"Qui vol te? Qui vol te?" És el poc que poden oferir els voluntaris a la filera de persones que volen tornar a Ucraïna. Són uns 120, la majoria dones, i una desena de criatures.

Przemysl, a Polònia, és a uns 15 quilòmetres de la frontera amb Ucraïna, una de les vies més accessibles per entrar i sortir del país.

Els primer mesos de la guerra aquesta població es va convertir en una màquina d'ajuda. Ara, la nit és més tranquil·la i el flux s'ha invertit. Hi ha més ucraïnesos que tornen que no pas que marxen.

L'últim tren del dia arriba via Lviv i en baixen una cinquantena de dones i infants. Els ajuden a descarregar les maletes i donen als petits caramels i braçalets lluminosos.

El tren marxa cap a Ucraïna a dos quarts de dotze de la nit, després de dues hores esperant en el fred.

Quan ens aturem a Lviv, sentirem les sirenes d'alarma. Poc després caurà un míssil als afores, però el tren ja s'haurà allunyat, camí de Kiív.

El centre de Kíiv --a tocar de la coneguda plaça Maidan-- hi ha una filera de tancs, carros de combat, camions i míssils russos. Tots rovellats i inservibles, però plens de missatges d'exaltació a la defensa d'Ucraïna.

Són un símbol de la resistència, però just pocs metres darrera, hi ha el convent de Sant Miquel, amb una de les principals esglésies de la ciutat. Aquí, s'hi fan funerals per als soldats morts. L'orgull dels ciutadans que venen admirar les desferres es barreja amb el dolor de les famílies i amistats.

Només arribar a la capital ens hem trobat un funeral. En Pavlo, de 31 anys, fa nou dies que va morir al front:

Uns metres més enllà de Sant Miquel i dels tancs hi ha el monument a la princesa Olga, una figura històrica per a Ucraïna. Ara està cobert de sacs de sorra per protegir-la. Hi destaca un missatge: "Mon, ajudeu-nos."

Què hi fa un munt de cotxes amuntegats al costat de la carretera?

Són a la via que uneix Irpin i Kíiv i fan de recordatori del passat.

El 6 de març de 2022, l'artillera russa va bombardejar durant mes de cinc hores les vies principals que els ciutadans feien servir per escapar.

L'exèrcit ucraïnès va enfonsar l'únic pont que connectava la ciutat amb la capital per frenar les tropes russes. Encara ara l'estan reconstruint.

La ciutat d'Irpin quedarà com una de les icones de la guerra d'Ucraïna. Com a Butxa i a Izium, s'hi investiguen crims contra la humanitat.

Però, en una mostra de l'estranya "normalitat" que es viu en algunes parts d'Ucraïn, ara aquest cementiti de cotxes s'ha convertit també en un espai per fer pràctiques del carnet de conduir. Mentre érem al lloc, una noia arrencava per primer cop el cotxe i aprenia a esquivar les restes dels combats.

La invasió russa ha enfonsat l'economia ucraïnesa, però de la mateixa manera que Kíiv ha demostrat més resistència militar de l'esperada, també ha vençut les pitjors previsions econòmiques. L'enviat especial de TV3 Xesco Reverter ens explica en aquest article la sorprenent resiliència de l'economia de guerra d'Ucraïna. 

Com s'ho ha fet Ucraïna per resistir econòmicament o fins quan Occident continuarà donant-li suport són algunes de les preguntes clau que Reverter intenta respondre. 

Com és tornar a casa? Com és desfer el camí que un any enrere et van obligar a prendre? Ho expliquen els enviats especials a Ucraïna, Sergi Roca i Josep Plazas, des del tren nocturn entre Przemysl, a Polònia, i Kíiv, la capital ucraïnesa.

Felip Gordillo ens explica en aquest articlela història de la Galina i l'Anastasia, que lluiten per refer les seves vides a la ciutat d'Irpín, primer front de batalla de la guerra a Ucraïna.

Ara tornen a viure a Irpín i diu que no en pensa marxar: "El meu lloc és aquí." És psicòloga i part de la seva feina consisteix a tractar persones amb estrès posttraumàtic. Un trastorn que afecta cada cop més població.

L'Anastasia, per exemple, reconeix que un any després encara no creuen el que viuen:

"La meva ment està aturada al 24 de febrer."

