Un 30% de pisos nous a habitatge protegit: balanç d'una mesura en el punt de mira a Barcelona

Una gran papallona corona la façana del bloc modernista situat al carrer Llançà número 20 de Barcelona, a tocar de les Arenes. Un fons d'inversió va comprar aquesta finca situada a l'Eixample esquerre l'any passat i els veïns s'estan mobilitzant perquè no se'ls desnoni, i s'està convertint en un altre bloc en lluita.

L'edifici té més de 600 metres quadrats i si fa una gran reforma hauria de destinar un 30% dels nous pisos a fer habitatge protegit. Una normativa que també afecta la construcció d'obra nova a la ciutat, i que el nou govern socialista està estudiant modificar.

El PSC al·lega que aquesta norma, impulsada per l'anterior consistori a finals del 2018, no va funcionar i que s'hi han de fer canvis. L'alcalde Jaume Collboni, en declaracions a "Els Matins" de TV3, ha assegurat que aquesta mesura és clau per tenir més habitatge protegit, però que s'ha de modificar perquè no ha funcionat bé.

Com ha funcionat la mesura?

Va ser una de les mesures estrella del govern d'Ada Colau, i gràcies a això fins al 2024 es van incorporar al parc protegit 156 pisos, una desena part del que es preveia aconseguir en un primer moment. Els defensors d'aquesta iniciativa asseguren que això no és ben bé així, ja que els promotors privats van tenir una moratòria de dos anys en què es va construir molt, i que no es va començar a aplicar fins al 2021.

A més, segons un estudi fet per l'Institut de Recerca Urbana IDRA sobre el 30%, s'hauria perdut la possibilitat de tenir com a mínim 66 habitatges protegits més en aquests anys perquè els inspectors van detectar 17 finques on s'havien fet comunicats d'obres fraccionades per no respectar la normativa.

Creuen que hi ha molts més casos que se n'han escapat per manca d'inspectors i de voluntat, i molts blocs que estan a l'espera que això es modifiqui, com explica Jaime Palomera, investigador de l'Insitut IDRA: "Per exemple, ara mateix hi ha al voltant de 200 finques a l'Eixample que han estat adquirides per inversors i que estan en procés d'expulsió dels veïns i de rehabilitació".

"Què estan fent els inversors? Esperen que la mesura sigui modificada perquè puguin fer fora els veïns i fer tota la rehabilitació sense haver de fer ni un sol pis protegit."

Palomera assegura que aquesta mesura per si mateixa frenaria l'aparició d'altres cases Orsola, ja que els grans especuladors no estarien interessats a comprar blocs perquè la reforma i la posterior venda del bloc no els sortiria tan rendible.

Unes opinions que comparteix l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample que creuen que el nou govern hauria d'estar interessat a mantenir la norma per desactivar els grans especuladors, ja que no els surt tan rendible fer una gran rehabilitació de blocs de l'Eixample, Gràcia o Ciutat Vella.

Creuen que hi hauria d'haver més inspectors per controlar el frau i fiscalitzar el compliment de la mesura.

Els Comuns també són crítics i asseguren que quan van marxar del govern hi havia fins a 17 expedients sancionadors per incompliment del 30% i acusen el govern socialista de deixar-los caducar. Pels Comuns, a la pràctica, això suposa permetre que no es compleixi la norma i que no augmenti el nombre de pisos protegits i, per tant, argumentar que no està funcionant.

Quina proposta alternativa hi ha?

Un dels grans cavalls de batalla del PSC durant la campanya electoral ja va ser la proposta de modificar la mesura del 30%, qualificant-la de fracàs.

Un cop l'alcalde Collboni va entrar al nou govern municipal va encarregar a l'experta en habitatge Carme Trilla reformular la proposta i analitzar quins canvis s'hi haurien de fer.

Una de les propostes és bescanviar els pisos protegits que haurien de sortir de l'obra nova i de les grans rehabilitacions per pisos que es puguin construir en altres punts de Barcelona.

Una mesura que els Comuns i les associacions de veïns consideren contrària a la barreja o mixtura social per tenir habitatge protegit a districtes com l'Eixample o Gràcia on pràcticament no se'n fan de nous, ja que tots van cap a les perifèries.

Collboni assegura que s'han de buscar fórmules que permetin que la promoció privada faciliti la construcció d'habitatge protegit al mateix barri on s'estan fent les obres: "Que si l'edifici és a l'Eixample, que els nous pisos siguin també a l'Eixample".

Ara bé, avisa que aquesta i la resta de modificacions no es començaran a implementar fins que el govern no tingui el suport dels partits de l'oposició per poder-ho tirar endavant. Aquí serà clau el paper d'ERC i de Junts per Barcelona.

Junts comparteix algunes de les modificacions que s'han proposat, com que només s'hagi de destinar el 30% de les grans reformes, però per l'obra nova aposten per incrementar, encara més, la superfície mínima dels solars per poder fer la reserva, a més d'altres modificacions.

El partit creu que s'ha d'ajustar i modificar, però encara no tenen una proposta definitiva sobre la taula.

Què hi diuen els promotors immobiliaris?

Els promotors immobiliaris ja fa temps que aposten per la flexibilització de la norma i estarien d'acord amb els canvis, com explica Xavier Vilajoana, president de l'Associació de Promotors i Constructors de Catalunya: "El que s'està estudiant i està sobre la taula és una mica que l'aplicació del 30% es pugui fer a una altra ubicació diferent de la de l'obra".

"Que sigui una taxa i que amb aquests diners hi hagi una entitat o, fins i tot, l'administració que faci les seves pròpies promocions de protecció oficial"

Els promotors també asseguren que aquesta norma ha paralitzat la construcció i responsabilitzen els propietaris dels solars del seu fracàs per no abaratir el preu del sòl.

L'Institut IDRA, però, fa referència a un estudi del Centre de Política de Valoració del Sòl de la UPC que assegura que hi ha una reducció del preu del sòl en aquelles parcel·les on s'incorpora l'obligació de fer habitatge protegit.

El motiu seria que aquest preu es marca a partir del que s'espera cobrar a la venda final. És a dir, que segons Jaime Palomera, aquesta mesura hauria de servir per abaixar el preu del sòl a tota la ciutat.

A més, afegeix que segons les dades del Col·legi d'Arquitectes la construcció a Barcelona va agafar embranzida el 2024 i que és fals que les xifres estiguin sota mínims per culpa d'aquesta mesura.

El model de París

Pels defensors de la mesura el model a seguir és París, una ciutat que ja va començar a aplicar aquesta reserva del 30% el 2006 a zones de la ciutat on hi havia menys d'un 25% d'habitatge protegit.

Els inicis també van ser difícils, però el govern de la ciutat, també en mans socialistes, van mantenir-se ferms i constants, i els primers deu anys ja van aconseguir gairebé 3.000 pisos protegits.

Fins i tot, s'ha modificat perquè a zones amb hiperdèficit d'aquesta modalitat d'habitatge les noves construccions i reformes hagin d'aportar la meitat dels pisos per les noves bosses protegides.

Tant si es deixa la mesura tal com està o si es modifica, cal constància en el temps i una seguretat jurídica perquè es consolidi i tingui recorregut en el temps.