Un any de guerra a Ucraïna: els mapes de l'evolució del front
Ara mateix, el front de guerra està estancat i aturat, però l'últim any ha viscut moviments importants
Aquest divendres fa un any de l'inici de la invasió d'Ucraïna per part de l'exèrcit rus. Ara mateix, el front de guerra està aturat i estancat... però en aquest any de guerra, ha tingut moviments importants.
Aquesta era la situació el 23 de febrer, just abans que Rússia iniciés el que Vladímir Putin encara ara qualifica d'"operació militar especial":
El dia de la invasió, el 24 de febrer, les tropes russes van atacar el país per diversos fronts que envoltaven gairebé tot el país:
L'exèrcit rus va avançar ràpid i, a finals de març, la invasió russa va viure el moment de més ocupació territorial. Gairebé tota la franja de territori fronterera amb Rússia estava en mans de Moscou.
A partir d'aquell moment, però, Rússia comença a recular. La primera gran derrota és al nord de Kíiv:
També a la primavera, Ucraïna comença a recuperar petits territoris al nord, tot i perdre Lugansk:
Al setembre arriba la segona gran ofensiva ucraïnesa, que recupera bona part de la província de Khàrkiv:
I al novembre, Rússia perd Kherson, i deixa el front en la situació actual, estancat amb grans combats al Donbass:
Havia de ser una guerra incruenta, cibernètica, del segle XXI. I ha estat una guerra més pròpia del passat. Sagnant, amb desenes de milers de morts i greus indicis de crims de guerra, comesos, en la seva immensa majoria, per les tropes russes. Ucraïna ha resistit amb l'ajuda occidental, que ha compromès diners i armament cada vegada més sofisticat.
Les xifres de víctimes són confuses. Nacions Unides apunta a més de 7.000 civils morts, tot i que hi ha estimacions que pugen fins als 30.000.
Les baixes militars són de més de 100.000 morts i ferits al bàndol ucraïnès i 180.000 a Rússia, segons uns serveis secrets dels països occidentals.
Un any després, el front està estancat i res fa pensar que la pau sigui a l'horitzó.