Un altre 20N amb misses per Franco indigna les víctimes: "Ens tracten com si fóssim de tercera"
Entitats que treballen per la memòria històrica reclamen mesures contra l'església catòlica i asseguren que si s'enaltís ETA, la justícia actuaria d'ofici
Passen els anys però l'ombra del franquisme es resisteix a desaparèixer. L'any que ve farà mig segle de la mort de Franco i, malgrat això, cada 20 de novembre es continuen fent misses en honor al dictador arreu de la geografia espanyola. Les entitats que treballen a favor de la memòria històrica ho denuncien i reclamen al govern del PSOE i de Sumar que sancioni l'església catòlica per obrir les seves portes de bat a bat als nostàlgics del franquisme.
A la pàgina web de la Fundació Francisco Franco, que l'executiu de Pedro Sánchez vol eliminar, hi ha el llistat d'una quinzena de cerimònies religioses previstes per aquest 20N en honor del dictador i del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, que va morir el mateix dia, però de l'any 1936. L'entitat ho justifica perquè Franco va alçar la bandera de la religió catòlica "quan estava a l'ull de l'huracà d'una horda iconoclasta, incendiària, que no obeïa ni a res ni a ningú".
Hi ha misses des de Santa Cruz de Tenerife a Santander, i de Badajoz a València, passant per Madrid. Aquest any, els organitzadors asseguren que les pregàries també aniran destinades a les víctimes de la dana, al País Valencià.
Doble vara de mesurar
L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) ha enviat un escrit a la presidència del govern espanyol perquè prengui "mesures sancionadores contundents" contra l'Església. Reclamen que se'ls multi per l'exaltació dels protagonistes del franquisme en llocs públics, i que es retiri la possibilitat de donar-los diners a través de la declaració de la renda.
El president de l'associació, Emilio Silva, considera "incomprensible" que l'esfera religiosa quedés al marge de la llei del 2022, malgrat que va ser "aliada" del cop d'estat del 36 i "corresponsable" dels 40 anys de dictadura "en què exercia una dura repressió".
De fet, Silva, que és net d'un desaparegut a mans del franquisme, contraposa aquesta situació legal amb l'actitud de les autoritats quan hi ha actes d'enaltiment a membres d'ETA:
"Si les misses fossin per un terrorista, la justícia actuaria d'ofici i els organitzadors acabarien a l'Audiència Nacional"
Segons Silva, aquestes misses que "ofenen i humilien" les víctimes constaten que l'Estat els tracta com si fossin "de tercera". Lamenta que l'Estat tingui una actitud passiva, que no prohibeixi d'entrada aquest tipus d'actes i es limiti a aplicar sancions a posteriori si, d'acord amb la llei, considera que s'ha comès un acte en contra de la memòria històrica.
De Casado a Vox
El 2021, una d'aquestes misses va ser especialment polèmica perquè hi va assistir l'aleshores president del PP, Pablo Casado. Va ser a Granada, a Andalusia, i al final de la cerimònia alguns dels assistents van mostrar banderes franquistes i van alçar el braç fent la salutació feixista. Els populars van assegurar que Casado hi havia assistit per atzar, perquè l'església li quedava a prop de l'hotel on s'allotjava a la ciutat.
Tres anys després, el 2024, Vox continua reclamant que es derogui la Llei de Memòria Democràtica i, allà on és determinant per garantir l'estabilitat dels governs autonòmics, exigeix que es vagin desfent els passos que s'han fet en aquest àmbit. El partit de Santiago Abascal acaba de fitxar com a assessora al Parlament de les Illes Balears l'exdirectora general de Justícia de l'Aragó, que va ser acusada d'enaltir el franquisme per fer-se una foto amb una bandera preconstitucional.
- ARXIVAT A:
- Memòria històrica FranquismeFrancisco Franco