En un article d'ànàlisi, el subcap d'Internacional de TV3, Lluís Caelles, reflexiona sobre els canvis que ha patit Ucraïna des del 2014, quan va cobrir la caiguda del president Ianukóvitx, fins avui, passant per l'inici de l'ofensiva russa a Ucraïna, el febrer del 2022. 

Caelles recorda el so estrident de les sirenes antiaèries a Kíiv, la fugida de milers de persones del país i la resistència dels ucraïnesos a la invasió russa, i analitza com ha canviat l'escenari en aquest gairebé primer any de guerra.

Caelles, amb David Bou i Hanneke van Spaandonk, també és autor del documental "Ucraïna, viatge als altres fronts", que TV3 ha avançat digitalment i s'emetrà diumenge a "30 minuts". El pots veure en aquest enllaç.

L'equip de TV3 desplaçat a Ucraïna és a Khàrkiv per copsar quina és la situació sobre el terreny, quan ara farà un any que va esclatar el conflicte. La gran pregunta és que pot passar els pròxims dies. Si Putin té un as amagat a la màniga per capgirar el tauler militar.  

I és que la guerra es juga sobretot a l'est d'Ucraïna, per bé que les conseqüències i les seqüeles se senten a tot arreu. Xesco Reverter ho ha comprovat en un poble al nord de Kíiv, dels primers que Rússia va assaltar ara farà un any. Aquesta és la crònica:

Una pista de patinatge gegant, un cinema 9D, un gimnàs, un parc per als més petits... tot reunit en un centre d'oci a la part est de Kíiv. És el Dream Town Mall. Ells mateixos es defineixen com l'espai d'entreteniment més gran de la ciutat.

Però és lícit divertir-se quan a bona part del país sonen les sirenes i els trets? És el que vam anar a preguntar als joves que s'hi reuneixen per passar la tarda.

"És important distreure's de la guerra", ens explica el Rotislav, de 17 anys.

La Kàtia té 21 anys i va haver de fugir de Kherson, on encara té família: "És complicat passar-s'ho bé perquè saps que hi ha gent que ho està passant malament".

L'Aleksandr és un noi tímid però contundent: "Des de la invasió, vull sortir més. És avorrit seure cada dia a casa", diu amb un fil de veu. Té 18 anys, però encara no ha rebut la carta de l'exèrcit per allistar-se: "Hi aniria, però la mare no em deixa".

A la nit, toc de queda

I com es diverteixen? A l'estiu fan més vida al carrer i a l'hivern patinen o van al cinema... creuant els dits perquè no sonin les sirenes antiaèries. Quan salta l'alarma, aturen la pel·lícula, tot i que a Kíiv la majoria de gent ja no acostuma a córrer al refugi.

"Ja no fem plans. Els pares no et deixen marxar gaire lluny, pot passar qualsevol cosa"

Sigui com sigui, la diversió acaba entre les nou i les deu de la nit. A les onze hi ha toc de queda i bars i restaurants tanquen una hora abans perquè els treballadors puguin tornar a casa.

L'oci nocturn queda descartat. "Fem algunes festes a casa, però és complicat", lamenta en Rostislav. A més, a la capital no es pot comprar alcohol més enllà de les set de la tarda.

No poden sortir de festa, però els encanta ballar. Tots ens ho diuen. La Daixa és professora de dansa i té les classes plenes: "Ens hem de carregar d'energia positiva".

Primer la pandèmia, després la guerra

Els joves ucraïnesos han enllaçat les restriccions per la pandèmia amb la llei marcial.

Bona part de la vida ha passat a fer-se en línia. "Els nens i joves estudien per internet, necessiten passar-s'ho bé i compartir", defensa la Dasha.

D'alguna manera, és com si l'oci i la diversió formessin part d'una teràpia. "Aquesta generació són els fills de la guerra, els hem de donar suport".

"Hem de mantenir la moral alta. No tenim dret a desesperar-nos."

Són petits, lleugers i es poden fabricar per menys de 500 dòlars... però tenen capacitat per ser mortals.

Els dissenyen i fabriquen cinc joves enginyers i programadors en un petit taller als suburbis de Kíiv. Hi entrem pujant dos trams d'escala amb les parets escrostonades. Ens rep un gran grafiti amb l'emblema d'Ucraïna, el trízub, un trident daurat.

Darrere la porta hi ha una sala plena de cables, aletes, prototips i ordinadors. Creen drons de monitoratge i drons kamikaze. Reciclen peces i les que no troben les compren a la Xina, per internet. Algunes les reben com a donatiu: "Aquest monitor que veieu, va arribar ahir d'Espanya".

