Ucraïna, la demografia contra la guerra: s'endureix el reclutament i el temps al front

Entre els problemes que encara té Ucraïna, immersa ja en el tercer any de guerra contra Rússia, que va atacar i envair part del país, n'hi ha un d'especialment sensible. Pel dolor que genera. Per l'angoixa que escampa. Perquè va al moll de l'os de la vida.

És la necessitat, precisament, de vida... per portar-la, sovint, a la mort. Kíiv pateix una lacerant escassedat de tropes, davant d'un enemic, Rússia, que, en termes quantitatius, el depassa en força humana.

L'exèrcit ucraïnès era d'un milió d'efectius en començar la guerra (una dotació enorme, per un país de 38 milions d'habitants). El rus fregava el milió i mig. Però la diferència està en la "reserva" de joves. La població total de Rússia -145 milions d'habitants- triplica de llarg la d'Ucraïna. I això vol dir que pot nodrir els fronts amb més facilitat.

Kíiv diu que ara mateix té sobre el terreny uns 800.000 efectius per defensar un front de guerra de 1.000 quilòmetres. A Rússia, Putin va ordenar fa uns mesos que es captessin 170.000 soldats més, per arribar a tenir desplegat un exèrcit d'1,3 milions d'efectius.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va dir que necessiten 500.000 joves per defensar el país amb garanties (l'armament de què disposin és una altra batalla política que es lliura a diferents fronts legislatius i executius del món).

Les 500.000 vides (el terme "efectius" vol treure-li pes i densitat a la decisió d'enviar joves al front) han acabat convertint-se en "només" 50.000. Una mostra que picar a la porta d'una casa per convidar el fill a marxar, qui sap si per sempre, és una petició difícil de fer i d'assumir.

Ucraïna endureix les lleis de reclutament

La llei de mobilització que ha passat pel Parlament contempla perseguir més durament aquells que evitin el reclutament i, el més polèmic: impedeix la desmobilització dels soldats que portin tres anys de servei.

Aquest article s'ha incorporat a darrera hora i tindrà un efecte demolidor sobre els militars que, després de 3 anys de desgast, veuen com han de seguir a la trinxera, angoixats, amb dificultats per mantenir l'estabilitat emocional, passant fred, menjant poc i potser deixant-hi la vida. La llei també baixa de 27 a 25 anys l'edat de lleva.

La davallada demogràfica en la franja d'edat que es considera òptima militarment per aportar soldats a l'exèrcit -entre els 20 i els 30 anys- és accentuada a Ucraïna. Les raons són variades. Algunes venen de lluny, i afecten no només Ucraïna. Tan lluny com les guerres mundials.

El descens de naixements durant la Primera Guerra Mundial fa que a la segona (una generació després) hi hagi menys població i, per tant, menys naixements. Cal afegir que la guerra mateixa fa caure la natalitat. A la gràfica s'aprecia com hi ha un "forat" a la zona de la gent que ara té 80 anys. És el forat que es va arrossegant des de la guerra 1939-1945: Menys gent, menys naixements.

I aquest forat es trasllada als anys 70 i 80; és a dir, a gent que ara té entre 55 i 60 anys. L'arribada a l'edat adulta d'aquesta població va coincidir amb la caiguda de la Unió Soviètica, que també va generar una reducció de naixements.

I així arribem al forat actual, accentuat: efectes demogràfics de la Segona Guerra Mundial que travessen generacions, caiguda de l'URSS i reducció de natalitat. Aquests de població afecten si fa no fa per igual Rússia que Ucraïna, però Rússia té una reserva de població molt més gran.

La falta de joves just ara, el 2024, és efecte d'una causa llunyana. Però el que ha convertit la reserva militar de l'edat òptima, segons els exèrcits, en un pou demogràfic és, sobretot, la guerra: primer la guerra del Donbàs entre 2014 i 2022, i ara la guerra oberta amb Rússia després de l'intent d'invasió de Moscou.

És difícil de quantificar. Ucraïna podria haver perdut més de 100.000 efectius entre morts i ferits. Rússia podria fregar els 300.000. Però hi ha molts més russos que ucraïnesos candidats a anar al front.