Última oportunitat d'Assange al Regne Unit per evitar l'extradició als EUA

La vista a Londres contra el fundador de Wikileaks, Julian Assange, ha començat aquest dimarts al matí en absència de l'acusat, i amb el seu advocat, Edward Fitzgerald, qualificant l'acusació de "política".

Fitzgerald, que ha dit que el seu defensat no ha anat a la vista perquè no es trobava bé, ha afirmat que Assange és víctima d'una persecució política per haver donat a conèixer crims d'estat.

L'advocat també ha afirmat que el que ha fet Wikileaks han estat "pràctiques periodístiques normals", aconseguint i publicant informacions, i que als Estats Units té el risc de patir "una denegació flagrant de justícia."

En aquest sentit, ha argumentat que la CIA, l'agència d'espionatge dels Estats Units, va organitzar un complot per assassinar-lo, i ha intentat aportar proves d'aquest intent que no s'hauria arribat a materialitzar.

L'últim cartutx per evitar l'extradició

Aquesta vista al Tribunal Superior de Londres, que està previst que es faci entre aquest dimarts i aquest dimecres, és l'últim cartutx que té Assange per evitar que el Regne Unit l'entregui als Estats Units.

Aquest país el reclama des que l'any 2010 Wikileaks va filtrar més de 720.000 documents secrets que revelaven crims de guerra comesos per l'exèrcit nord-americà a l'Iraq i l'Afganistan.

Un exemple és la gravació de dos militars disparant des dels helicòpters Apache a civils desarmats a Bagdad el juliol del 2007. Un atac on van morir almenys 12 persones.

El portal també va revelar tortures a Guantánamo, i actuacions d'altres països, com ara la corrupció a Islàndia o les execucions extrajudicials a Kènia.

Però els Estats Units són l'únic país del món que ha pres represàlies legals contra les informacions secretes difoses per Wikileaks. I és que allà, a diferència de molts altres països, Assange mai ha estat considerat com un Robin Hood.

L'acusació dels EUA

La investigació judicial contra Assange la va iniciar un tribunal de Virgínia agafant-se a la llei d'espionatge de 1917, de la Primera Guerra Mundial.

Curiós, si tenim en compte que aquesta llei es vol fer servir per castigar la major filtració digital d'informacions secretes de la història.

El tribunal de Virgínia acusa Assange de difusió de secrets oficials, i la defensa del programador australià apunta que s'engega des d'aquest Estat nord-americà perquè és on es troben les seus de les principals agències d'intel·ligència, com la CIA.

Segons els fiscals, Assange no es va limitar a difondre filtracions, sinó que també va ajudar l'exmilitar Chelsea Manning a dur-les a terme, cometent presumptament un delicte informàtic.

En total, està acusat de cometre 18 delictes relacionats amb l'espionatge i crims informàtics, que podrien arribar a comportar-li 175 anys de presó.

Acusació de violació i asil a l'ambaixada equatoriana

En paral·lel, la fiscalia de Suècia va obrir l'agost del 2010 una investigació per violació i abús a dues dones. Dos anys més tard, la justícia sueca en va demanar l'extradició, i la investigació es va tancar el 2019 per falta de proves.

Però en aquell moment previ, Assange va demanar formalment asil diplomàtic al president Rafael Correa, i al juny 2012 es refugia a l'ambaixada equatoriana de Londres.

S'hi està set anys, fins a l'abril del 2019. Allà té dos fills, i surten a la llum les informacions que ell i els seus advocats van ser espiats per la CIA a l'ambaixada i que els EUA va planejar segrestar-lo i assassinar-lo.

Ho va revelar Yahoo News el 2017, sobre la base de les declaracions d'un exagent de contra terrorisme.

Tancat a una presó britànica d'alta seguretat

Assange perd l'asil diplomàtic a l'ambaixada quan Lenín Moreno substitueix Rafael Correa a la presidència de l'Equador.

L'11 d'abril del 2019, el tanquen a la presó de màxima seguretat de Belmarsh.

Els últims quatre anys han estat una lluita legal, un intercanvi de recursos constant entre la seva defensa, la justícia dels EUA i la justícia britànica sobre la seva extradició.

La defensa argumenta que podria no tenir un judici just, que la causa és política, que difondre informació verídica és dret a la informació, i que als EUA podria fer empitjorar el seu fràgil estat de salut.

La seva dona Stella Assange ha denunciat públicament aquests últims dies:

"Si el Julian és finalment extradit als Estats Units, simplement morirà"

Les raons humanitàries són les úniques que havia acceptat la justícia britànica, però els EUA van apel·lar al Tribunal Superior de Justícia del Regne Unit, oferint garanties diplomàtiques, que les va donar per bones i va aprovar la seva extradició.

El juny de 2022, la ministra interior britànica, Priti Patel va signar l'ordre. I la defensa d'Assange va presentar els últims recursos que es resolen entre aquest dimarts i dimecres.

Si perd, el cas ja només li quedaria recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Establir un precedent perillós per a la llibertat d'informació i de premsa

Organitzacions com Reporters Sense Fronteres, la federació internacional de periodistes, Amnistia Internacional o Human Rights Watch, han desenvolupat campanyes per l'alliberament del periodista, com també ho ha fet el parlament del seu país d'origen, Austràlia.

El 2022, The Guardian, el NYT, Le Monde, El País i Der Spiegel van signar una carta conjunta titulada "Publicar no és delicte", demanant al govern dels Estats Units que reculés.

Es tracta de mitjans que han desenvolupat investigacions periodístiques partint de filtracions de Wikileaks. Veurem, ara, si la justícia britànica ho veu amb els mateixos ulls.