Un any de l'Afganistan sota el règim talibà: dones i nenes, les més castigades

Aquest dilluns fa un any que Kabul va caure en mans dels talibans. L'ofensiva per reconquerir l'Afganistan, 20 anys després, va començar tan bon punt els Estats Units van anunciar que en retiraven les tropes.

Al juliol van recuperar algunes poblacions, però és a l'agost, en només 10 dies, que els talibans van passar a controlar les ciutats més importants i, per tant, tot el país. Una ofensiva llampec.

La cronologia de l'ofensiva llampec

El dia 6 cau Zaranj, la primera capital de província. El 7 i 8 els talibans amplien el seu domini al nord, en territoris estratègics com Kunduz. El 9, 10 i 11 d'agost, el grup es fa amb ciutats com Farah. En sis dies ja controlen 9 capitals de província. El 12 i 13 són clau per a l'avanç talibà. Capturen Ghazni, cau Herat i recuperen el seu antic bastió, Kandahar, victòria de gran simbolisme. Aquí es fa evident que la presa de Kabul és qüestió de dies, i les ambaixades es preparen per evacuar els seus diplomàtics. El 14 d'agost, els talibans dominen tot el nord del país amb l'entrada a Mazar-e Sharif.

L'endemà, dia 15, capturen almenys 7 capitals, incloent-hi Jalalabad. I hores després, s'apoderen de Kabul. El president afganès, Ashraf Ghani, fuig, i els talibans ocupen el palau presidencial.

Una conquesta sense oposició

Els talibans, un grup armat format per tot just unes 100.000 persones, van ser capaços de conquerir tot un país en poc més d'una setmana. En algunes de les últimes capitals de província no hi van haver de disparar ni un tret.

La dels talibans, va ser una gesta militar només explicable amb la falta d'oposició real. I això que els Estats Units s'hi havien gastat fins aleshores 9.000 milions de dòlars en entrenar l'exèrcit afganès.

El retorcés dels drets humans

L'Afganistan compleix un any de règim talibà amb unes perspectives econòmiques pèssimes amb una de les pitjors crisis econòmiques del món i amb un retrocés dels drets humans.

Les promeses d'obertura que van fer els talibans a l'arribar al poder no s'han complert, al contrari, ha retornat el sistema repressiu, especialment cap a dones i nenes.

A partir de la interpretació més radical de la xaria o llei islàmica, les dones no tenen dret a l'educació i són poques les que poden treballar. Estan obligades a cobrir-se el cos i la cara en llocs públics i depenen de la tutela dels homes. Una opressió acompanyada de detencions i tortures.

Un equip de TV3, liderat per Txell Feixas, hi ha viatjat i ha visitat escoles de secundària clandestines: