Un any del volcà de La Palma, un any de malson: "No podem estar sempre així"

L'erupció del volcà de Cumbre Vieja, a La Palma, batejat de manera provisional pels veïns com a volcà Tajogaite, va durar 85 dies i es va convertir en la més llarga de la història de l'illa.

7.000 persones van haver de ser evacuades i almenys 1.300 famílies es van quedar sense casa. Milers de vides van quedar trencades i avui, un any després, encara miren de recuperar-se.

Entre ells, l'Alberto i la Leticia. Vivien en una casa gran al mig del camp, i ara han començat una nova vida en una casa de fusta. Amb els seus tres fills, ocupen un dels cinc bungalows que s'han construït a los Llanos de Aridane per allotjar els qui han perdut la casa.

Des de la terrassa, veu cada dia el volcà que li ha pres tot. Però no li té rancor. Ha decidit passar pàgina i mirar el futur amb optimisme. "Hem passat un dol molt gran, però no podem estar sempre així. Jo, malgrat tot, estic content de poder estar aquí", ens explica.

Un optimisme que no és fàcil de trobar. Ni tan sols entre els afortunats que ja tenen una nova vivenda. De fet, l'Alberto és un dels pocs que ens obre les portes de casa seva.

Els seus veïns ens admeten que no es veuen amb cor de parlar davant d'una càmera, perquè s'ensorren. "Si miro cap enrere, no puc avançar", ens diu el pare de la casa número 4, que prefereix seguir sent un veí de La Palma anònim, i a qui el volcà no el faci sortir als mitjans.

L'erupció més llarga de la història

Perquè reviuen una vegada i una altra un malson que no s'acaba mai, i que ningú podia imaginar el 19 de setembre de l'any passat.

Aquell dia, quan passaven deu minuts de les tres de la tarda, una forta explosió al Cumbre Vieja, un dels complexos volcànics més actius de les Canàries, va sorprendre els habitants de La Palma. L'esperaven. Molts avisos d'experts ho estaven advertint, però no al lloc on va esclatar.

Una erupció que es va prolongar durant 85 dies, la més llarga i devastadora de la història de l'illa. La lava va arrasar més de 1.200 hectàrees i tot el que va trobar al seu pas: cases, carreteres, negocis, terrenys de cultiu...

El que era un espectacle de la naturalesa es va convertir, al mateix temps, en una autèntica catàstrofe per milers de persones. 7.000 veïns van ser evacuats a correcuita de casa seva, i almenys 1.300 famílies han perdut la seva vivenda, engolida per la lava.

Molta altra gent ha perdut la feina, vinculada en molts casos al potent sector plataner de l'illa, ara molt afectat.

Els danys calculats arriben gairebé als 1.000 milions d'euros. Les administracions, de moment, han injectat uns 500 milions a aquesta emergència, però gairebé la meitat corresponen al consorci públic d'assegurances.

Ajudes massa lentes, segons els afectats

La cicatriu que ha deixat el volcà és immensa. Físicament i emocionalment, socialment i econòmicament. Un any després de l'erupció, gairebé tothom està d'acord en una cosa: les ajudes són insuficients i arriben de forma molt lenta.

"No s'han complert les expectatives que ens van donar els governs espanyol i canari, no s'ha entès la dimensió del que ha passat aquí, hi ha molta gent malvivint", assegura l'alcalde del Paso, Sergio Rodríguez, molt crític amb la gestió de la crisi: "Això no suposa res en relació amb el pressupost d'Espanya. Estem parlant de 585.000 milions d'euros, quan aquí les pèrdues s'han xifrat en 962 milions."

La velocitat de les administracions, com passa sovint en les grans catàstrofes, és molt més lenta que la de les necessitats de la gent. El 90% dels que han perdut la casa sota la lava i la tenien assegurada ha cobrat del consorci públic d'assegurances, però qui no tenia una assegurança està cobrant de manera molt desigual.

Poden optar a uns 100.000 euros: els 60.000 que dona el govern espanyol, que encara no els ha rebut tothom, i els 30.000 que va prometre el govern canari, que encara no ha rebut ningú. El Cabildo dona a més 10.000 euros per comprar coses necessàries per omplir una casa nova, si l'arriben a trobar.

On són els que ja no poden viure a casa?

Entre els evacuats, hi ha qui ha marxat de l'illa, gent que se n'ha anat a casa de familiars o amics, qui segueix en hotels o qui, efectivament, està malvivint als llocs més insospitats.

La prioritat era l'emergència habitacional, però, un any després, només s'han entregat 139 vivendes. Són 129 pisos de promocions que ja estaven construïdes i deu cases de fusta, com la de l'Alberto.

També s'estan ultimant les obres d'un centenar de mòduls prefabricats, però a dia d'avui encara no se n'ha acabat cap. Tot aquest habitatge està subvencionat durant els pròxims tres anys, però és només per qui ha perdut la casa, si no hi poden arribar perquè tenen cendra a sobre o perquè estan en zona d'exclusió per gasos, l'alternativa que els ofereixen és la d'un hotel.

