Ucraïna pateix però aconsegueix alentir l'ímpetu de l'ofensiva russa

Una unitat de l'exèrcit ucraïnès condueix un Caesar, un camió militar de més de vint tones de fabricació francesa amb un canó per a projectils de 155 mil·límetres pel front del Donbàs. El seu destí és un amagatall entre arbres des d'on atacaran posicions russes a fins a 40 quilòmetres.

Una de les virtuts del Caesar és que pot fer tota l'operació --falcar-se, apuntar i disparar-- en poc més d'un minut i, tot seguit, plegar veles i marxar corrents abans que el detecti l'enemic. Els seus homòlegs soviètics, utilitzats tant pels russos com pels ucraïnesos, tarden entre cinc i deu minuts a fer la mateixa operació.

Els quatre soldats responsables del vehicle, a més, fa dies que són una mica més optimistes. Després de mesos agònics racionant la munició i utilitzant només set projectils al dia, ara poden disparar fins a 40 cops.

I al front de Khàrkiv, al nord, diuen que ja no hi ha restriccions a l'hora de gastar projectils. Tot perquè a finals de maig, els republicans dels Estats Units van aixecar el veto al Congrés i van autoritzar 60.000 milions de dòlars en ajuda per a Ucraïna que incloïa tones de munició de 155 mm.

El comandant de la unitat del Caesar, que té el sobrenom de "Joker", aprecia el canvi significatiu que viuen.

"La situació de la munició, com dir-ho correctament, tot està bé. Els russos encara tenen més recursos que nosaltres i m'agradaria tenir-ne més. Però ara no tenim problemes de munició. Tenim munició de curta i de llarga distància."

Oportunitat perduda per Moscou

La millora en l'estoc de municions s'aprecia, segons testimonis militars recollits per l'agència France Press, al llarg de tot el front, i és una de les raons que expliquen per què Ucraïna ha aconseguit frenar l'ímpetu de l'ofensiva russa de finals de primavera.

Moscou, doncs, hauria perdut una gran oportunitat de fer recular substancialment l'enemic en el seu moment més dèbil: quan havia fracassat en la contraofensiva de fa un any, s'estava quedant sense municions, trontollava el suport occidental i la tropa tenia la moral tocada.

El general retirat australià Mick Ryan, que segueix molt de prop els canvis al front, afirma: "Els russos no han sabut aprofitar aquesta convergència de factors. Malbaratant quantitats enormes de tropes en múltiples petites operacions, Rússia és ara menys capaç de construir una força de millor qualitat que pugui dur a terme operacions ofensives a més gran escala."

 La setmana passada, Jens Stoltenberg, el secretari general de l'OTAN, assegurava a Brussel·les:

"No tenim indicis per creure que Rússia té les capacitats, la força, per fer grans avenços. Per descomptat, continuarà intentant atacar per terra i aire, veurem com mantenen la pressió en molts dels fronts, però la previsió més precisa que tenim és que no podran fer grans avanços."

Més munició no tapa les mancances ucraïneses

Que Ucraïna hagi frenat Rússia no vol dir, ni de bon tros, que Kíiv pugui respirar tranquil. La seva tropa està exhausta després de dos anys i mig de guerra, de fer poques rotacions i de veure com pel camí han perdut centenars de milers d'homes, morts o ferits.

L'exèrcit ucraïnès també està molt pressionat, no només per la manca de defenses antiaèries i la pluja de bombes guiades que llencen impunement els avions russos, sinó també per les constants incursions terrestres enemigues i en múltiples punts.

Cada cop que un escamot rus intenta un atac i és neutralitzat, els defensors comproven com al cap de poc n'arriba un altre amb el mateix objectiu. Els ucraïnesos en frenen la majoria però al final, a còpia d'intentar-ho, alguns acaben conquistant posicions.

De la mateixa manera, els russos no paren d'obrir nous angles d'atac al llarg d'un front de mil quilòmetres. Un exemple és la ciutat de Toretks, que és a primera línia però que portava dos anys sorprenentment tranquil·la, fins que fa un mes van començar a bombardejar-la i, per tant, van forçar els ucraïnesos a treure efectius d'un altre punt per reforçar aquest.

Rússia: fàbrica d'armes i de carn de canó

Els EUA calculen que els últims sis mesos, Rússia ha tingut una mitjana de mil baixes al dia (entre morts i ferits), però això no és impediment per mantenir constantment la pressió.

La capacitat que Putin té per reemplaçar els caiguts per nous reclutes exaspera els ucraïnesos i sorprèn els observadors, que calculen que recluta 30.000 futurs soldats cada mes, els mateixos que estaria perdent.

Això, sumat al fet que l'economia i la indústria de guerra russes estan totalment bolcades en l'esforç bèl·lic, amb un augment exponencial de la producció d'armament, explica per què Rússia aconsegueix esgarrapar petits trossets de territori en alguns punts del Donbàs. No són grans avenços, però sí continuats: un poblet aquí, uns pocs quilòmetres allà, sobretot a la província de Donetsk.

El mateix comandant Joker del camió Caesar reconeix les limitacions del seu exèrcit:

"Encara que enviessin un milió d'homes al front, no tenim els mateixos recursos que el nostre enemic. El màxim que podem fer és estabilitzar la situació en la nostra àrea i prevenir que l'enemic avanci."

Amb tot, els analistes preveuen que la guerra camina de nou cap a un estancament i no esperen que cap dels dos bàndols pugui donar un cop definitiu a l'altre els pròxims mesos.

Tothom té la vista posada en les eleccions nord-americanes del 5 de novembre i a possibilitat d'una victòria de Donald Trump. El candidat republicà i admirador de Putin ha suggerit que deixarà de donar armes a Kíiv si no s'asseu a negociar amb Moscou. Seria la millor notícia per al president rus i la pitjor per a l'ucraïnès.