Ucraïna rebutja l'ultimàtum de Rússia: "No podem entregar Mariúpol, ni Khàrkiv, ni Kíiv"

Ucraïna ha rebutjat l'ultimàtum de Putin perquè es rendeixi i entregui la ciutat de Mariúpol, on la població pateix un setge des de fa dies. No és clar què pot passar a partir d'ara perquè Moscou no va aclarir què farien les tropes que encerclen la ciutat si no hi ha rendició.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha anunciat aquest dilluns que no té intenció de complir l'ultimàtum rus per entregar Mariúpol, ni tampoc cap altra ciutat. "Podem complir l'ultimàtum només quan ja no hi siguem", ha assegurat el president ucraïnès.

"Ucraïna no podrà complir l'ultimàtum. No podrem fer-ho físicament. Com es pot fer? Haurien d'eliminar-nos a tots i, aleshores, l'ultimàtum es complirà automàticament."

En una entrevista amb mitjans de comunicació europeus, Zelenski ha remarcat que, fins i tot en les ciutats ucraïneses ocupades per l'exèrcit rus, la ciutadania "no es rendeix":

"Per exemple, entregueu-nos Khàrkiv, entregueu-nos Mariúpol, doneu-nos Kíiv. Ni els habitants de Mariúpol ni la gent de Kíiv pot fer-ho."

Termini fins al dilluns al matí

L'exèrcit rus havia donat a Ucraïna fins aquest dilluns al matí per rendir-se. Prometia que, a canvi, salvaguardaria dos corredors humanitaris perquè els civils abandonin la ciutat. També preveia un marge de dues hores per evacuar el personal militar.

Abans que es pronunciés Zelenski, la resposta ja l'havia donada la viceprimera ministra ucraïnesa, Irina Veresxuk. "No es pot parlar de cap rendició ni deposició d'armes", ha afirmat al diari digital Ukrainska Pravda. També ha qualificat de "deliri" la carta de 8 vuit pàgines que el Ministeri de Defensa rus ha enviat a Kíiv reclamant la rendició.

"Són 8 pàgines amb un retorn a la història i un altre deliri. Van enviar la mateixa carta a l'ONU, al Comitè Internacional de la Creu Roja... i esperaven que les organitzacions internacionals reaccionessin i comencessin a pressionar Ucraïna. Això no passarà, ja que entenen que és una manipulació de Rússia i que està prenent persones com a ostatges."

Per la seva banda, un assistent de l'alcalde de Mariúpol, Petró Andriuxenko, també rebutjava l'ultimàtum rus en un missatge a Facebook: "Es diu que els russos estan proposant que l'Ajuntament de Mariúpol es traslladi a Rússia. Han donat temps fins al matí per articular una resposta. I per què esperar tant si la resposta és tan clara?"

Mentrestant, es calcula que hi ha unes 300.000 persones atrapades a Mariúpol. Assetjada des de fa dues setmanes, la població d'aquest enclavament al mar d'Azov pateix la falta de menjar i subministraments com aigua i llum des de fa dies. Condicions de vida crítiques, segons expliquen els veïns que n'han pogut fugir.

Aquest dilluns, tampoc s'ha pogut obrir un corredor humanitari des d'aquesta ciutat. Segons ha explicat la mateixa viceprimera ministra, "la situació és molt difícil".

Es calcula que un 80% dels habitatges han quedat malmesos i el 14 de març les autoritats ucraïneses van denunciar que més de 2.500 persones han mort a la regió. L'ONU reconeix que és difícil obtenir informació clara sobre el que està passant.

Aquest diumenge, hi ha hagut un bombardeig a una escola d'art on hi havia més de 400 persones refugiades, sense que encara n'hagi transcendit la quantitat de víctimes. En tot cas, les autoritats informen que la majoria de les persones que s'hi refugiaven eren dones, nens i gent gran.

L'escenari de Mariúpol i la seva resistència ha estat lloada pel ministre de Defensa ucraïnès, Oleksii Reznikov, que ha assegurat que "els heroics defensors" de la ciutat estan "salvant" altres ciutats, com Dnipró, Kíiv i Odessa, de l'enduriment d'una ofensiva contra elles.

Borrell: "És un crim de guerra massiu"

Amb tot això, l'alt representant d'Afers Exteriors de la Unió Europea, Josep Borrell, ha qualificat el que està passant a Mariúpol de "crim de guerra massiu" per part de Rússia:

"Rússia està cometent molts crims de guerra. Aquesta és la paraula, ho hem de dir. El que està passant a Mariúpol és un crim de guerra massiu. Estan destruint-ho tot, bombardejant i matant a tothom d'una manera indiscriminada. És un fet horrible que hem de condemnar en els termes més rotunds."

Borrell ho ha dit abans de la reunió dels ministres d'Exteriors i de Defensa de la UE, prevista a Brussel·les aquest dilluns, en què es parlarà de possibles noves sancions a Rússia.

Nit de bombardejos a Kíiv

També aquesta nit, uns atacs en una zona residencial i comercial de Kíiv han provocat la mort d'almenys vuit persones.

Diverses bombes han impactat al districte de Podil, a la capital. Una càmera de seguretat d'un centre comercial ha gravat el moment de l'impacte, que s'ha pogut veure des de diversos punts de la ciutat:

L'alcalde de la capital d'Ucraïna ha decretat un toc de queda des d'aquesta nit i fins dimecres, 23 de març.

Diversos ferits en una protesta a Kherson

A la ciutat de Kherson, sota control rus, l'exèrcit ha dispersat a trets una protesta contra l'ocupació. Kherson va ser una de les primeres ciutats que van controlar les forces de Putin i, des d'aleshores, ciutadans pro ucraïnesos es manifesten regularment al centre de la ciutat.

Segons Ucraïna, les tropes russes han utilitzat granades i trets per dissoldre la manifestació pacífica. Hi ha diversos ferits, el més greu dels quals ha estat un home gran que ha hagut de ser evacuat en una ambulància perquè sagnava considerablement d'una cama.

Moscou, en canvi, nega que hagi atacat civils.

També aquest dilluns, les tropes russes s'haurien concentrat a una altra ciutat estratègica del sud, Odessa. El seu alcalde, Gennadii Trukhanov, ha denunciat que Rússia ha atacat una zona residencial dels afores de la ciutat aquest matí, en el que seria el primer bombardeig d'aquest tipus. L'atac no ha causat víctimes.