A més, la forta demanda d'habitatge i el fet que les administracions permetin als damnificats urbanitzar en terreny rústic, en un termini de tres anys, han provocat una especulació immobiliària sense precedents. Ha augmentat el preu del sòl, i els lloguers en molts casos s'han doblat.

"Estem amb preus que podrien ser de Barcelona o Madrid, això s'ha de regular d'alguna manera", ens diu Noelia García Leal, l'alcaldessa de los Llanos de Aridane, la localitat on residien el 75% dels afectats.

Dos nuclis encara evacuats

Els gairebé 1.300 habitants de Puerto Naos i La Bombilla no han perdut casa seva, però fa un any que no hi poden tornar. La presència de gasos a uns nivells que arriben a ser "incompatibles amb la vida", segons els tècnics, mantenen aquests dos nuclis deserts, per a desesperació dels seus habitants.

Només hi poden entrar unes hores, alguns dies, d'acord amb les autoritats i després de comprovar que no hi ha un risc per a la salut. Puerto Naos, justament, era el centre turístic més important de l'illa, però tots els negocis també estan tancats.

Els gasos no provenen del cràter del volcà, sinó de fuites que hi ha la zona de la costa. El problema, bàsicament, és el diòxid de carboni, que en altes concentracions, com seria el cas, desplaça l'oxigen.

Dels aproximadament 200 damnificats pel volcà que encara viuen en hotels, la majoria, justament són habitants de Puerto Naos i La Bombilla que no poden tornar a casa seva.

Com l'Adela. Porta gairebé un any vivint en un hotel de Fuencaliente amb el seu marit i els seus fills petits. Amb el tancament de Puerto Naos, el seu fill més gran va haver d'anar a viure amb l'àvia i a més l'Adela va perdre la feina. El mateix hotel on viu n'hi ha donat. Fa de cambrera d'habitació. Diu que això l'ha ajudat econòmicament però, sobretot, mentalment.

"És que no m'ho treia del cap, estava pensant tot el dia en el mateix. Justament ens acabàvem de canviar de casa, i hem hagut de marxar. Un hotel és un molt bon lloc per venir de vacances, però no per viure-hi un any", es lamenta.

La Nayra, veïna de La Bombilla, no va voler anar a l'hotel perquè era a l'altra punta de l'illa. I no troba cap lloguer que pugui pagar. Viu amb l'ajuda de Càritas. Amb els seus pares i els seus dos fills, va arribar a dormir sobre uns matalassos en una cuina. Després es va instal·lar en un espai a la parròquia del Paso, a la sala on abans es feia catequesi.

Fa dos mesos, el seu pare va morir d'un infart, al llit que compartia amb el net. Un altre cop molt difícil de superar. La Nayra ens assenyala on dormia. El recorda cada dia. "Quan vam marxar de casa, ell anava dient que allà ja només hi tornaria dins d'una caixa".

La seva mare, l'Elba, fa esforços per mantenir la família dempeus. "Estic molt malament, però sento que si m'ensorro jo ens ensorrem tots. I hem de tirar endavant".

Todoque, un barri esborrat del mapa

La lava va arrasar més de 70 quilòmetres de carretera, i cada quilòmetre que es recupera és una petita victòria. En aquest sentit, ha estat vital l'obertura de la pista que uneix la Laguna amb Las Norias. Són 3,3 quilòmetres guanyats a la lava, que uneixen nord i el sud de les colades.

Els conductors l'han de creuar a 20 km/hora, sense poder aturar-se, i enmig de senyals que adverteixen de zones calentes i la possible presència de gasos. És un trajecte d'un quart d'hora que evita haver de fer una volta a l'illa que costava una hora mitja, com s'ha hagut de fer durant els últims 11 mesos.

Però, per sobre de tot, és un recorregut desolador. Travessa les colades que van enterrar el barri de Todoque de Los Llanos de Aridane. No en queda ni rastre. Aquí, la lava arriba a tenir altures de 40 o 50 metres. Mirem on mirem, tot és lava, lava i més lava.

Fem el recorregut amb la Goreti. Ens assenyala els llocs on intueix que hi havia les cases de la seva família. Es guia per la situació d'una muntanya propera, perquè sobre el terreny no hi ha res que sigui reconeixible.

El volcà s'ha endut no només les cases, sinó tots els escenaris que conformaven els records de la gent. "Aquí hi ha casa meva", diu. Encara que el barri hagi estat esborrat del mapa, el temps verbal que utilitza la Goreti és sempre el present. "Todoque és un sentiment i lluitarem amb totes les nostres forces per mantenir-lo viu".

Pugem amb ella fins a la muntanya de La Laguna. Des d'allà, la vista de les colades és impressionant. Ens reconeix que: "Quan vaig pujar aquí per primera vegada i vaig veure tot aquest escenari, em vaig ensorrar. És el dia en què em vaig ensorrar de veritat".

