Ucraïna: la guerra explicada en primera persona a través de les "dashcam"

Que la guerra és una situació odiosa és una veritat que la humanitat ha assumit des de sempre. Tanta veritat com que el seu relat ha estat, sovint, ple de referències positives: guerres justes, guerres heroiques, batalles pírriques, accions d'heroïcitat, l'honor del derrotat...

L'èpica amb què s'ha descrit sempre el conflicte armat, però, es va començar a ensorrar quan la realitat de la fotografia, del cine o del vídeo van revelar la cruesa dels combats, els cadàvers estesos de manera grotesca sobre el camp de batalla, els crims de guerra i la crueltat innecessària.

Des d'aleshores, el relat de la guerra ha estat en mans de mitjancers: escriptors, periodistes, fotògrafs, cineastes... que en major o menor mesura ens hem compromès a ensenyar la guerra amb el realisme més gran possible. Tot un munt de bones intencions que no sempre hem pogut assolir.

És ara, però, amb la guerra d'Ucraïna i les noves tecnologies, que podem observar la guerra tal com la veu un combatent.

La visió de les "dashcam" i els drons

Les anomenades "dashcam", afegides als cascos moderns, ens endinsen als combats sense mitjancers, directament, sense la "intoxicació" benvolent de la ficció cinematogràfica.

En primera persona, escoltem la respiració estressada d'un soldat que ha estat sorprès en una emboscada i que lluita com pot per sortir del tràngol. Els crits d'alegria per la conquesta aconseguida, que no són gaire diferents dels crits de por quan la mort es fa corpòria. La mort, de sobte, deixa de ser una hipòtesi per convertir-se una possibilitat inevitable.

Veure la guerra en primera persona permet veure els dubtes dels combatents i ens apel·la: que faries tu en la mateixa situació, que fas quan estàs atrapat i no hi ha sortida possible, com de valent ets, com de covard pots arribar a ser?

Realitat vs. irrealitat

També, quina irrealitat, a Ucraïna podem observar la guerra com la veuen les armes modernes.

Els drons també porten la seva càmera i com el seu "codi genètic" està dissenyat per matar o per destruir... Podem veure com un submarí pilotat remotament fa el que pot per eludir les defenses del rival en la seva ruta per fer blanc sobre l'objectiu marcar. Drons que amb silenci traïdor llancen coets sobre soldats que dormen a les trinxeres o dinen inadvertidament.

En aquesta guerra segurament hem vist per primer cop el primer combat entre robots: drons fugint d'altres drons, drons caçant drons, drons aniquilant drons... Serà qüestió de poc temps que començarem a veure els primers prototips d'androides lluitant contra humans i contra altres androides.

Els soldats es graven a les trinxeres, revelant la veritat dels combats, revelant que, certament, la guerra és bàsicament esperar i esperar i esperar, que el principal enemic és la rutina, que les ofensives són accions ràpides de poca duració.

Sovint és una veritat a mitges, però aquesta vegada, a Ucraïna sí que podem dir, per primer cop, que estem veient la guerra tal com és: real, massa real.

Aquest reportatge del Telenotícies Cap de Setmana recull algunes d'aquestes seqüències. Els advertim de la duresa de les imatges.