Un any de l'operació Judes, sense haver pogut provar l'acusació de terrorisme
La Fiscalia va acusar-los de voler fabricar explosius, però no va aportar proves de pes i van quedar en llibertat després de 3 mesos a la presó
Aquest dimecres es compleix 1 any de l'anomenada operació Judes: va ser la matinada del 23 de setembre de 2019 que la Guàrdia Civil van fer una macrooperació a Catalunya.
Van ser 500 agents que van fer 10 registres a 7 localitats de 3 comarques, i van acabar detenint 9 persones, 7 de les quals les van portar a Madrid acusades de terrorisme.
Eren membres de CDRs que es preparaven per la resposta ciutadana a la sentència del judici del procés, i els estaven investigant des de feia 1 any.
Un any després els detinguts encara estan pendents que es tanqui la instrucció, malgrat l'Audiència Nacional va admetre que no hi havia proves de pes contra ells.
"Et fa canviar la vida"
Un dels detinguts, Txevi Buigas, que va estar 3 mesos en presó preventiva, ha d'anar al jutjat cada setmana, però el que li pesa més és l'experiència viscuda:
"No, un cop surts de la presó, la teva vida ja no és normal, has passat una experiència que et fa canviar la vida. Intentes fer el que anaves fent, jo tinc fills, i una feina, intentes fer vida normal, però la vida no és normal. Mai tornarà a ser normal."
Entrevistat al Matí de Catalunya Ràdio, en Txevi ha comparat el seu cas amb el de la Tamara Carrasco i altres:
"Teníem molt clar que quan fas activisme, sobretot aquests anys, a qualsevol persona li podia passar alguna cosa així. Activisme sense violència, però teníem clar que ens podia passar."
"Una operació d'Estat"
Segons l'advocada d'en Txevi, Montserrat Vinyets, s'enfronten a una "operació d'Estat" amb un relat construït que no és fàcil de desmuntar:
"En circumstàncies normals hauria d'estar tranquil, el que passa és que aquesta és una operació d'estat que tutela l'Audiència Nacional que ens obliga a fer una feina de revertir tot aquest relat que consta als atestats de la Guàrdia Civil construït per la fiscalia, i no és feina senzilla."
Filtracions des del primer moment
Durant la instrucció Vinyets s'ha fet un fart de denunciar les filtracions a la premsa d'una causa que suposadament era secreta, i assegura que encara ara n'hi ha:
"El 23S ja hi ha coordinació automàtica i el que fa la Guàrdia Civil es fa públic a través de les xarxes socials. I després les compareixences dels detinguts es filtren directament a Youtube, filtren resolucions quan la causa era secreta, les defenses anàvem sabent què passava per les filtracions a la premsa."
"Només podien provenir dels que tenien accés a la causa, és a dir, el jutjat de l'Audiència Nacional i la fiscalia. Això ho denunciem des del minut zero."
Algunes d'aquestes filtracions van generar grans titulars, com l'afirmació que els detinguts estaven preparant l'ocupació del Parlament de Catalunya, amb el president Quim Torra a dins.
Explosius, "precursors" i petardos
Pel que fa als explosius que suposadament haurien pogut fabricar, un altre de les suposades proves que van generar molts titulars, la Guàrdia Civil no en va poder aportar proves.
Això malgrat que en les filtracions es va parlar de "precursors d'explosius", acusació que un dels detinguts va aprofitar per ironitzar durant l'interrogatori:
"Se li va intervenir algun element precursor, incendiari, explosiu?"
"Sí, se'm van intervenir petardos de Sant Joan dels nens.."
En llibertat malgrat l'acusació de terrorisme
Finalment entre desembre i gener tots 7 van quedar en llibertat amb càrrecs amb fiances d'entre 5.000 i 30.000 euros després que la sala d'apel·lacions considerés que no hi havia prou proves per mantenir-los a la presó.
Segons la magistrada Maria Josep Feliu, de l'associació Àgora Judicial, això és una novetat pel que fa a acusats per delictes de terrorisme:
"Que l'Audiència Nacional posés en llibertat tots els presos del 23S és significatiu, perquè no s'havia vist mai que en unes causes d'acusats per terrorisme i que els imputen, es posin en llibertat, no ho havíem vist mai, i amb fiances de només 5.000 euros."
Feliu ha remarcat que això no va passar ni tant sols amb els joves condemnats pels fets d'Altsasu, que tenien acusacions molt menys greus que els de l'operació Judes.
El gener, un cop el nou govern espanyol va estar en marxa, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va destituïr el cap de la Guàrdia Civil, Félix Azón, amb el que havia tingut discrepàncies en la gestió de l'operació Judes.
4 investigats més aquest juny
Tant Feliu com Vinyets han explicat a Catalunya Ràdio que l'Audiència Nacional té un problema en aquest cas, perquè si retira l'acusació de terrorisme, haurà de passar el cas a un jutjat ordinari.
Malgrat la feblesa de les proves de què disposen, la Fiscalia de l'Audiència Nacional va afegir el juny 4 persones investigades més en aquesta causa.
Una és Sònia Pascual, que ha dit a TV3 que també l'acusen d'organització terrorista:
"Ens havien estat realitzant seguiments, punxant les trucades i geolocalitzant, i això ens acaba comportant una citació per organització terrorista, quan l'únic que troben és que ens coneixíem, que som un grup d'amigues i que quedem per festes majors i similars."
Malgrat que estan convençuts que no els poden acusar de cap delicte real, els investigats tenen encara a sobre una acusació de terrorisme que pesa molt, com explica en Txevi Buigas:
"Hem de saber viure o conviure amb aquesta incertesa. A més fins que no s'acabi tot, sempre estarem amb l'alè que dilluns hem d'anar als jutjats, ja ens ho fan recordar."
"Jo que als meus fills quan eren petits no els deixava veure el Tom i Jerry perquè em pensava que eren violents, que m'acusin de terrorisme, a mi que no vaig fer la mili perquè pensava que agafar les armes tampoc..."
- ARXIVAT A:
- Judici procésProcés catalàOperació Judes