Ucraïna tanca l'aixeta al gas natural rus: com afectarà la Unió Europea

Ucraïna ha tancat l'aixeca al gas rus. Tal com havia avisat, a primera hora d'aquest dimecres 1 de gener de 2025, Kíiv ha aturat el transport de gas natural de Rússia cap als països de la UE a través del seu territori, segons ha informat la gasística ucraïnesa en un comunicat:

"A les 7 del matí  hora de Kíiv, ha expirat l'Acord d'Interacció entre GSTOU i Gazprom per als punts d'interconnexió física entre els sistemes de transport de gas d'Ucraïna i Rússia, de data 30 de desembre de 2019."

En previsió, Rússia ja havia començat a reduir el volum de gas natural que envia a la Unió Europea a través d'Ucraïna.

La russa Gazprom ha confirmat el cessament del flux de gas:

"A causa de la reiterada negativa i clarament expressada per la part ucraïnesa de renovar aquests acords, Gazprom es veu privada de la capacitat tècnica i legal de subministrar gas per al trànsit pel territori d'Ucraïna a partir de l'1 de gener de 2025."

Kíiv no ha volgut renegociar el contracte de trànsit signat el 2019 amb Moscou perquè diu que els beneficis que obtenen els russos serveixen per finançar la guerra.

Aquest tall de subministrament afecta significativament uns quants països de l'est de la UE, com ara Hongria, Txèquia, Eslovàquia i Àustria, però la UE ha organitzat rutes alternatives perquè no es quedin sense.

Però això farà que els preus pugin, perquè el gas alternatiu haurà d'arribar liquat en vaixell, cosa que l'encareix, tot i que això no hauria d'afectar gaire els preus a Espanya.

Putin vol seguir venent gas a la UE

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha aprofitat la roda de premsa de Cap d'Any per insistir que no tindria cap problema per continuar venent gas a la Unió Europea:

"Sempre hem estat a favor dels subministraments, sempre hem estat a favor de la despolitització de qüestions de caràcter econòmic, mai hem rebutjat el subministrament a Europa."

Ucraïna ha rebut pressions per renovar el contracte, però malgrat que també hi perd uns 700 milions d'euros anuals, el govern de Volodímir Zelenski ha estat inflexible i s'ha negat a fer-ho.

Gasoductes funcionant en plena guerra

El contracte que expira ara el van signar l'empresa russa Gazprom i la ucraïnesa Naftogaz Ukraini el 30 de desembre del 2019, menys de dos mesos abans que comencés la invasió russa a Ucraïna.

Durant tot aquest temps, i malgrat la invasió i els bombardejos intensos de la guerra, el gas rus ha continuat arribant per gasoducte a Ucraïna i transitant cap a la UE, tot i que amb molt menys volum que abans.

En concret, abans de la invasió la UE rebia uns 40.000 milions de metres cúbics de gas natural cada any, i el 2023 van ser menys de 15.000 milions, cosa que ha obligat a diversificar el subministrament.

Ara la Comissió Europea, la CE, afirma que ja té a punt les alternatives per als països més afectats perquè rebin gas natural liquat, o GNL, que és més car i farà que s'apugin els preus.

El fred està fent apujar els preus

Ja és el que ha passat des de la invasió, i segons Antoni Peris, responsable d'energies primàries del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, tot fa pensar que ara s'apujaran encara més:

"Totes les xifres apunten que hi ha una pujada; l'hivern europeu, a diferència de l'any passat, està sent més fred, Àsia està recuperant els nivells de producció i tot això fa que els preus del GNL s'apugin, perquè hi ha més demanda."

Entrevistat per Catalunya Informació, Peris ha afegit que els països que s'estan beneficiant més d'aquesta necessitat de la UE d'aconseguir gas natural són els Estats Units i els països del golf Pèrsic:

"És un fet que per als Estats Units, amb tot el desenvolupament del gas que ve del fracking, és una oportunitat de vendre els excedents que tenen. Però no són només ells, també Qatar i altres països productors."

Quatre rutes terrestres alternatives al gas rus

Segons la CE, hi ha 4 rutes de gasoductes alternatius: una a través d'Alemanya, que rep gas per gasoducte des de Noruega, els Països Baixos i Bèlgica, i pot enviar-ne a Àustria, Txèquia i Eslovàquia.

Una altra és enviar GNL dels EUA i Noruega en vaixell a Polònia i després, per gasoducte, cap a Eslovàquia, i d'aquí cap a Txèquia, Àustria, Hongria i la mateixa Ucraïna.

La tercera és des d'Itàlia cap a Eslovènia i a Àustria, i d'aquí cap als països dels voltants.

La quarta ruta l'anomenen transbalcànica, a través de Grècia, Turquia i Romania cap a països com Ucraïna i Moldàvia. Tot això, aprofitant gasoductes que ja existeixen entre tots aquests països.

Situació crítica a Moldàvia i Transnístria

A Moldàvia la situació és força crítica, amb una única central elèctrica que funciona amb gas rus, per la qual cosa s'ha decretat emergència energètica durant 60 dies en previsió d'una tallada generalitzada.

I també hi ha la incògnita de Transnístria, la regió moldava aliada de Rússia que fa 20 anys que funciona de facto com a país independent, i que depèn del tot del gas rus que fins ara li arribava a través d'Ucraïna.

Qui s'ha queixat més del tall al gas rus ha estat Eslovàquia: el primer ministre, Robert Fico, ha amenaçat Ucraïna amb represàlies si no renova el contracte, i Zelenski l'ha acusat de ser un titella de Putin.

Per la seva banda, Viktor Orbán, primer ministre d'Hongria, ha proposat sense èxit que la UE compri el gas a la frontera russa, així ja no seria rus i Ucraïna es veuria obligada a mantenir obert el pas del gas.

Atacs creuats amb drons i míssils

Mentrestant, la guerra continua força activa: Rússia ha assegurat que aquesta nit de dilluns a dimarts ha interceptat una setantena de drons ucraïnesos a 8 regions diferents del seu territori.

Per la seva banda, l'exèrcit d'Ucraïna ha afirmat que aquest dimarts ha fet caure un helicòpter de combat rus Mi-8 amb un dron a la península de Crimea, annexionada per Rússia el 2014.

Més tard, Ucraïna ha informat d'un atac massiu rus amb una seixantena de drons i míssils, i l'exèrcit ucraïnès ha aconseguit interceptar 6 míssils i 16 drons.