrcit ucraïnès com dels grups prorussos, estan prohibides des del 2010 per una resolució de l'ONU que ni Rússia ni Ucraïna no han signat. Tampoc els Estats Units.

 

ARXIVAT A:
UcraïnaRússia
Anar al contingut