Uganda condemna les persones LGBTIQ+ a mort o a cadena perpètua per estimar-se

Des de fa uns mesos, els passos fronterers entre Uganda i Kènia han vist desfilar viatgers amb les maletes plenes d'una por particular: la por de ser violentats, agredits, empresonats i fins i tot assassinats per viure el seu sexe i els seus afectes fora de la norma que el seu govern ha establert.

Nombrosos joves han marxat d'Uganda fugint de l'homofòbia i de la llei contra l'homosexualitat més dura que hi ha al planeta. Adjectius com cruel, despietada, brutal, irracional, inhumana... són en boca de persones LGBTIQ+ que busquen a Kènia un entorn que no les persegueixi. 

Busquen refugi en un país que considera l'homosexualitat un delicte, que et pot portar a la presó 14 anys, tot i que, a la pràctica, les autoritats no persegueixen el col·lectiu homosexual. Per què Kènia és un refugi per als ugandesos? Perquè a Uganda la situació és molt pitjor.

Uganda, la llei homòfoba més dura del món

Aquest dimarts ha entrat en vigor la nova llei contra l'homosexualitat, que endureix una regulació antiga, que ja condemnava a la presó les persones dels col·lectius LGBTIQ+.

La nova llei condemna a mort les persones a qui es consideri autores del delicte "d'homosexualitat agreujada". S'incorre en aquesta categoria del delicte quan s'encomana una malaltia greu com el VIH a una altra persona a través de pràctiques homosexuals, o bé quan es tenen relacions amb menors.

El nou delicte estableix una pena de 20 anys per a qui "promogui" l'homosexualitat o qui la practiqui. En aquest cas, la pena pot arribar a ser de cadena perpètua. S'ha deixat caure del text el supòsit d'identificar-se com a homosexual. Segons ha explicat el president del país, perquè es volien castigar exclusivament fets.

Condemnes internacionals

La signatura de la llei ha desfermat una allau de condemnes. Des dels Estats Units, el president del país, Joe Biden, l'ha qualificada de "vergonya" i d'atac frontal als drets humans. La Casa Blanca estudia la possibilitat de sancionar el país amb la retirada d'ajuda i amb una limitació en l'atorgament de visats.

La Unió Europea també ha protestat enèrgicament. "El govern d'Uganda té l'obligació de protegir tots els seus ciutadans i defensar els seus drets bàsics. No fer-ho perjudicarà les relacions" amb la UE, ha dit l'alt comissionat per la política exterior de la Unió, Josep Borrell.

I les Nacions Unides s'han mostrat "horroritzades" per "aquest projecte de legislació draconiana, discriminatòria i antihomosexual convertida en llei".

Obligats a delatar els homosexuals

L'homosexualitat és delicte a nombrosos països de l'Àfrica oriental i això té l'origen en les lleis colonials que les metròpolis van imposar als territoris que dominaven. La norma que ha entrat en vigor a Uganda implica també qualsevol ciutadà, que es veu obligat a convertir-se en delator. Qui conegui casos "d'homosexualitat agreujada" i no els denunciï, pot ser multat o ingressar a la presó durant sis mesos.

La fugida cap a Kènia o Tanzània ha estat la solució per a nombrosos membres del col·lectiu LGBTIQ+, que en alguns casos ja han patit agressions i pallisses d'altres ciutadans o de la policia.

El problema és que tant Kènia com Tanzània estudien endurir les seves lleis com ho ha fet Uganda. La influència de cultes i líders religiosos i la precària situació econòmica afavoreix la cerca de bocs expiatoris. I el col·lectiu LGBTIQ+ n'és un. Molts membres d'aquesta col·lectivitat ja busquen nous refugis, a mesura que cada refugi (Kènia, Tanzània...) es converteix en una nova amenaça.