Ucraïna ja pot atacar Rússia amb míssils dels EUA: com canvia la perspectiva de la guerra

La invasió d'Ucraïna per part de Rússia arribarà dimarts als 1.000 dies. Una "operació militar especial" --així la va definir el líder rus el dia que va començar-- que ningú s'esperava que s'allargués tant i que ara podria experimentar un gir, amb l'autorització que Ucraïna pugui utilitzar míssils tàctics nord-americans MGM-140 per atacar en territori rus.

Mentre Rússia continua amb l'escalada bèl·lica, el permís que ha donat Washington enutja Moscou. Putin considera que equival a una entrada directa dels Estats Units en el conficte i amenaça amb una resposta que imprecisament ha qualificat d'"adequada", mentre que Zelenski diu que els míssils "parlaran".

En les darreres hores, un atac de Rússia contra un edifici residencial a la ciutat de Sumi ha provocat 11 morts, entre els quals hi ha dos infants. A la vegada, un atac rus de llarg abast contra la infraestructura elèctrica d'Ucraïna --descrit per Kíiv com a "massiu", amb 120 míssils i 90 drons-- va provocar diumenge set morts i va deixar sense electricitat diverses parts del país.

Entre míssils i perills d'escalada, el president nord-americà ha volgut recordar que cedir territori ucraïnès a Rússia no és una opció, per ell. Ho ha dit així, des de la cimera del G-20: 

"Els Estats Units donen suport total a la sobirania i la integritat territorial d'Ucraïna. Tots els que estan en aquesta taula haurien de fer el mateix. I la invasió russa d'Ucraïna ha portat l'augment de preus dels aliments més alt de tota la història."

Ni una paraula, però, de l'ús dels míssils nord-americans de llarg abast en territori rus. I és que si bé tothom dona per fet que Kíiv ha rebut l'autorització, no hi ha cap anunci oficial de la Casa Blanca. En una roda de premsa del Departament d'Estat, el portaveu s'ha limitat a dir que no hi ha cap canvi en la política dels Estats Units cap a Ucraïna. 

Com és habitual, el president nord-americà ha aprofitat el G-20 per tornar a portar a l'agenda internacional la crisi d'Ucraïna, però aquest és un fòrum global i menys receptiu que els exclusivament occidentals. A més, tothom és conscient que Biden es troba gairebé fora de mandat. Entre ells Olaf Scholz, el canceller alemany, que ha insistit que cal acabar amb la guerra. "Per aconseguir-ho, cal fer alguna cosa, inclòs parlar a nivell de líders i ser molt clars", ha apuntat.

Mentrestant, aquest dilluns el líder nord-coreà Kim Jong Un s'ha reunit amb el ministre de recursos naturals de Rússia, Aleksander Kozlov, segons ha informat el mitjà estatal KCNA. Segons la mateixa informació, Kim Jong Un ha dit que la cooperació en comerç, ciència i tecnologia s'hauria d'ampliar per al desenvolupament i la prosperitat dels dos països.

L'autorització arriba poc abans que Biden marxi

L'autorització de Biden a Zelenski perquè faci servir els seus míssils de llarg abast sobre territori rus arriba després de mesos d'insistència per part del president ucraïnès.

Biden ho ha autoritzat poc abans que hagi de deixar el càrrec en mans de Donald Trump, de qui no se sap si retirarà l'autorització una vegada sigui president.

La decisió de l'encara líder estatunidenc ha d'ajudar Ucraïna a mantenir la seva posició a Kursk sobre el territori ocupat a Rússia a l'estiu, on s'ha comprovat la presència de soldats de Corea del Nord entre les files russes.

Segons l'alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, els 300 quilòmetres d'abast d'aquests míssils són "ben poca cosa". "No em sembla una distància espectacularment profunda", ha valorat.

Fins ara, Ucraïna només estava autoritzada a llançar els míssils nord-americans de llarg abast (ATACMS) sobre posicions russes dins del territori ucraïnès.

Ara, aquesta autorització li permetrà posar el focus sobre aeròdroms i bases des de les quals Rússia ataca Ucraïna, tot i que, segons els mitjans estatunidencs, el permís està limitat a l'àrea de Kursk, on hi ha presència de milers de tropes nord-coreanes. 

Zelenski, però, voldria fer servir aquest armament per arribar a desenes d'altres objectius militars a menys de 300 quilòmetres d'altres punts de la frontera.

Aquest fet pot tenir implicacions molt més enllà de Kursk i dels 300 quilòmetres d'abast dels míssils.

