Últims assajos de "Mar i cel" abans de salpar: "Veure el vaixell ha superat les expectatives"
- TEMA:
- Teatre
Dagoll Dagom encara els darrers assajos del seu musical més aclamat. "Mar i cel" s'estrenarà el pròxim 14 de setembre i l'equip ja s'ha traslladat a l'escenari del Teatre Victòria, que acollirà l'emblemàtic musical durant cinc mesos.
Trenta-sis anys després de salpar per primer cop, l'icònic vaixell està a punt d'inflar les veles i emprendre l'últim viatge de la companyia, que s'acomiadarà definitivament dels escenaris un cop s'acabi aquesta reposició, després de 50 anys de trajectòria teatral.
"Ha estat arribar al teatre, veure el vaixell i pensar 'Ostres, això va molt de veritat, queda molt poc'", expliquen a TV3 els protagonistes, Alèxia Pascual i Jordi Garreta, que tot just prenen mides al teatre després de mesos encaixant l'obra en una sala d'assaig. "Veure el vaixell en directe ha superat les expectatives", afegeixen.
Emocions a flor de pell
Entre les bambolines del Victòria, aquests dies els actors aprofiten per familiaritzar-se amb l'attrezzo que hauran de manegar fins al febrer: cal hissar i plegar veles, aprendre a batre's en combat, calcular com s'encabiran vestits d'època en finestres minúscules de vaixell i fer-se a la idea de com anirà sonant tot plegat quan l'orquestra ompli el fossat.
"Que realment tot el que passi no sigui mecànic perquè sí, perquè ja s'ha fet, sinó que sigui una història viva", reivindica Pascual, la nova Blanca.
L'emoció, de fet, està assegurada: per les cançons, però també perquè són conscients que aquest pot ser l'últim repartiment, com reconeix Jordi Garreta, que encarnarà Saïd:
"Hi ha el factor emocional de ser els últims; això s'acaba i Dagoll Dagom diu adeu."
Un repartiment que, per a aquesta història de cristians i musulmans, no ha comptat amb cap actor racialitzat en cap de les quatre versions. Anna Rosa Cisquella, la directora, explica que la companyia ha fet "un grandíssim esforç" per prioritzar marroquins o àrabs, però no ho ha aconseguit:
"Vam anar a milions de llocs, vam anunciar-ho a tot arreu. I no. Tant de bo d'aquí a uns anys puguem veure gent racialitzada als nostres escenaris."
Cisquella ha admès a l'ACN que agafar les regnes d'una obra com aquesta --estrenada per primer cop el 1988 sota la direcció de Joan Lluís Bozzo-- "sempre és un repte", però que seguir la direcció original de Bozzo l'ha "alliberat".
En tot cas, la directora ha apuntat que la nova versió tindrà "emocions i mirades diferents", especialment per la presència d'un repartiment nou, format per vint intèrprets que, com apunta Alèxia Pascual, volen que els espectadors "intentin connectar amb l'obra actual, recordant els que han passat per l'escenari, però entenent que som intèrprets diferents i que vivim coses diferents".
Un clàssic del teatre català
Representat el 1988, 2004 i 2014, el musical l'han vist més d'un milió de persones. Aquesta vegada, ja sigui pel regust de comiat o per la fal·lera pel musical, les entrades s'estan venent ràpidament. Més de 122.000, fins ara, i amb les funcions destinades a públic familiar esgotades.
"Estem molt contents, mai havíem vist una venda d'entrades així", ha subratllat la directora del muntatge, que creu que "l'emoció del musical s'ha traspassat tan de generació en generació que hi ha una gran densitat de gent que, tot i haver-la vist, vol portar-hi els nets, els fills o els nebots".
Amb tot, Cisquella reconeix que "Mar i cel" s'ha convertit en "un clàssic" del teatre català i que "hi ha recorregut" perquè les pròximes generacions el tornin a portar a escena. "No és un musical que pertanyi a Barcelona, sinó que és de tot Catalunya i dels Països Catalans".
El muntatge actual, basat en l'obra d'Àngel Guimerà, compta amb la música d'Albert Guinovart i el text de Xavier Bru de Sala.