Els aparells són petits. Amb prou feines quatre hèlixs, una bateria, l'estructura metàl·lica, l'antena i, el més important, la càmera. Amb unes ulleres i un comandament, els soldats els poden fer anar per on volen, veure què hi ha a les files enemigues i fer-los esclatar on considerin.

L'únic que no va inclòs en el kit són els explosius. "No tenim permís". Els soldats els afegeixen a l'últim moment.

Són petits i tenen una autonomia d'uns nou quilòmetres. Poden portar un quilo d'explosius, prou per danyar vehicles blindats. "I les forces enemigues", és a dir els soldats russos, ens explica un dels enginyers. No volen ser identificats, ni tampoc que se'ls vegi la cara.

Els fabriquen gràcies a donacions i, asseguren, la majoria els entreguen directament als soldats. Els mateixos militars els demanen, al marge del govern: "Així hi ha menys burocràcia".

Els que estan fent ara tenen una destinació: Kherson. Un dels enginyers és d'allà. Va estar treballant 10 anys a Dubai, i va tornar un any abans de la invasió. "Vaig tornar per començar una nova vida... i, d'alguna manera, així ha estat".

La batalla dels drons

Drons com aquests expliquen part de l'èxit que ha tingut l'exèrcit ucraïnès fins ara. Els russos també en fan servir. Un soldat que acaba de tornar de Bakhmut ens explicava que una de les coses que més el van impactar eren els drons --armats amb granades-- sobrevolant i espiant les seves posicions: "No et podies amagar d'ells".

L'equip d'enginyers demana als soldats que els portin els drons russos que trobin. N'estan estudiant un que és similar als que es poden comprar per internet. "Però té un xip customitzat", ens alerta, "volem saber què fa i per què els russos l'han posat aquí".

També treballen en nous models, que puguin arribar més lluny i portar més material explosiu. Orgullosos, ens mostren un xip que permetrà accionar les càrregues a distància.

Un dels objectius militars de Rússia en la seva guerra contra Ucraïna és l'atac sistemàtic contra estacions elèctriques, i això es tradueix en restriccions de subministrament i talls de llum. Una manera clara també d'intentar malmetre l'economia d'Ucraïna. Aquest país, però, ha aconseguit limitar molt les apagades causades pels bombardejos russos.

Els atacs russos han fet malbé el 60% de les subestacions elèctriques de la capital i durant mesos les restriccions alternes de quatre hores han estat una constant. Tothom s'ha espavilat per tenir llums amb bateria, reserves d'aigua i aparells per acumular energia. El pack d'emergència també inclou una bossa per si s'ha de fugir d'un bombardeig. L'equip de TV3 desplaçat a Ucraïna ho ha comprovat sobre el terreny:

L'equip de TV3 desplaçat a Ucraïna és a Khàrkiv, la segona ciutat més important del país. Una ciutat que va patir un intens setge per part de les forces russes i que ha deixat molts edificis en una situació precària.

Davant de l'Ajuntament, i sota una nevada, encara es conserven els míssils russos que Moscou va disparar contra la ciutat. Ens ho explica des d'allà mateix Felip Gordillo:

Som a Saltivka, un barri residencial al nord-est de Khàrkiv. Fa un any i mig hi vivien més de 200.000 persones, ara en queden 200.

Aquesta zona va ser la més castigada durant el setge rus a la segona ciutat del país.

En altres llocs, la reconstrucció avança, però aquí és més complicat. Hi ha massa destrucció.

En Maxim és un dels treballadors voluntaris que mira de tapiar totes les finestres fetes miques per les explosions. Avui neva i fa vent. El termòmetre marca sis graus sota zero. Viure a Saltivka és gairebé impossible.

Hi ha, però, qui encara resisteix. "No tinc cap lloc més on anar", ens diu l'Slava. "Algú ha de donar menjar als gats i als coloms".

Just davant hi ha un dels edificis tocats per un projectil. Té vuit plantes. Hi vivien unes 80 famílies. Ara només queda una dona gran. No vol marxar. "Aquí té els seus llibres, planta flors a l'estiu... però tan aviat et somriu com t'escridassa", ens explica l'Aleftina. "Ha quedat traumatitzada".

