Com estan els embassaments i què falta per fer: un any del moment més crític de la sequera

El canal d'Urgell, tancat; molts pantans, en mínims històrics; rieres i fonts sense rajar; boscos plens d'arbres malalts o morts a les portes de la temporada d'incendis, i restriccions importants en el consum d'aigua a la major part del país.

Era l'escenari, gairebé dantesc, que patia Catalunya ara fa un any, el 8 de març del 2024, en el punt més crític de la sequera. 

Després de quatre anys amb escassedat de pluges, els estralls més durs de la sequera es van fer notar amb severitat a principis del 2024.

Un any després, la situació ha canviat. L'aniversari, curiosament, ha coincidit amb una de les pluges més abundants de l'any, que ha augmentat el cabal dels rius i ja es nota als embassaments.

La borrasca Jana ha suposat l'augment de reserves més gran des del temporal Gloria, ara fa cinc anys. S'està fregant el 40% als embassaments de les conques internes, una dada que no s'assolia des de l'estiu del 2022. Aquest dimarts, el govern valorarà si això permet aixecar algunes restriccions.
 

Fa un any, la falta d'aigua era evident a tot arreu, però era als embassaments on teníem el termòmetre. La imatge del pont de Sant Romà de Sau, al fons del pantà, explicava per si sola la gravetat de la situació. 

Sau, amb un 1,2% de reserves, no era pas un cas únic: el 8 de març del 2024, els embassaments de les conques internes catalanes van arribar al seu mínim històric, el 14,3% de capacitat. 

Entre tots acumulaven tot just 100 hectòmetres cúbics, unes reserves que cobrien tot just tres mesos del consum d'aigua de tot Catalunya.

En aquella fase crítica, el Govern va traçar plans per, entre altres coses, portar aigua en vaixells des de Sagunt o muntar una dessalinitzadora flotant a Barcelona.

Al febrer, el Govern va decretar l'entrada en emergència de l'àrea Ter-Llobregat, on viu la major part de la població catalana. No era pas una mesura inèdita: ja s'aplicava a bona part de l'Alt Empordà, a Riudecanyes i a Vallirana. 

En total, 239 municipis i més de sis milions de persones es veien sotmesos a importants restriccions en el consum. 

Era la conseqüència d'una davallada històrica en el règim de pluges: segons el Servei Meteorològic de Catalunya, el 2023 havia estat l'any més sec des de 1950, amb una davallada de les pluges del 40,4% respecte a la mitjana 1961-1990.

El punt d'inflexió (però no a tot arreu)

En aquest escenari, la sequera es jugava a una última carta: les possibles pluges de la primavera. 

L'estació més humida de l'any oferia una darrera finestra per evitar les restriccions més greus al consum, amb possibles talls de subministrament inclosos. I, encara que fos pràcticament en temps afegit, va arribar el punt d'inflexió.

El 7 de març el Govern va decretar l'entrada en fase 2 d'emergència de 12 municipis de l'Alt Empordà, els que depenen del pantà de Darnius-Boadella. Aquí s'hi imposaven les mesures més restrictives fins llavors. 

I, poques hores després, arribaven les primeres pluges i nevades generalitzades: entre el 8 i el 9 de març, es va superar els 60 mil·límetres de precipitació en 22 estacions del Servei Meteorològic de Catalunya. 

Al Montseny, en poblacions com Arbúcies o Viladrau, es va fregar els 100, però l'episodi va ser molt generós a tot el nord del país, especialment a les capçaleres de rius com el Ter, el Llobregat o el Segre. 

El resultat d'aquestes pluges es va fer notar ben aviat: en qüestió d'una setmana, els embassaments van recuperar un 1% de reserves, i trencaven així mesos continuats de pèrdues. 

Va ser l'inici del punt d'inflexió: a finals d'abril, un altre episodi generalitzat va provocar el dia més plujós a Catalunya des del novembre del 2021.

I les setmanes següents se'n van acumular d'altres. Les precipitacions van regar extensament boscos que ho necessitaven, i van augmentar les reserves dels pantans fins al 37,1% del dia 27 de juny a principis d'estiu. 

En general, doncs, el panorama havia millorat, malgrat que no de la mateixa manera a les comarques de Tarragona: els pantans de Siurana i Riudecanyes continuaven per sota del 5% de capacitat.

 

Un parèntesi encara insuficient

Les pluges de la primavera passada van pal·liar mínimament la situació, i van permetre que àrees com el Ter-Llobregat sortissin de l'emergència. 

En els mesos posteriors va arribar una tardor plujosa, especialment al sud del país. Però, amb tot plegat, les dades continuen sent tossudes: la sequera és persistent i encara està lluny de desaparèixer. 

Aquest dilluns, les reserves a les conques internes catalanes estan al 38%, molt per sota, fins i tot, de la mitjana dels últims cinc anys.

Trenta-vuit municipis catalans continuen en emergència per sequera (els darrers hi van entrar aquest gener) i, de nou, s'espera que la primavera porti pluges que permetin afrontar amb certes garanties els mesos més calorosos de l'any. 

En aquest sentit, els models del Servei Meteorològic de Catalunya apunten a un abril que podria ser humit, tot i que aquestes previsions avançades sempre tenen grau de variabilitat més alt i, per tant, no es pot assegurar que acabin arribant aquestes precipitacions. 

Aquestes pluges no són tan sols necessàries per garantir l'abastiment d'aigua a la població: també ho són per pal·liar els danys que la sequera ha causat als ecosistemes boscosos, fluvials, agrícoles i marins del país. 

En rius com el Ter, per exemple, la pèrdua de biodiversitat (tant de peixos com d'invertebrats) encara és ben visible. 

Cursa a contrarellotge per les obres

En aquest context, el pla del Govern es manté intacte: aposta per construir grans infraestructures que generin una xarxa de seguretat davant les futures sequeres.

Les grans obres són les que avancen amb més lentitud: el 2029 s'espera la nova dessalinitzadora del Foix i l'ampliació de la de Tordera, que tindran capacitat per generar 90 hectòmetres cúbics addicionals d'aigua. 

Abans, ja hauran entrat en servei obres com les estacions regeneradores de Sant Feliu de Llobregat i Mataró.

Aquest any, l'Agència Catalana de l'Aigua ja té en marxa un grapat d'obres per donar més resiliència a algunes de les àrees més afectades. 

A l'Alt Empordà, per exemple, estan a punt d'acabar les millores a la potabilitzadora d'Empuriabrava, i d'aquí unes setmanes es podrà començar a aportar aigua regenerada de la depuradora de Figueres fins al riu Muga, a Pont de Molins. 

També en aquesta comarca, a la primavera es construirà cinc nous pous a Peralada.

A la resta de Catalunya, entre les obres més destacades hi ha l'ampliació de la planta potabilitzadora de la Trinitat, a Barcelona, prevista per a l'estiu; la recuperació de pous en diverses comarques; la connexió de l'Ebre amb el municipi de Garcia i el pantà de Guiamets, o la del canal Garrigues sud amb la zona del Montsant.

Amb tot plegat, l'ACA calcula que aquest any la disponibilitat d'aigua creixerà en 31 hectòmetres cúbics, equivalents al consum de tot Catalunya durant un mes.