Ucraïna, el cotxe elèctric i el conyac: primera visita de Xi Jinping a Europa en cinc anys

El president xinès ha iniciat aquest dilluns a París una gira europea que dimarts farà parada al coll de Tormalet, al Pirineu francès, i també el portarà a Hongria i Sèrbia.

Es tracta de la primera visita a Europa des d'abans de la pandèmia i des que el Congrés del Partit li va donar tot el poder en un tercer mandat, una decisió sense precedents des de Mao.

A la capital francesa, Xi Jinping s'ha reunit primer amb Emmanuel Macron i amb Ursula von der Leyen, que li han demanat que pressioni Vladímir Putin perquè aturi la guerra a Ucraïna.

En una compareixença posterior davant la premsa, Xi ha condemnat les crítiques que Occident fa sovint a la Xina en un àmbit en què, assegura, Pequín juga un "paper positiu" per aconseguir la pau:

"Ens oposem a utilitzar la crisi ucraïnesa per culpar els altres, difamar un tercer país i desencadenar una nova guerra freda."

En la mateixa compareixença conjunta, Macron i Xi han llançat la proposta d'una "treva olímpica" en tots els conflictes armats per tal d'avançar en la recerca de solucions.

"Pensem que una treva olímpica per a tots els escenaris de guerra pot ser una ocasió per treballar en solucions duradores dins del respecte complet al dret internacional", ha assenyalat Macron.

Conflicte comercial

Durant la reunió, Macron i Von der Leyen també han instat el mandatari xinès a garantir un comerç més equilibrat de la Xina amb Europa, en un moment en què l'economia xinesa no passa pel millor moment però les exportacions continuen funcionant a tota màquina i s'han convertit en font de tensions.

En aquest punt, Macron ha agraït l'"actitud oberta" del seu homòleg xinès a l'hora de negociar que el conyac francès pugui continuar venent-se en el mercat xinès.

De fet, els problemes per als productors francesos van començar quan França i Europa van verbalitzar els seus recels a l'entrada massiva de vehicles elèctrics xinesos d'importació.

La Unió Europea ha obert una investigació pels subsidis xinesos al sector, perquè els considera competència deslleial, com amb les plaques solars o l'energia eòlica.

La UE "no pot absorbir la sobreproducció massiva de béns industrials xinesos que inunden el seu mercat", ha dit Von der Leyen als periodistes després de la conversa que ella, Macron i Xi han mantingut en una taula rodona sota els sostres daurats del palau de l'Elisi.

La presidenta de la Comissió Europea també ha assegurat que "Europa no renunciarà a prendre decisions difícils necessàries per protegir el seu mercat".

Abans de la trobada, Xi ha dit que considerava les relacions amb Europa com una prioritat de la política exterior de la Xina:

"A mesura que el món entra en un nou període de turbulències i canvis, com a forces importants en aquest món, la Xina i Europa haurien d'adherir-se al posicionament dels socis, adherir-se al diàleg i a la cooperació..."

Durant les converses a porta tancada, Xi hauria dit a Macron i Von der Leyen que espera que les institucions de la UE "desenvolupin la percepció correcta de la Xina", segons han explicat els mitjans estatals xinesos.

El president xinès també hauria apuntat que cal abordar des del diàleg les friccions econòmiques i comercials, però que el problema de l'excés de capacitat industrial de la Xina "no existeix ni des de la perspectiva de l'avantatge comparatiu ni a la llum de la demanda global".

Fonts diplomàtiques franceses han apuntat que Xi semblava receptiu als comentaris dels seus homòlegs sobre els desequilibris comercials, malgrat que són escèptics sobre els resultats que puguin aconseguir.

La UE, desunida

Un obstacle perquè les reivindicacions europees a la Xina prosperin és la desunió dels socis europeus. Les reclamacions no han tingut la unitat que Macron hauria volgut, sobretot per part d'Alemanya, on el canceller Olaf Scholz és conscient que les multinacionals alemanyes fabriquen molts cotxes a la Xina. 

Pel que fa a l'intent que Pequín pressioni Rússia en la guerra d'Ucraïna, els analistes donen per fet que es tracta d'una estratègia destinada al fracàs si no s'incrementa amb sancions a Pequín pel subministrament de tecnologia de doble ús, civil i militar.  

Xi Jinping no ha condemnat mai la invasió russa d'Ucraïna: ara compra el petroli a un preu més baix i el comerç bilateral amb Rússia ha augmentat un 30%.

La parada al Tormalet

Aquest dimarts, l'agenda del mandatari xinès preveu una visita a l'estació d'esquí de La Mongie, amb la presència del cap d'estat francès i les esposes dels dos presidents: Peng Liyuan i Brigitte Macron.

A dalt de tot del llegendari coll del Tour de França, Xi i Macron mantindran una conversa privada que, segons els mitjans francesos, podria acabar amb una fotografia conjunta al cim del pic du Midi.

La visita s'ha interpretat com el "toc personal" de Macron en la gira, perquè la seva àvia vivia a la regió i ell mateix, de petit, visitava tot sovint la població de Bahnèras de Bigòrra i l'estació de La Mongie, la seva preferida.

Visita als vells amics de l'era socialista

França i la Xina celebren enguany sis dècades de relacions diplomàtiques, però Xi també visitarà en aquesta gira vells amics de l'era socialista, ara també més pròxims a Moscou: Sèrbia i Hongria.

Hongria, dirigida per Viktor Orbán, és l'únic membre de la Unió Europea entusiasta de la Nova Ruta de la Seda, el pla d'inversions xinès per guanyar influència mundial.

Dies abans de la visita, Macron advertia des de The Economist del risc de mort d'Europa; i, en una eventual mort econòmica, la manera d'afrontar les relacions amb la Xina hi tindria un paper preponderant.