L'Aleftina mira de donar suport a tota la gent que encara viu a Saltivka a través de l'ONG Batalló de Voluntaris de Khàrkiv. Ella mateixa va haver de fugir del seu poble, però ajudar els altres és la seva manera de fer front al dolor.

Malgrat els seus esforços, són pocs els que han tornat al barri.

A Khàrkiv vivien, abans de la invasió, 1,4 milions de persones. Segons les autoritats d'Ucraïna, pràcticament la meitat n'han marxat.

Saltivka era el barri de Boris Romantstxenco, una de les poques víctimes a qui els mitjans hem pogut posar nom i cognom. Havia sobreviscut a quatre camps de concentració nazis i tenia 96 anys. El març de 2022, un coet va tocar de ple l'edifici de vuit plantes on vivia.

Rússia s'emporta nens ucraïnesos per donar-los en adopció a Rússia, després d'haver-los canviat la identitat, la qual cosa constitueix un crim de guerra d'acord amb l'Estatut de Roma.

Un informe dels Estats Units calcula que hi ha uns 6.000 nens retinguts, tot i que és difícil saber-ne exactament el nombre. Save Ukraine, un ONG ucraïnesa, lluita per fer que aquests nens puguin tornar a casa.

Ens ho expliquen els nostres enviats especials al sud d'Ucraïna, José Antonio Muñoz i Toni Arbonès.

En Ned és un home alt i corpulent. Té al voltant de 30 anys i li falta un tros del dit polze. No en podem donar gaires més detalls. No vol que els revelem. És un marine de l'exèrcit d'Ucraïna, però té una particularitat: és un voluntari internacional de Bielorússia.

Es deixa fotografiar amb ulleres de sol i la cara coberta amb un passamuntanyes. El seu uniforme no porta cap mena d'identificació i, abans de prendre imatges, aparta totes les coses que puguin permetre que es reconegui la seva identitat.

A Bielorússia, si l'identifiquessin, podria significar-li la mort. I molts problemes per a la seva família. Ells no saben que és al front, a Ucraïna. Els explica que està treballant a Polònia per no comprometre'ls.

"Si torno i saben que he estat aquí, em perseguiran i em podrien condemnar a la pena de mort. La meva família també seria acusada."

Diu, però, que està convençut que estarien orgullosos del que està fent. Per què ho fa? "Tenim el mateix enemic. Si Ucraïna guanya, podrem alliberar Bielorússia".

El règim d'Aleksandr Lukaixenko és un gran aliat de Rússia. Segons en Ned és un "govern titella" de Putin, que voldria fer el mateix amb Kíiv.

Quants n'hi ha com ell?

Va arribar a Ucraïna sense cap entrenament militar: "La diàspora bielorussa a Polònia i Txèquia ens va entrenar i equipar".

Ha lluitat al front nord del Donbass, davant per davant amb els mercenaris del Grup Wagner. Allà va quedar ferit per metralla i ha estat dos mesos recuperant-se. Ara és amb tres companys en una casa d'una petita població a 80 km del front, esperant noves ordres.

No és l'únic bielorús a les forces d'Ucraïna. N'hi ha més. Diu que no sap quants. "Són prous", afirma enigmàticament. "Tant de bo fossin més, però som suficients."

A l'exèrcit ucraïnès hi ha tot un regiment compost per soldats bielorussos, el Kastuś Kalinoŭski.

Poden deixar l'exèrcit, els voluntaris?

En Ned, com tants altres soldats, ha de conviure amb la mort dels seus companys, amics i fins i tot compatriotes. A la seva brigada va morir un altre jove bielorús. Li preguntem si, davant el perill, voldria deixar l'exèrcit. Ens diu que no.

I podria? Segons ens explica, els voluntaris firmen un contracte i tenen una opció per renunciar. "En una setmana seria fora però no ho penso fer."

"Vaig venir a lluitar i em quedaré fins al final."

Una de les conseqüències de la guerra de Rússia ha estat una renaixença lingüística i cultural d'Ucraïna. Cada cop més ciutadans d'aquest país deixen de parlar rus i tant des del govern com des de la societat civil s'està cancel·lant a marxes forçades tot el que tingui relació amb el país veí.   

Si fa 10 anys, el 57% de la població reconeixia l'ucraïnès com a primera llengua, ara la proporció ha pujat 20 punts, fins al 77%.

