L'OTAN es rearma com a resposta a l'amenaça de Putin i l'actitud desafiant de la Xina
La cimera de l'Aliança Atlàntica que s'ha celebrat a Madrid acaba amb un món més militaritzat
L'OTAN tanca la cimera de Madrid més unida, ampliada i rearmada i envia un avís a Putin: que aturi la guerra a Ucraïna o que s'enfronti a les conseqüències.
L'Aliança Atlàntica que surt d'aquesta cimera té poc a veure amb la de les últimes dècades. Canvia de fesomia amb la incorporació de dos nous països i augmenta la capacitat militar fins a nivells que no es veien des de la guerra freda. Una remodelació per respondre a la que han identificat com la principal amenaça dels pròxims anys, Rússia.
En les conclusions finals, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, s'ha dirigit a Vladímir Putin per dir-li que aturi la guerra a Ucraïna i ha assegurat que l'OTAN està preparada per a qualsevol eventualitat.
En definitiva, la cimera ha servit per fixar Rússia com la gran amenaça i per confirmar el suport sense fissures a Ucraïna tot el temps que calgui, després d'obrir la via per a una nova ampliació amb l'entrada de Suècia i Finlàndia.
L'ampliació de l'OTAN de 30 a 32 aliats, amb l'adhesió d'aquests dos països i el doble de quilòmetres de frontera entre l'Aliança Atlàntica i Rússia, es pot entendre per Putin com una provocació.
El missatge a Putin
Els aliats atlàntics consideren que Rússia ha violat les normes que estableixen un ordre i una seguretat per a Europa i no descarten la possibilitat d'un atac rus contra la sobirania i la integritat dels aliats. L'Aliança recorda que no vol amenaçar Rússia ni hi busca la confrontació, però sí que enforteix la defensa per fer-lo desistir de qualsevol atac.
L'acostament de l'OTAN a Rússia té, doncs, un doble objectiu: reforçar l'organització i elevar un grau la capacitat dissuasiva. Una manera de dir a Putin que li serà un mal negoci si ataca, encara que sigui per accident, un dels aliats. L'acord per posar en alerta 300.000 efectius o el reforç de la frontera est ja és de per si un avís a Putin, a qui Jens Stoltenberg, secretari general de l'OTAN, responsabilitza de l'actual situació:
"L'OTAN ha buscat una millor relació amb Rússia durant dècades. És Rússia que ens ha donat l'esquena. La guerra a Ucraïna no va començar el febrer del 2022, ho va fer el 2014. La relació amb Rússia és al nivell més baix des del final de la guerra freda. Però no hi ha cap dubte que la responsable és Rússia."
Rússia ha capitalitzat la cimera de l'Aliança, que també ha servit per redibuixar el mapa polític de l'Atlàntic Nord. La línia dels blocs que s'havia anat desdibuixant des de la Guerra Freda es torna a ressaltar amb Rússia com l'amenaça i la Xina com un actor desafiador.
La Xina, l'actor desafiador
L'OTAN tindrà també un ull posat a la Xina, a qui qualifica de provocar un desafiament, diuen, sistèmic. L'acusen d'utilitzar estratègies polítiques, econòmiques i militars per augmentar el seu poder al món mentre manté l'opacitat sobre les seves intencions militars. Stoltenberg s'hi ha referit amb aquestes paraules: "No citem la Xina amb una sola paraula. Afirmem que les polítiques coercitives de la Xina desafien els nostres interessos, seguretat i valors."
L'Aliança viu moments de canvis, una sacsejada al tauler geopolític impensable fa poc temps, quan Macron parlava d'una OTAN en estat de mort cerebral o quan Trump va plantejar fins i tot sortir-ne.
Aquests dos dies a Madrid s'ha decidit incrementar el pressupost de l'Aliança i enfortir relacions amb socis del Pacífic. També es posa el focus a la frontera sud, amb Àfrica, per fer front a les amenaces terroristes o les desestabilitzacions derivades de crisis migratòries, econòmiques o alimentàries.
L'OTAN s'està repensant a marxes forçades per encarar els desafiaments del futur, però amb una urgència ineludible. La guerra a Ucraïna ha tornat la guerra a Europa i el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, avisa que l'organització que dirigeix té un paper fonamental a l'hora d'intentar evitar que el conflicte escali i afecti de ple els aliats.
En definitiva, els països membres de l'OTAN han aprovat un nou Concepte Estratègic, el document amb les línies mestres que ha de guiar l'acció d'aquesta aliança militar els pròxims 10 anys.
