Els últims dies a les clíniques avortistes de Louisiana: "Després? Serà terrible"

Fa 30 anys, a l'estat de Louisiana hi havia 18 clíniques avortistes. En fa 7, només en quedaven cinc. Avui, tan sols n'hi ha tres d'obertes. D'aquí unes setmanes, el més probable és que ja no n'hi hagi cap.

Una de les que aguanta és la clínica Hope Medical Group for Women de la ciutat de Shreveport, al nord-oest d'aquest estat conservador. Un local discret i senzill d'una sola planta amb les finestres tapades i un pàrquing rodejat d'una tanca.

Porta 40 ajudant milers de dones a interrompre l'embaràs i superant tot tipus d'obstacles legals i burocràtics que els polítics locals li van anar posant una vegada i una altra. Fins i tot va guanyar un recurs davant el Tribunal Suprem el 2020 i va poder seguir operant.

La seva feina era cada vegada més complicada i tant la clínica com les pacients havien de complir amb més requisits, però el centre continuava obert i es podia seguir avortant fins a les 23 setmanes de gestació. Però de l'esperit de lluita aquí s'ha passat al de resignació.

Lleis a punt

A l'abril, de forma inèdita, es va filtrar l'esborrany d'una sentència del Tribunal Suprem on la majoria de jutges aposten per derogar el dret constitucional a l'avortament que el mateix tribunal va legalitzar el 1973 en una sentència història; una decisió a la qual s'oposa el 70% dels nord-americans.

La Cort deixarà aquest dret en mans dels 50 estats i els que vulguin mantenir-lo podran fer-ho i els que prefereixin eliminar-lo, també. A la pràctica, això vol dir que a la meitat dels estats del país, els que estan en mans republicanes, ja no es podrà avortar més.

En el cas de Louisiana, ja té preparada una llei que prohibirà, tan bon punt surti la sentència, la interrupció de l'embaràs en tots els supòsits, inclòs el de violació, incest i probablement risc de mort per la mare.

Per la directora de la clínica de Shreveport, Kathaleen Pittman, "és molt injust per a les dones i és devastador". I afegeix: "Veurem un augment de la pobresa i més desesperança. Veurem un augment de les hospitalitzacions perquè les dones intentaran elles soles provocar-se l'avortament. La majoria de les que venen aquí viuen per sota del llindar de la pobresa."

"La mortalitat materna a Louisiana ja és terrible i per a les dones negres encara és pitjor. I la majoria ja tenen fills i no es poden permetre tenir-ne més. Què passarà amb totes elles a partir d'ara?"

Si tot va com està previst, a partir de l'estiu una dona de Louisiana que vulgui avortar de forma segura no tindrà més remei que recórrer almenys mil quilòmetres fins a un estat progressista, en aquest cas Illinois, Nou Mèxic o Virgínia, on interrompre l'embaràs encara sigui legal.

És una despesa de temps i de diners que no totes es podran pagar. No només caldrà pagar-se l'avortament --mínim 600 dòlars--, sinó també el transport per carretera o via aèria, la manutenció, l'hotel, deixar la feina per uns dies, trobar un cangur que et cuidi els altres fills, si és que en tens, etc.

Per mirar d'ajudar-les, en molts estats liberals s'estan organitzant associacions per donar suport a les que d'aquí un temps hagin de fer aquest viatge, però difícilment arribaran a tothom o tindran prou fons per satisfer la demanda. Només a Louisiana, hi ha uns 9.500 avortaments l'any.

Llista d'espera de vint dies

Quan visitem la clínica Hope, la centraleta no para de rebre trucades de dones desesperades en una escena que és un exemple del que passarà a les clíniques dels estats progressistes quan tanquin les dels conservadors, com aquesta.

A la veïna Texas, al setembre es va prohibir l'avortament a les sis setmanes. Com a resultat, aquí han hagut de contractar més personal, la meitat de les pacients són texanes i tenen una llista d'espera de 300 dones que tarden 20 dies a poder avortar. L'allau de dones de l'estat veí ha anat en detriment de les de Louisiana, que ara s'han d'esperar més temps, quan sovint, en casos d'avortament, no se'n té massa.

És el cas de la Shayla, que quan va adonar-se que estava embarassada ja estava a la setmana sis o set. Ha hagut de conduir cinc hores des de Houston, fer una primera visita a la clínica, esperar les 72 hores reglamentàries i tornar a venir perquè li practiquin per fi l'avortament. Ja té un fill i té molt clar que no se'n pot permetre un segon.

"El dilema ara és tenir una altra criatura o bé buscar-te com puguis la vida per pagar-te el viatge. Se prou bé que per tenir fills necessites guardaries o potser algú pot ajudar-te un dia però no l'endemà. Com pots mantenir una feina així? Jo no puc tenir un altre fill i anar encara més justa del que vaig", comenta a la sala d'espera.

15 anys esperant la derogació

Quan sortim de la clínica hem quedat amb la persona que potser coneix més el seu exterior. És Chris Davis, que porta 15 anys resant i manifestant-se gairebé cada dia i amb un grup d'activistes antiavortament davant les seves portes, on intenten convèncer les dones que hi acudeixen que s'aturin i decideixin tenir el fill.

Com és d'esperar, l'humor d'en Chris i de tota la comunitat autoanomenada "pro vida" és excel·lent perquè per fi veuen el somni de derogar la llei de l'avortament a tocar i a partir d'ara "es podran salvar milers i milers de vides. La vida, ens diu, "comença a la concepció i qualsevol persona sensata ho sap. Creiem en el poder de Déu, hem resat fidelment i ara veiem els resultats".

En Chris ens explica que la seva lluita no s'acabarà amb la sentència del Tribunal Suprem. Per una banda, ara es bolcaran a ajudar les dones que no puguin avortar donant-los tot tipus d'assistència mèdica, ginecològica, econòmica, de formació, etc. Hi ha prou recursos, diu, perquè les puguin ajudar durant anys tot i que reconeix que encara no sap ben bé com s'ho faran perquè no s'esperaven que la sentència fos tan contundent ni sortís tan ràpid.

I per l'altra banda, també treballen i treballaran als parlaments estatals per posar traves burocràtiques i legals tant a les dones que pretenguin viatjar per anar a avortar en algun altre estat com a aquelles persones o institucions que les ajudin a fer-ho.

Per exemple, ja s'ha il·legalitzat que des d'un altre estat es pugui enviar per correu postal les pastilles abortives que més s'utilitzen les primeres 10 setmanes i es preparen més accions semblants.

El dubte dels antiavortistes ara és si cal castigar les dones i els seus còmplices o amb quina duresa. Però abans d'arribar fins aquí, els republicans i els activistes que diligentment els han conduït fins aquest camí tenen temps per pensar-s'ho; i mentrestant, anar assaborint una victòria verdaderament històrica.

Pel que fa al futur de la clínica Hope i el seu personal, la seva directora ens diu que no saben encara què faran un cop hagin de tancar les portes. "Prefereixo no pensar-ho. El meu equip haurà de buscar una altra feina, però són bons professionals i ja la trobaran. Pel que fa a mi, em queden molt pocs anys per jubilar-me. Però tenim ara mateix tanta feina i tantes dones amb llista d'espera que tampoc tinc gaire temps de pensar què faré; la prioritat és ajudar-les fins a l'últim dia que puguem fer-ho. I després, després serà terrible per a les que no puguin venir i això és més important que no pas el que em passi a mi."