La cancel·lació de cultura russa arriba a tots els nivells. Ja no es venen ni clàssics com Tolstoi o Dostoievski, que, com la llengua russa, tampoc s'ensenyen a les escoles. El govern no permet importar llibres fets a Rússia o d'autors russos. També ha prohibit les sèries, el cinema i la música contemporània del país veí, malgrat que un 20% dels ucraïnesos encara són russòfons.

Als carrers de la capital ja s'han canviat prop de 200 noms de carrers de figures russes i s'han retirat molts monuments que simbolitzaven l'amistat entre Rússia i Ucraïna. 

L'equip de TV3 a Ucraïna ha parlat amb ucraïnesos que expliquen aquests canvis, després de gairebé un any de guerra. Aquesta és la crònica sobre el terreny: 

Martove és ara a una bona distància del front de guerra, però fa més de mig any estava sota control rus.

"Van arribar tancs russos d'un costat i l'altre de la carretera i va començar la batalla."

Ens ho explica l'Olena. Té 46 anys i dos fills petits. Amb el seu marit i deu persones més es van amagar al celler de casa tement el pitjor.

Durant un mes --de principis de març fins al 7 d'abril-- van haver de conviure amb els soldats: "Evitàvem el contacte i ells no van ser agressius. Passaven amb els tancs apuntant a les cases, però no ens van fer res."

Les tropes russes no se'n refiaven gens, de la població: "Els veïns enviaven imatges per ajudar l'exèrcit d'Ucraïna per saber on eren les posicions de l'enemic, perquè les poguessin atacar."

Tot i això, a Martove no es veu la destrucció d'altres indrets. Abans de la invasió hi vivien unes 2.200 persones. Ara la majoria de cases estan buides, però n'hi ha moltes d'intactes.

Dos fills, un deute i sense ajuda humanitària

L'Olena i la seva família van poder escapar i ara viuen al municipi del costat, més gran. Tenen un sou i l'ajuda del govern i, junts, passen com poden.

La Irina, de 60 anys, s'ha quedat sola. Sospira profundament quan li preguntem com es troba i se sincera, contenint l'emoció.

Té dos fills, de 47 i 45 anys, però a tots dos els van reclutar. Cobra una pensió de 3.000 hrívnies --uns 75 euros-- però arrossega un deute de 2.300 hrívnies amb les companyies de gas i llum: "No sé com ho pagaré."

No pagar no és una opció. Aquí, de dia i de nit, les temperatures cauen per sota del zero.

Ens pregunta si sabem quan arribarà l'ajuda humanitària. Fa mesos que no en veu, diu. I no és la primera persona que se'n lamenta. Després de l'onada inicial de solidaritat, petits pobles com Martove han començat a caure en l'oblit.

Mentre la comunitat internacional redobla el seu suport a Ucraïna amb noves sancions i més armament, sobre el terreny la guerra està estancada.

Fa gairebé 365 dies que als ucraïnesos els ha canviat la vida i s'han hagut d'adaptar a correcuita a un nou dia a dia ple d'incerteses, de temors i de dolor.

Cada família té una història tocada pel conflicte, i el Xesco Reverter ha pogut parlar amb algunes d'elles. Aquesta és la història de l'Olena i la Natàlia:

"No sortiu del camí" és un dels consells útils a tenir en compte quan t'acostes a les zones més tocades per la guerra a Ucraïna. A la regió de Khàrkiv, el 30% de terreny que va estar sota control rus --uns 12.000 quilòmetres quadrats-- està minat.

Són dades de l'administració regional, que explica que ja han desactivat 58.000 artefactes explosius.

On són? En carreteres, vies, infraestructures i línies de subministrament de llum i gas. També en camps i cases particulars.

Una resposta que a la pràctica significa que poden ser a tot arreu.

Quins explosius hi ha a la superfície?

Khàrkiv ha estat de les zones més bombardejades de la guerra, així que la quantitat de material explosiu perillós que hi ha aquí és gran.

Segons ens expliquen, troben restes de coets (tipus Grad i Uragan). Com que els llancen a distància, poden caure en qualsevol lloc.

També hi ha mines antitancs, però les més perilloses i les que fan més ferits són les mines antipersona.

Aquests explosius estan prohibits per les Nacions Unides, però Human Rights Watch n'ha documentat la presència a Ucraïna,

S'activen quan una persona s'hi apropa, i salten i exploten enviant metralla a tots costats.

Sobre el terreny n'han trobat del tipus frog, POM-2 i POM-3.

També hi ha les anomenades butterfly (papallones), que s'assemblen a una joguina per la mida i el color.

