Un any del desallotjament d'El Barco: "El meu objectiu és tornar a Esplugues"

El 25 de març del 2024, els més de 110 veïns que vivien de lloguer a l'edifici El Barco d'Esplugues de Llobregat van rebre una notícia que els canviaria la vida. No podien tornar a casa seva, perquè un informe tècnic havia declarat el bloc en ruïna imminent i n'ordenava el desallotjament immediat. Alguns van resistir-se a marxar però finalment la finca va quedar buida al cap de dos dies, enmig d'una forta indignació veïnal.  

En José Soro Pérez havia nascut a El Barco i es pensava que hi moriria, però va haver d'abandonar-lo en qüestió d'hores. Durant tres mesos va passar per diferents albergs, pensions i hotels de Barcelona i Calella, fins que al juny es va traslladar a un pis al centre de la capital catalana, que li proporciona l'Ajuntament d'Esplugues. 

"No he estat mai més de quinze dies fora de casa, per mi això ha estat un canvi radical. El meu objectiu és clar, vaig on faci falta ara, però la meva intenció és tornar a Esplugues, tant sí com no."

Com ell, hi ha una quinzena de famílies que estan a l'espera d'una llar definitiva en pisos de protecció oficial a Esplugues de Llobregat que s'estan construint. D'aquestes, nou tenien dret a reallotjament perquè els seus contractes eren anteriors al 2006 i a la resta se'ls oferirà un habitatge perquè formen part de la Mesa d'Emergència. Per ara, només quatre s'han quedat al municipi i la majoria viuen en habitatges pont a Barcelona.  

De la resta de famílies afectades, 21 van optar per acceptar les indemnitzacions que els oferien --a partir de 10.000 euros en funció dels anys que feia que hi vivien-- i han buscat alternatives pel seu compte. És el cas de la Marta Pérez León, resident a El Barco durant quaranta anys. Es va poder comprar un pis amb l'ajuda de la seva filla. 

"Em va costar molt. Tots volem tirar endavant. He tingut sort, estic a Esplugues. El pis és més petit que el que tenia, però tinc un cau, un lloc per viure." 

Segons la plataforma Salvem El Barco, aquest cas és el d'una minoria. Lamenten que bona part dels desallotjats s'hagin vist obligats a marxar del municipi. Així ho explica la portaveu de la plataforma Esther Alquézar:

"Va ser un desallotjament molt injust. La realitat és que moltes famílies, molts nens i nenes, s'han vist desarrelats d'Esplugues."

Alguns testimonis asseguren que encara estan tocats pel que van viure. És el cas de José Soro Pérez, primer, i Marta Pérez León, després: 

"És dolorós pensar que et feien fora de casa i no ho sabies, que no hi tornaries més." 

"Estàs assegut, i et diuen que no pots tornar a casa teva. I dius: 'És que he d'anar a apagar el foc…', i et diuen: "No, no, no hi pots tornar.'"

L'Ajuntament defensa que la decisió va ser "l'encertada"

Un any després del polèmic desallotjament, no queda ni rastre d'El Barco i la vegetació ha envaït l'espai que ocupava. Qui va ser tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Eduard Sanz, ha agafat el relleu a Pilar Díaz a l'alcaldia d'Esplugues de Llobregat. Sanz es mostra convençut que l'Ajuntament va prendre la millor decisió per garantir la seguretat dels veïns i xifra en més de mig milió d'euros els recursos municipals destinats a atendre els afectats. 

"La decisió va ser la que tocava i és l'encertada. Puc estar d'acord que la solució no és la ideal en molts casos, però és la viable, la que podem aportar davant d'un fet que, recordem-ho, és una emergència."

Sanz reconeix que confien que les famílies que esperen una solució puguin tornar a Esplugues, però admet que no serà immediat. Segons les previsions del consistori, els primers pisos de protecció oficial estaran a punt en un termini d'entre 12 i 18 mesos, però encara en quedaran de pendents, que podrien trigar dos anys. El que tampoc té data és el projecte per adequar el terreny de l'edifici.  
 

Per què es va desallotjar El Barco? 

El bloc conegut com El Barco es va construir als anys cinquanta al carrer de la Riba d'Esplugues, obra de l'arquitecte Climent Maynés. Els veïns eren conscients que, tard o d'hora, l'acabarien desallotjant, perquè des del 1976 estava inclòs dins una futura zona verda i l'Ajuntament l'havia expropiat feia poc, el 2023. 

Feia més d'una dècada que la finca estava deteriorada, amb esquerdes i apuntalaments a les galeries. Però la caiguda d'un fals sostre el febrer del 2024 ho precipita tot. L'Ajuntament encarrega unes obres d'emergència i un estudi urgent sobre l'estat de l'edifici, que conclou deficiències estructurals molt greus. Per això s'acaba evacuant d'urgència.