Un 44% menys de comunions en 6 anys: l'Església surt al carrer per trobar creients

El nombre de comunions celebrades a Catalunya per l'Església catòlica ha baixat dràsticament en els últims anys. El 2023 n'hi va haver 9.651, un 44% menys que sis anys enrere, tal com recullen les dades de la Conferència Episcopal Tarraconense. 

Ja feia anys que hi havia un descens gradual, però arran del confinament les comunions van caure en picat i, lluny de recuperar-se, la tendència segueix a la baixa. 

"Abans, cada any perdies algú, però amb la pandèmia hi va haver un sotrac", explica el director del Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya, Joan Àguila, a Catalunya Ràdio.  

A la recerca de creients

Per això, ara que som en època de preinscripcions per fer la catequesi, les parròquies intenten atraure nous creients per terra, mar i aire. "Veient la realitat, intentem ser molt creatius", explica Àguila, que afegeix: 

"No podem quedar-nos tancats a l'església esperant que vinguin. Hem d'anar a les places i als carrers a trobar la gent." 

En aquesta línia, algunes parròquies opten per posar cartells o per repartir informació a les sortides de les escoles. Fins i tot, fan cartells com el que sosté a la sortida d'una escola pública el mossèn de Canet de Mar, en què es pot llegir: "Catequesi parroquial. Inscripcions."

I també intenten captar-ne a través de WhatsApp o de les xarxes socials, com aquesta parròquia d'Esplugues de Llobregat: 

VINE A CATEQUESI
Fem créixer l'esperança pic.twitter.com/J1UgzRbu2z

— SANTA MAGDALENA (@stamagdalenaesp) September 23, 2024

Parròquies que ja no fan comunions

La baixada és tan dràstica que hi ha parròquies que, per manca d'inscripcions, fa uns anys que han deixat de fer comunions.

És el cas de la de Santa Maria de Gornal, a l'Hospitalet de Llobregat. Els pocs nens que els arriben els deriven a l'església de Sant Joan Evangelista, que té el mateix capellà. 

Ho ha explicat a Catalunya Ràdio Paco Angosto, que havia estat catequista voluntari durant 30 anys a la parròquia. Diu que al barri hi ha una escola de l'Opus Dei i que el mateix centre organitza les comunions, i de la resta de centres no els arriben infants: 

"Érem un grup de sis persones i, com que no venen nens, el grup aquest s'ha desfet." 

La meitat de catequistes 

De fet, el que també ha baixat en picat és el nombre de catequistes, que són les persones que guien els grups del curset que es fa --la catequesi-- prèviament a la comunió. A Catalunya, ara n'hi ha poc més de 4.000, gairebé la meitat que el 2017, segons les dades de la conferència episcopal. 

Una forta davallada que va tenir lloc durant els anys de confinaments per la covid-19, ja que molts catequistes eren persones grans que ho van deixar pel risc de contagi i ja no van tornar. 

La Conferència Episcopal Espanyola està fent una campanya per buscar persones que vulguin fer aquesta tasca: 

Qui fa ara la comunió?

Un gruix important dels que ara fan la comunió són fills d'immigrants de Llatinoamèrica, on la religió està molt més arrelada. De fet, també hi ha molts catequistes amb aquest origen.

Molts infants que s'hi apunten venen d'escoles religioses, però també hi ha famílies no practicants que volen que els seus fills facin la comunió "per una qüestió sociològica", apunta el director del Secretariat Interdiocesà de Catequesi. I no són pocs:

"En la majoria de famílies que venen, és el primer cop que el nen posa els peus a la parròquia." 

Què és el "desvetllament"?

Com que molts provenen de famílies on no s'ha viscut la fe cristiana, els nens i nenes arriben als grups de catequesi amb molt desconeixement sobre el fet religiós.

Per això, abans de la catequesi pròpiament dita, ara es fan cursos de "desvetllament", en què s'explica el més bàsic de la religió catòlica i se'ls ensenya a pregar. 

De fet, la proposta del Secretariat Interdiocesà de Catequesi és que els nens i nenes comencin la catequesi als 6 o 7 anys i en facin durant tres anys, el primer dels quals de "desvetllament". 

Què implica fer la comunió?

Per l'Església catòlica, la primera comunió és un moment clau. No només és un sagrament en què, de forma simbòlica, es pren per primer cop l'hòstia sagrada, sinó que es considera un moment en què "es fan els primers passos en la fe".

Amb la intenció, confia Àguila, "que després n'hi hagi d'altres".