Set nens ferits per confondre una mina amb una joguina

Segons les dades regionals, a Khàrkiv han mort 1.760 persones per explosius, 74 de les quals criatures. Hi ha hagut 2.670 ferit, 212 infants. Aquí també s'hi inclouen els morts en els bombardejos.

En aquest escenari, les autoritats miren de conscienciar la població del perill que suposen els explosius.

Ens expliquen un cas: un nen de 12 anys va trobar una mina butterfly pensant que era una joguina, se la va guardar i va acabar explotant mentre jugava amb uns amics. 7 infants van resultar ferits.

Com fer-hi front?

Després de l'ofensiva ucraïnesa del setembre i la retirada de les tropes russes, les tasques per desminar s'han intensificat.

Els desminadors són els encarregats de trobar i desactivar les mines. És una feina arriscada. Només aquí n'han mort tres mentre treballaven.

Van equipats amb casc i armilla antibales, però sovint no són efectius perquè les mines danyen altres parts del cos.

Busquen els explosius amb detectors i alguns els descarreguen o els fan esclatar. D'altres se'ls enduen per desactivar-los en un espai segur.

A més dels bombardejos per terra, les autoritats ucraïneses també estan preocupades per les mines navals russes, que van a la deriva al mar Negre.

Les autoritats militars ja han advertit els vaixells i les comunitats del voltant d'Odessa, el port ucraïnès més important, del risc que corren.

Aquests artefactes explosius, de fabricació soviètica, estan ancorats, però les tempestes i els corrents marins els poden acabar desancorant. Alguns han acabat tocant terra ferma i fins i tot hi ha hagut una víctima mortal.

A més, està en risc la navegació dels vaixells, com els que porten els cereals ucraïnesos per a l'exportació.

Ens ho expliquen els enviats especials de Catalunya Ràdio al sud d'Ucraïna, José Antonio Muñoz i Toni Arbonès.

Els periodistes Xesco Reverter, Sergi Roca i Felip Gordillo, enviats especials al front de guerra a Ucraïna, respondran aquest dimecres en directe a les vostres preguntes a l'Instagram del 324.cat.

La connexió es farà a les vuit del vespre i la moderarà la periodista Laura Rosel des de Kíiv.

Un any després de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, Xesco Reverter (TV3), Sergi Roca (Catalunya Ràdio) i Felip Gordillo (324.cat) són a Ucraïna explicant com es viu la guerra entre la població.

13.38 del migdia a l'estació de Kramatorsk. La mateixa on l'abril de 2022 va caure un míssil que va matar 60 persones.

Últim avís per al tren cap a Kíiv. A l'andana, una barreja de militars que tornen a casa, parelles de soldats que se n'acomiaden entre llàgrimes i ciutadans que fugen cap a l'oest.

Som a 30 quilòmetres de Bakhmut, un dels punts més calents del front del Donbass a la guerra d'Ucraïna. L'estació ens ofereix un retrat divers del que és ara aquesta zona.

Tenim la parella jove que viu en un poble als afores de la ciutat. La Dària --de 24 anys-- diu que estan tranquils comparats amb altres ciutats.

Ella i en Vània agafen el tren, però només per uns dies. Van a veure la seva germana, que es va refugiar a la capital. Té una nena petita i li volen donar un cop de mà. Però tornaran.

"Veurem què passa, però no volem marxar. Encara podem viure aquí."

Sorprèn aquesta actitud i el seu posat rialler, enmig de tants desastres: "Hi ha qui està pitjor. Ens estimem casa nostra. Com la podríem abandonar?".

Uns metres més enllà, hi ha una dona gran que carrega tres bosses plenes de roba. La Nadiejda --un nom que vol dir "esperança" tant en rus com en ucraïnès--, dona una ordre al seu marit: "Hem d'anar al vagó vuit". 

Venen de Txàsiv Iar, davant per davant del front de guerra. Allà, de ben segur que senten l'intercanvi de foc entre tropes russes i ucraïneses a Bakhmut.

Han aguantat fins avui. Estan fugint: "Ahir ens vam adonar que no sobreviuríem. Tot està destruït. Tot cremat. Fins ara era suportable, però ahir va ser terrible".

Van a casa de la seva germana, que viu a Kíiv. Tot el que tenien, ho han hagut d'abandonar.

"Només Déu sap què trobarem quan tornem. Si és que mai tornem. Només vivim de l'esperança."

