Un 25% dels oncòlegs europeus es planteja canviar d'especialitat per estrès emocional

La síndrome de desgast professional, l'anomenat burnout, és un dels principals problemes que afecten els professionals sanitaris europeus i, en particular, els que es dediquen a l'oncologia. L'alta càrrega assistencial és un dels motius d'aquest desgast, però n'hi ha altres, com ara la duresa emocional que comporta tractar el càncer.

Ho apunta una enquesta feta per la Societat Europea d'Oncologia Mèdica, l'ESMO, que assegura que un de cada quatre professionals considera canviar d'especialitat a causa de les intenses demandes emocionals que els comporta. D'aquests, més d'un terç s'han plantejat deixar la professió.

Els avenços en la lluita contra el càncer i l'envelliment de la població fan que els oncòlegs hagin de treballar amb un gran volum de pacients. Però la doctora Ángela Lamarca, oncòloga i portaveu de l'ESMO, assegura que aquest no és l'únic motiu del desgast de la professió:

"A oncologia mèdica donem males notícies cada dia i això genera estrès emocional. Per això necessites un ambient de companyonia molt important."

La implicació que poden arribar a tenir pacients i professionals que conviuen durant anys pot agreujar aquestes situacions. La doctora Elena Élez explica que, inevitablement, es creen vincles emocionals: "Hi ha pacients que han tingut moments vitals importants, que han estat avis o s'han casat. O fins i tot pacients més joves que han tingut fills."

A tot això cal afegir-hi els canvis que els professionals asseguren que han d'entomar en el seu dia a dia pels constants avenços en recerca mèdica. Lamarca assegura que es tracta d'una especialitat que "canvia moltíssim" i en qüestió de dies poden haver de canviar de tractament, un fet que "també genera cert estrès".

Més de la meitat dels oncòlegs pateixen burnout

La situació s'ha agreujat els últims anys, i especialment després de la pandèmia de la covid. L'ESMO assegura que un 57% dels oncòlegs europeus se senten afectats per la síndrome de desgast professional. I més del 40% estan en risc de patir problemes de benestar psicològic.

El col·lectiu d'oncòlegs recorda que el burnout pot provocar problemes crònics de salut, com ara cardiopaties, accidents cerebrovasculars, obesitat i trastorns mentals, i també es relaciona amb una reducció de l'esperança de vida.

És per això que reclamen mesures concretes com donar eines als oncòlegs per detectar el seu desgast abans d'acabar cremats, equips de treball que descarreguin de feina aquests professionals i que se'ls formi per afrontar situacions emocionalment fortes des de la facultat.

Els professionals més afectats són els residents, que tendeixen a ser més vulnerables a aquestes situacions en els primers cinc anys d'experiència. Per això, Élez explica que a l'Hospital Vall d'Hebron van iniciar un programa per oferir-los suport psicològic: "El que vam fer va ser intentar trobar una hora cada sis setmanes per fer una sessió amb una psicòloga, perquè poguessin parlar de tot allò que els preocupa."

D'altres mesures que l'ESMO proposa per millorar la situació són garantir càrregues de treball més suportables, proporcionar supervisió individualitzada i apostar per la retenció i atracció de talent.