Un adult pot ingerir fins a 120.000 microplàstics a l'any amb el menjar i l'aire

Cada nord-americà adult ingereix en un any entre 74.000 i 121.000 partícules de microplàstics. Es tracta d'un càlcul a la baixa que proporciona un estudi publicat a la revista "Environmental Science & Technology", que edita la Societat Química Americana (ACS).

Els microplàstics són peces molt petites, sovint microscòpiques, que procedeixen de la fragmentació de residus plàstics més grans o que es troben en aliments que arrosseguen una part de l'embolcall. Això fa que puguin penetrar en l'organisme humà a través de l'alimentació o fins i tot de l'aire que respirem.

Un equip de la Universitat de Victòria (Canadà), encapçalat per Kieran Cox, va voler calcular quina quantitat en podria ingerir, de mitjana, un adult nord-americà. Per fer-ho van revisar 26 estudis que proporcionaven la quantitat de microplàstics en peix, marisc, sucres, sals, alcohol i aigua envasada i també en l'aire. Altres aliments, com la carn, no s'hi van incloure perquè faltaven dades fiables.

A partir d'aquí i basant-se en les recomanacions de les Pautes Dietètiques per als Americans 2015-2020, elaborades pel Departament de Salut dels Estats Units, van calcular quants microplàstics ingerien en un any. La xifra va de 39.000 a 52.000, segons l'edat i el sexe. Si s'hi afegeix la inhalació, s'arriba a un total de 74.000 a 121.000.

Alguns hàbits poden provocar un gran augment de la ingesta. Així, els autors assenyalen que qui beu aigua envasada en plàstic pot introduir en el seu organisme 90.000 microplàstics, que són uns 4.000 per als consumidors que només beuen aigua de l'aixeta.

Els autors diuen que la xifra és molt conservadora, perquè els seus càlculs només inclouen un 15% de la ingesta calòrica de l'americà mitjà. Per tant, és probable que la xifra real sigui molt superior.

Una altra cosa és quin efecte tenen sobre la salut. Són partícules tan petites que poden penetrar molt en l'organisme. Poden provocar reaccions del sistema immunitari o interferir en processos fisiològics. Els riscos no provenen només del plàstic en si, sinó dels additius utilitzats durant la seva producció o transformació. Per això, els autors diuen que caldrà fer més recerca per esbrinar si tenen efectes sobre la salut i quins són.

Microorganismes que prefereixen el plàstic

Però el perill dels microplàstics no prové només de la possibilitat d'ingerir-los. Un altre estudi, en aquest cas fet per investigadors alemanys, assenyala que alguns microorganismes prefereixen les partícules de plàstic per fer colònies. L'estudi es publica a la revista "Frontiers in Microbiology".

La recerca, dirigida per Hans-Peter Grossart, de l'Institut Leibniz d'Aigües Dolces i Pesqueres Interiors de Berlín, ha permès descobrir que una peça de plàstic d'un gram flotant al mar pot contenir més microorganismes vius que mil litres de l'aigua que l'envolta.

Els científics van estudiar la colonització de microplàstics de polietilè i poliestirè. Van colonitzar les partícules amb organismes en diferents punts del mar Bàltic, del riu Warnow i d'una planta de tractament d'aigües. Al cap de quinze dies van identificar unes 500 espècies que vivien en les micropartícules.

N'hi havia una vintena que s'hi trobaven amb més freqüència. Però al capdamunt hi havia Pfiesteria piscicida, un organisme unicel·lular que forma part del fitoplàncton, que serveix d'aliment a molts altres organismes. Se'l va trobar en una densitat 50 vegades superior a la mesurada a l'aigua del voltant. També s'ha vist que n'hi ha el doble o el triple en el microplàstic que en partícules de fusta que floten a l'aigua.

Això significa que Pfiesteria piscicida té preferència pels plàstics. Però el problema és que, com el seu cognom indica --piscicida significa "assassí de peixos" en llatí--, és capaç de provocar una gran mortalitat en altres organismes. Produeix una substància tòxica i se l'ha associat amb alguns episodis de mortalitat de peixos a les costes nord-americanes.

Per això, la seva proliferació pot representar un risc per a la salut humana i animal. A més, els plàstics poden fer que es desplaci amb facilitat, com explica Grossart.

"A diferència de les substàncies naturals, com la fusta o les colònies d'algues, els microplàstics es desintegren molt lentament i poden transportar els organismes que acullen a grans distàncies."

Així, els microplàstics podrien disseminar microorganismes patògens com aquest, tot i que comprovar-ho requerirà altres estudis.