Soldats que venen i que se'n van

Dues cares també en els soldats. Els que marxaven, cansats, després de dies lluitant per mantenir a ratlla l'ofensiva russa.

I els que es queden, però han vingut a acomiadar-se de les seves parelles. Un últim petó abans de tornar al front.

La població de Toretsk és a escassos quilòmetres de Bakhmut, la ciutat on, ara mateix, es concentra el gruix de les batalles a la línia del Donbass.

A aquesta ciutat, el front no s'ha mogut ni un metre. No només des que va començar la invasió russa, ara fa un any, sinó que tampoc en els vuit de guerra que ja pateixen al Donbass.

Gairebé una dècada de conflicte ha arruïnat l'economia local i ha deixat molt tocada la població.

El periodista Xesco Reverter, enviat especial de TV3 al front, ha visitat la ciutat i ha pogut parlar amb alguns dels ciutadans, que no tenen llum, ni gas per escalfar-se ni tampoc aigua corrent:

Les persones de la tercera edat són de les grans damnificades de la guerra d'Ucraïna. Algunes s'han resistit tant com han pogut a deixar casa seva fugint dels bombardejos, però viure en ciutats a prop del front ha acabat sent insostenible.

Un exemple són la Nàdia i en Iuri Pucov. Després de 55 anys vivint a casa seva, han hagut d'abandonar-la després que, fa dos dies, un projectil rus caigués prop d'on viuen.

Un grup de voluntaris els ha anat a buscar a casa per evacuar-los. Hauran de fer un viatge de 24 hores per reunir-se amb la seva filla.

El periodista de TV3 Xesco Reverter, enviat especial al Donbass, els ha acompanyat mentre recollien les coses i tancaven la casa:  

La història de la Nàdia i en Iuri és una més entre les moltes dels que deixen casa seva. A Ucraïna, les evacuacions són constants als pobles de prop del front. Actualment, es calcula que a Kupinask hi viuen 4.000 persones, una cinquena part de les que hi vivien abans de la guerra.

La pobresa és un dels efectes de llarga durada que deixa la guerra. La població del Donbass viu en unes condicions molt precàries. La invasió russa, a més, ha modificat l'economia de molts indrets que ha passat a dependre directament de l'exèrcit.

"Aquí només tenim feina els venedors i els taxistes". Ens ho explica la Natàlia, que té una parada d'embotits i formatge al mercat central de Kramatorsk.

Els venedors perquè tenen els productes i els taxistes perquè, amb el transport públic tan malmès, la gent els necessita per moure's amunt i avall.

I encara n'afegiríem uns altres: els treballadors de correus. Les oficines per recollir i enviar paquets s'han convertit en un dels punts més concorreguts.

Les llibretes i els tancs

Al mercat central —amb només quatre parades obertes— trobem una parella amb els seu fills. Un dels pocs nens que encara veiem per la ciutat.

Els pares no tenen feina. Treballaven en una fàbrica de la zona, però ha tancat. Per sort, l'empresa encara els paga dos terços del sou. Una benedicció per sobreviure, però també un lligam que els impedeix marxar: "No podem anar-nos-en, necessitem els diners".

Amb el poc que tenen han comprat un regal al seu fill. Ell ha escollit un tanc. El mostra orgullós i repeteix: "Tanc, tanc, tanc." El petit no té més de tres anys.

Uns metres més enllà hi ha la Xarkova Victòria. Té un quiosc de material escolar. Ara, sense escoles i amb pocs nens, ha hagut de reenfocar el negoci. Els soldats s'han convertit en el seu principal client.

"Ara no hi ha nens; el que fem és proveir l'exèrcit de llibretes i bolígrafs."

Els soldats, motor de l'economia

Kramatorsk, com les poblacions del voltant, és un anar i venir de militars. Els únics que tenen diners.

Un soldat pot cobrar al voltant de 3.000 euros al mes, molt per sobre del salari habitual abans de la guerra.

En canvi, un pensionista no arriba als 80 euros. És el cas del Volodímir, que té 74 anys i ha vingut al mercat per comprar quatre pomes.

La resta del menjar l'ha obtingut de l'ajuda humanitària. 10 patates, unes verdures i una bossa de pasta. Ha hagut de fer una cua de 200 persones per aconseguir-ho.

"Per obtenir l'ajuda has d'esperar a la cua una estona molt i molt llarga."

