Un any de la tragèdia de Melilla: "Continua la complicitat entre Espanya i el Marroc"

"Després d'haver-nos retornat al Marroc, els gendarmes van donar cops al cap al meu amic. Va caure a terra i ja no es va tornar a aixecar." Ho explica Abuobida, un supervivent dels fets del 24 de juny del 2022 a Melilla. La mort del seu company no figura en les estadístiques.

Ara fa tot just un any de la tragèdia. O de la massacre, com assenyalen les entitats i ONGs. Les autoritats marroquines només han admès 23 persones mortes. Les Nacions Unides n'han constatat 37. Amnistia Internacional ja assumeix que els 76 desapareguts, sense cap novetat ni indici de vida, podrien també haver perdut la vida.

En total, doncs, el nombre de víctimes mortals podria superar el centenar. Però un cop arxivada la investigació de la Fiscalia, que durant molts mesos va ser l'única esperança perquè es pogués aclarir alguna cosa dels fets, difícilment s'aconseguirà tenir més certeses. I encara menys que Espanya i el Marroc assumeixin algun tipus de responsabilitat en les morts.

"La complicitat del que ha passat per part del govern marroquí i espanyol continua imbatible", diu Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

"No hi ha hagut cap reacció enfocada als drets humans davant la pitjor tragèdia, massacre, dels últims 25 anys."

Cossos sense identificar

Només s'ha fet un enterrament. Almenys 22 cossos continuen al dipòsit de Nador. I les famílies, la majoria del Sudan, no han pogut identificar els seus familiars. A una família vinguda expressament des de Jordània no li van deixar veure els cossos i encara no saben on és el seu fill, ni si és viu o no.

"A les famílies que venen del Sudan, el Marroc no els dona el visat", denuncia Sani Ladan, investigador i un dels portaveus del moviment Marxa 24J. "Encara estan esperant tenir notícies, saber almenys què ha passat, on són els desapareguts, on són els seus fills."

El govern del Sudan va aconseguir enviar al Marroc alguna mostra d'ADN dels familiars, però de moment, tres mesos després, no han ofert cap resposta ni conclusió. "Ni investiguen ni permeten que s'investigui, ni identifiquen ni permeten que s'identifiqui. Les famílies estan totalment desemparades i les úniques persones al Marroc són les empresonades", assenyala Beltrán.

Supervivents empresonats o pendents de l'asil

Ara mateix, 87 persones de les que van sobreviure són a les presons marroquines, després d'haver estat condemnades en diferents processos judicials, amb penes que arriben als dos i tres anys de presó.

Durant aquests mesos no ha servit de res que els experts, geògrafs i juristes, hagin situat els fets dins de territori espanyol. I el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha insistit en diverses ocasions que els migrants han de demanar asil als llocs habilitats.

Però el cas és que els gendarmes marroquins els bloquegen el pas a la primera de les tres línies policials al pas de Beni Ensar i fan totalment inaccessible l'Oficina d'Asil i Refugi, situada ja dins d'Espanya. De fet, les mateixes dades del Ministeri de l'Interior recullen que ningú hi ha demanat protecció internacional aquest últim any.

"L'argument de sol·licitar asil al pas fronterer és una fal·làcia i una presa de pèl. Tots sabem que és impossible", denuncia Ladan. "No només pel rebuig dels gendarmes, sinó perquè arribar-hi es fa molt difícil. A tot l'entorn del nord del Marroc, fins i tot a les muntanyes on s'amaguen i malviuen moltes persones, molt sovint s'hi fan batudes policials."

Ho constata Abuobida des de França, on sí que ha pogut començar el procediment de sol·licitud d'asil. Quan era al Marroc no el van escoltar, tot i provenir d'un país en conflicte com el Sudan.

"Vaig demanar asil, però ningú va respondre a les preguntes, no els importem. Per això volem marxar i arribar aquí."

Contrast amb els refugiats d'Ucraïna

Una prova que els ciutadans sudanesos són mereixedors de protecció internacional són les mateixes dades del govern espanyol. Al 92% de les persones provinents del Sudan que han aconseguit arribar a Espanya i demanar asil se'ls ha resolt favorablement l'expedient el 2022.

També al 96% dels que provenien de Mali i al 99% dels de Burkina Faso. "La constatació d'aquestes dades encara afegeix un punt més d'injustícia a la tragèdia de Melilla", lamenta Beltrán.

"El racisme és l'única explicació al fet que no es concedeixi ni a una sola persona la possibilitat de demanar asil a Beni Ensar mentre Espanya dona protecció internacional a 150.000 ucraïnesos."

Davant la falta de canvis en les polítiques migratòries i d'assumpció de responsabilitats polítiques i la poquíssima transparència de les autoritats, Amnistia Internacional denuncia que una tragèdia com aquesta pot tornar a passar en qualsevol moment. "Tots els instruments polítics estan preparats perquè es repeteixi la massacre."