Un 4% dels veïns d'Olost han votat de forma anticipada si volen quedar-se o no al Lluçanès: "Hi ha debat al carrer"
ACN Olost - Un total de 1.100 veïns d'Olost estan cridats a votar a la consulta per decidir si volen mantenir-se a la comarca del Lluçanès - el Parlament va aprovar la llei el 2023- o tornar a Osona. "Hi ha debat al carrer i estem contents perquè ha servit perquè la gent s'informés", explica a l'ACN l'alcalde, Gil Salvans, que admet que és un tema "complex" on hi juguen els sentiments. Aquest divendres al migdia, últim dia de vot anticipat, havien votat 46 persones -un 4% del cens-. L'equip de govern s'ha fixat arribar a un 40% de participació perquè sigui prou representativa. Joan Griera, que ha votat aquest divendres no sortir-ne, ho tenia clar: "Ho sento com un reconeixement històric que ja ve dels nostres besavis com a comarca natural", ha dit.
Falten tres dies perquè s'acabi la consulta i als carrers i establiments d'Olost encara hi ha debats oberts. "I una mica de tensió", admetia l'alcalde, que ha admès que és un tema complex i on hi juguen molts arguments i sentiments. Per això, van considerar important informar els veïns amb dues xerrades i creu que ha sigut molt positiu.
Molts dels veïns preguntats aquets divendres han preferit no donar a conèixer el seu vot. D'altres, en canvi, han explicat per què creuen que cal quedar-se al Lluçanès. És el cas de Joan Griera, que lamenta que s'hagi hagut de fer una consulta quan el 2015 ja es va preguntar si volien formar part d'una futura comarca del Lluçanès i la resposta va ser que sí. Malgrat tot, "confia en el bon fer de la gent" i que guanyarà el sentiment de "comarca natural del Lluçanès". "És un sentiment de pertinença molt arrelat", assegura. Aquest divendres ha votat per anticiptat perquè el cap de setmana ha de treballar.
No era l'únic que aquest migdia pensava que la consulta d'ara no és necessària. "Penso que no tocava, és innecessari", ha afirmat Ramon Arboix, que remarca que el que està en joc és "poder gestionar-te el teu sou" i no haver de dependre d'una comarca que queda més lluny, com Osona.
El risc de "dividir" un poble
Martí Gorchs és un jove d'Olost que forma part de la plataforma que ha estat fent campanya per mantenir-se al Lluçanès. "El 2015 no vaig poder votar -la consulta en què va guanyar formar part del Lluçanès- perquè tenia 15 anys i ara ho puc fer però preferiria no fer-ho". I és que creu que és una consulta que "no construeix res, la gent del poble està confosa i molt dividida i si volem avançar cap a una comarca dels 13 municipis creiem que la millor opció és quedar-se i fer un projecte atractiu" per atraure la resta de municipis que ara mateix no formen part del Lluçanès. Creu que tenir comarca pròpia és "viable" i per això en vol formar part.
Entre els veïns que han volgut expressar-se hi havia també Santi Arboix, de 94 anys. A banda de referir-se al sentiment de "pertinença del Lluçanés" també s'ha mostrat preocupat per si la consulta pot generar "divisió" amb la resta de municipis. "Érem una gent, el Lluçanès, que estàvem molt units", afirma. I remarca que "respecta a tothom", es decideixi el que es decideixi.
D'altres, com la Manuela, que fa més de 50 anys va venir a viure a Olost procedent d'Albacete ha explicat que "votar és un dret i que hi va sempre" alhora que ha dit que és una consulta important. No ha volgut expressar la seva intenció de vot si bé ha afegit que "la comarca del Lluçanès és una de les més maques de Catalunya". Des del seu punt de vista, pels habitants que són, "és un poble molt ric mentre n'hi ha d'altres que són més grans i no tenen absolutament res".
Per últim, Ramon Sallent -que va ser alcalde d'Olost durant 12 anys- ha afirmat que no es posiciona perquè té gent del voltant de les dues opinions i ha lamentat que la comarca comenci a caminar sense que hi hagi els 13 municipis que històricament han estat al Lluçanès. "És un problema", ha dit.
Les votacions presencials es faran aquest dissabte a Santa Creu i diumenge al nucli d'Olost. El diumenge al vespre es preveu conèixer ja els resultats.