Per la guerra, els preus s'han encarit entre un 20 i un 30%.

La Katerina, de 69 anys, també té una pensió petita. Al gener, se li va morir el marit. Li va costar 20.000 hrivnias enterrar-lo, l'equivalent a la pensió de mig any. Una despesa que, per desgràcia, molta gent ha hagut de fer aquest any.

Els periodistes Xesco Reverter, Sergi Roca i Felip Gordillo, enviats especials al front de guerra a Ucraïna, han respost aquest dimecres al vespre a les preguntes dels usuaris del 324.cat en un directe a Instagram.

La conversa, moderada des de Kíiv per la periodista Laura Rosel, ha permès conèixer com és el dia a dia a tocar del front i les sensacions dels enviats especials.

Pots recuperar les respostes dels enviats especials de TV3, Catalunya Ràdio i el 324.cat en aquest enllaç.

Kupiansk, a només deu quilòmetres del front, és una ciutat que en un any ha perdut la meitat dels seus habitants. Amb la guerra a tocar, el fred encara fa més difícil sobreviure-hi.

A cinc graus sota zero i amb els carrers coberts de neu, no hi ha calefacció de gas. Una ONG reparteix estufes, però hi ha més demanda que oferta i molts habitants es queden sense. Asseguren que Putin els vol matar a poc a poc de fred.

L'enviat especial de TV3 a Ucraïna, Xesco Reverter, ha pogut parlar amb la Valentina i la Viktoria, dues ciutadanes de Kupiansk:

El conflicte militar no només ha canviat el dia a dia dels ucraïnesos, sinó que està comprometent el futur de les generacions més joves. Segons l'Unicef, més de 5 milions de nens i nenes han vist interrompuda la seva educació i els que aconsegueixen seguir-la ho fan de forma molt precària.

Ho han comprovat un dels nostres enviats especials, Xesco Reverter, a Liman, on ha visitat un centre que a l'abril, quan van bombardejar la regió, va passar de tenir 150 alumnes i 20 professors a estar desert. 

Només hi queden tres mestres i una trentena d'estudiants, que s'alternen en grups de diferents edats en una àrea d'acollida d'un local pròxim. Els falta molt material, però engegar aquestes aules d'acollida ha estat un èxit. 

Al conjunt d'Ucraïna, més de 3.000 centres educatius han resultat danyats per atacs russos, i d'aquests 450 han quedat totalment destruïts. La majoria d'alumnes ucraïnesos segueixen les classes online curriculars i només els que són molt lluny del front han recuperat la normalitat. 

Conversem amb un soldat ucraïnès que acaba de tornar del front, de Bakhmut, on hi ha l'ofensiva més crua de l'exèrcit rus a la guerra a Ucraïna. Forma part de les Forces de Defensa Territorial (FDT), un cos de civils voluntaris que ha crescut d'ençà de la invasió del 24 de febrer de 2022.

Preferim preservar la seva identitat perquè el seu discurs difereix de la versió oficial. "Lluitem amb armes de la Segona Guerra Mundial", ens diu: "Porta la inscripció 1944 i sembla una metralladora DP, de fabricació soviètica i amb una àmplia trajectòria a diverses guerres".

El periodista del 324.cat, Felip Gordillo, ens amplia sobre el terreny la visió de l'exèrcit ucraïnès sobre l'armament que estan utilitzant. 

Un any després de l'inici de la invasió a Ucraïna, en el front militar no hi ha hagut cap sorpresa russa: ni cap nova ofensiva ni cap llançament massiu de míssils.

Putin esperava haver conquistat la ciutat de Bakhmut, després de set mesos, però ni tan sols això ha aconseguit. L'ofensiva que va començar a principis de mes no aconsegueix trencar les defenses d'Ucraïna, que aquest divendres ha vist com li enviaven els primers tancs Leopoard, en aquest cas de Polònia.

L'equip de TV3 a Ucraïna ha comprovat sobre el terreny que els fa molta falta: Xesco Reverter ha pogut parlar amb en Vitali, el comandant que porta un any de guerra dirigint un tanc dels anys 60. Aquesta és la crònica:

El front del Donbass

L'equipo de TV3 també ha pogut copsar el dia a dia dels soldats ucraïnesos que -després d'un any d'invasió- defensen les seves posicions a prop de la localitat de Kramatorsk. Ho han fet passant un matí en una base camuflada de tancs de l'exèrcit ucraïnès al front: