Un any de l'atac a la sala Crocus de Moscou: les seqüeles del pitjor atemptat a Rússia en dècades

El 22 de març del 2024, a quarts de vuit del vespre, quatre homes armats van irrompre a la sala de concerts Crocus City Hall, als afores de Moscou, on hi havia programat un concert de rock de la banda Piknik. Durant 20 minuts van disparar de forma indiscriminada amb rifles d'assalt, van llançar granades i altres artefactes que van incendiar el recinte i van fugir. 

En total, van provocar 145 morts i 551 ferits, la majoria dels quals van quedar atrapats per les flames i el fum. El equips d'emergència van trigar a arribar-hi i apagar el foc. A més, va sobtar que els treballadors de seguretat de la sala van desaparèixer sense oposar resistència als atacants. 
 

El record dels supervivents

Les víctimes que van sobreviure a l'atac el recorden com si fos ahir. Artiom Donskov i Islam Khalikov són dos estudiants menors d'edat que treballaven al guarda-roba del recinte el dia de l'atemptat. Com que coneixien les instal·lacions, van ajudar a fugir més d'un centenar de persones.

L'Artiom relata com tot va anar molt ràpid: "Estava parat al vestidor del primer pis i vaig veure una multitud enorme que baixava les escales cap a mi, i que un dels nostres empleats baixava cridant que hi havia hagut trets. Uns segons després, vam sentir trets i vam sortir corrents amb la gent al passadís…"

L'Islam explica que el seu primer instint no va ser fugir cames ajudeu-me, sinó intentar salvar tothom qui va poder. 

"La meva decisió va ser ajudar els altres en primer lloc, no només a mi mateix. Sí, tots som humans, tots volem viure, però no hauríem de pensar només en nosaltres mateixos. 

Ara bé, desenes de supervivents arrosseguen estrès posttraumàtic i altres conseqüències arran de l'experiència de l'atemptat. És el cas de Kirill Yavkin, treballador de la indústria musical, a qui encara li costa parlar d'aquell dia.

"Per ser sincer, vaig ajudar a calmar la gent. Vaig dir-los que no ens espantéssim, vam mirar el mapa del recinte, van venir corrents i ens va ajudar a evacuar. Quan recordes, quan comentes el que va passar, tens esgarrifances. Sents una suor freda".

Es tracta d'un dels atacs més sagnants de la història moderna de Rússia. Només el setge de l'escola de Beslan l'any 2004, fa dues dècades, va provocar més víctimes.

Qui va cometre l'atemptat?

Les autoritats van detenir quatre homes procedents del Tadjikistan com a suposats autors materials de l'atac i ràpidament els van exhibir en una gàbia judicial, amb visibles signes de violència. Un d'ells fins i tot va aparèixer amb una orella mutilada. 

Estat Islàmic-K, la branca del grup amb base a l'Afganistan, se'n va atribuir l'autoria. Però les autoritats russes, començant pel president Putin, que una setmana abans havia arrasat a les eleccions, va insistir a vincular-hi Ucraïna amb l'argument que els terroristes havien intentat fugir cap a la frontera ucraïnesa.

Als experts russos en drets humans a les presons, com Olga Romanova, exiliada a Europa, no els quadra la versió oficial: "Per descomptat, mai sabrem qui hi havia realment al darrere del Crocus City, encara que hi hagi persones empresonades i condemnades. L'atemptat va ser planificat amb intel·ligència i manera molt minuciosa. I després aquests desgraciats intenten escapar per la frontera bielorussa, no per la ucraïnesa. No té cap coherència."

Segons Romanova, la resposta de les autoritats recorda la sèrie d'explosions del 1999 en edificis residencials que van servir per justificar la segona guerra de Txetxènia.

"La por va ser la mateixa. Van exhibir els autors i les seves identitats perquè tothom els pogués veure, recordar-ne els noms i convence's que havien estat ells."

La investigació, a punt per al judici

Un any després ha acabat la fase d'instrucció del cas, amb més d'un miler d'entrevistes a testimonis i més de 1.300 exàmens mèdics. S'han reconegut 2.300 víctimes entre supervivents i familiars de víctimes mortals. 

El judici encara trigarà uns mesos a celebrar-se i es farà en un tribunal militar. Al banc dels acusats hi haurà 27 persones, moltes d'elles considerades còmplices per haver llogat pisos o vehicles per als terroristes.

De moment, les autoritats russes han inaugurat un memorial dedicat a les víctimes. El monument, a tocar del lloc de l'atemptat, són dues esteles on es veuen representades dues grues que volen cap al cel. 

Sentiment antiimmigració

L'atemptat al Crocus City va provocar una onada de rebuig als migrants a Rússia. Human Rights Watch ha denunciat un esclat d'assetjament xenòfob especialment dirigit contra persones de països de l'Àsia central, d'on provenien els quatre acusats d'haver comès l'atac. 

Les autoritats asseguren que s'han multiplicat per set les queixes de ciutadans contra migrants d'aquesta regió. Tot i això, Romanova considera que no són dades reals.

"Només han creat por col·lectiva. Ara els migrants de l'Àsia central són els culpables de tots els mals."

El Kremlin ha endurit les lleis d'estrangeria i ha atorgat més poders a la policia per expulsar els migrants sense necessitat d'una ordre judicial. A més, s'ha creat un registre de persones controlades, una espècie de base de dades amb els estrangers que tenen el permís vençut. Com a resultat, en l'últim any Rússia ha expulsat més de 80.000 nouvinguts, sobretot de països com l'Uzbekistan, el Tadjikistan o el Kirguizstan.

Una altra eina de l'estat contra els ciutadans d'aquests països nacionalitzats russos és enviar-los a la guerra d'Ucraïna. Human Rights Watch alerta que cada vegada són més un objectiu de reclutament militar. Sovint la policia utilitza les detencions arbitràries i les amenaces de deportació per forçar-los a allistar-se.