Sobretot perquè l'exèrcit rus, que sabia que aquest moment podia arribar, fa setmanes que retira material clau --avions, armes, munició...-- dels aeròdroms i magatzems que ara quedaran a l'abast dels ATACMS.

Més poder negociador o una escalada perillosa?

Les conseqüències d'aquesta autorització poden ser diverses, en funció de les possibles reaccions per part de Rússia i de la posició que adopti la nova administració de Trump.

Alguns analistes consideren que el fet que Ucraïna pugui fer servir els míssils sobre Rússia és una carta que dona força a Zelenski a l'hora de negociar un possible auto el foc amb Rússia.

Així ho considera el director del CIDOB, Pol Morillas, que en una entrevista al 324 ha expressat que aquest moviment busca donar "fortalesa" a la posició negociadora d'Ucraïna.

"El que està fent Biden és rubricar l'estratègia que ha mantingut fins ara, que és que si hi ha negociacions, Ucraïna hi pugui arribar amb la màxima fortalesa possible."

En aquest sentit, Biden podria haver pres aquesta decisió abans de l'arribada de Trump en previsió que el republicà decidís no fer-ho un cop accedís al càrrec.

Trump ha expressat en diverses ocasions que treballarà perquè la guerra a Ucraïna s'acabi aviat i hi ha qui creu que podria retirar part del suport nord-americà a Zelenski.

Tot i que Putin no s'ha pronunciat sobre l'autorització, sí que en va parlar al setembre. Va dir que l'ús d'armament de l'OTAN sobre el seu territori s'entendria com una "participació directa" dels països de l'Aliança Atlàntica en la guerra.

"Una passa" cap a la "Tercera Guerra Mundial", segons l'entorn de Moscou

El vicepresident del Comitè d'Assumptes Exteriors rus, Vladímir Dzhabarov, ha respost a l'autorització de l'ús dels míssils ATACMS sobre Rússia dient que és "una passa" cap a la "Tercera Guerra Mundial".

El portaveu del Kremlin Dmitri Peskov s'ha referit a aquesta informació com "una nova ronda de tensió" i "una nova situació des del punt de vista de la participació dels Estats Units en el conflicte".

No és la primera vegada que Rússia fa servir aquesta mena de llenguatge alarmant per advertir sobre les conseqüències d'una possible entrada de països de l'OTAN al conflicte.

Tot i això, l'ús d'armament americà de llarg abast sobre Rússia per part d'Ucraïna no té precedents en aquesta guerra i obriria un escenari incert.

Segons recorda el corresponsal de la BBC a Moscou, Steve Rosenberg, Putin ja es va referir a aquesta possibilitat al juny, en una trobada amb agències de premsa internacionals.

En aquell moment, el mandatari rus va dir que si els Estats Units subministraven aquesta mena d'armament a Ucraïna, Rússia podria fer el mateix amb els seus enemics.

"Per què no podem subministrar armes de la mateixa classe a aquelles regions del món on tindran com a objectiu instal·lacions sensibles dels països que estan fent això contra Rússia?"

De fet, segons el mateix Rosenberg, el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, li va insinuar que Putin podria subministrar míssils de llarg abast als houthis, responsables de diversos atacs amb coets a vaixells al mar Roig.
 

Part d'Europa podria seguir les petjades de Biden

De la mateixa manera que Ucraïna fa temps que tenia míssils ATACMS per a ús dins del seu territori, Zelenski també compta amb els anomenats Storm Shadow (o SCALP).

Els SCALP són míssils de llarg abast fabricats per França i el Regne Unit, que també podrien sumar-se a la decisió de Biden de permetre'n l'ús contra territori de Rússia.

De fet, l'alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, ha tornat a demanar als estats membres que considerin aquesta possibilitat.

"Els ucraïnesos haurien de poder fer servir les armes que els facilitem no només per aturar les fletxes, sinó per permetre disparar als arquers".

Diversos mitjans francesos i britànics publiquen que els seus països podrien seguir el rastre de Biden aviat.

Qui no ho farà, però, és Alemanya. El país liderat per Olaf Scholz és el segon que més ajut militar ha enviat a Ucraïna des de l'inici del conflicte, després dels Estats Units. 

Els alemanys, però, han descartat subministrar els seus míssils Taurus a Zelenski. De fet, Scholz ha rebut crítiques per haver trucat a Putin divendres, trencant així l'aïllament europeu al líder rus.