L'obertura de camins ha permès accedir a cases que es van salvar per molt poc, i que havien quedat aïllades. Aquests dies es comença a veure gent que torna a viure a les poquíssimes vivendes que van quedar dretes a Todoque, però ho fan en un entorn devastat.

La Sandra i el Henry no es pensaven que podrien tornar. "Vam donar la casa per perduda. La meva cosina viu aquí al costat i la lava li ha entrat al garatge. Molts veïns nostres ja no tenen res. és dur veure que no queda res del barri que teníem", ens diuen.

Uns metres més enllà, la Concepción Martin, una veïna que a més és coordinadora de Càritas i coneix el propi dolor i dels altres, ha quedat amb uns operaris. Avui li tornen a portar els mobles. Quan arriben, s'emociona. "Hi ha coses que ni reconec", diu.

Té la lava literalment a la paret de casa. Li ha trencat la finestra i ha abraçat la finca, però la casa s'ha salvat. "Quan vaig entrar-hi el pimer cop vaig pensar que ja no volia viure més aquí. M'havia comprat la casa fa molts anys perquè es veia el mar, i ara només es veu pedra i lava. Però al final he recuperat la il·lusió per tornar a viure aquí. Ja m'acostumaré al paisatge".

La casa de la xemeneia

El terreny sota la lava continua sent dels propietaris, però ni el govern espanyol ni el canari encara no han explicat si els expropiaran, si s'urbanitzarà, si els donaran parcel·les o indemnitzacions definitives.

Hi ha qui viu encara amb el neguit del primer dia. "Casa meva és la famosa casa que es va veure a tot el món, on es veia una xemeneia blanca; es veia perquè jo hi entrava amb regularitat a netejar-la, perquè així podia ubicar la casa", recorda el Vicente, "i és que si la xemeneia s'arriba a cobrir totalment, hauria estat impossible localitzar la vivenda, i m'ha costat molts anys, molts diners i molts esforços aixecar-la; són 7.000 metres de terreny que no podia perdre, de cap manera".

Va estar un temps traient cendra, fins que no el van deixar entrar-hi més. Ara, semienterrada, està intacta. És de les més properes al cràter, però com que no està sota la lava, el Vicente no ha rebut ajudes i de moment ni el deixen arribar-hi, ni sap què passarà: "Em sento malament, perquè ja ha passat gairebé un any i la comunicació continua sent nul·la i el problema és que ja no sé a qui adreçar-me".

L'únic punt del barri des d'on pot veure la seva casa sencera és a tocar del cementiri. Un cementiri amb què l'erupció tampoc va tenir pietat. El volcà ha canviat el paisatge i la vida dels habitants de l'illa i també ha enterrat per segon cop més d'un miler dels seus difunts sota la lava.

Un cop moral col·lectiu que, com tants altres drames a La Palma, mai podrà ser reparat. A més, s'ha perdut l'únic crematori de tota l'illa i les autoritats s'estan afanyant a traslladar centernars de restes de difunts a altres cementiris perquè les famílies, a qui moltes el volcà ha pres casa seva, almenys els deixi el consol el poder seguir recordant els seus difunts.

El volcà, inofensiu ara per ara

Qui més qui menys a l'illa ha sentit rumors que el volcà els pot tornar a fer un ensurt, fins i tot, alguns ens han manifestat la seva por. Però tot i que La Palma és una illa volcànicament activa i el de Cumbre Vieja és un volcà en fase post eruptiva, res fa pensar als experts que pugui haver-hi una nova erupció a curt termini.

"No hi ha cap motiu per preocupar-se", afirma contundent Stavros Meletlidis, vulcanòleg de l'Institut Geogràfic Nacional. Monitoritzen cada dia l'activitat sísmica i una possible deformació del terreny de l'illa que durant l'erupció es va elevar entre set i deu centímetres.

Ara la situació és molt diferent: "Tots els indicadors van a la baixa des que va acabar l'erupció", destaca l'investigador, "i pel que fa a la deformació, no existeix cap patró de canvi. I tot i que la Natura, el sistema, pot canviar, no ho farà en cap cas de manera dràstica i nosaltres seguim vigilant".

De fet, a La Palma es registren moviments sísmics sovint, però un terratrèmol no té perquè ser un paràmetre d'alarma d'una possible erupció, si no es donen molts altres condicionants i ara no es veu que estigui passant res.

El turisme, un rescat econòmic per a l'illa

Per això, quan ja fa nou mesos que s'ha apagat, cada cop es promocionen més les visites turístiques a prop del cràter. Agents de medi ambient i científics treballen dins del Parc Natural de Cumbre Vieja, històricament protegida, per poder fer compatible l'estudi del fenomen amb la inevitable curiositat que desperta.

"El que ha fet el volcà amb tota la incorporació de cendres que hi ha hagut és restaurar tot el paisatge que teníem aquí, que era un dels fonaments per protegir aquesta zona, aquest parc natural", explica l'inspector de Medi Ambient del Cabildo de La Palma, Andrés Rodríguez.

"El dia abans de l'erupció vam anar a dormir amb un paisatge i al matí, quan vam treure el cap per la finestra de casa, ja el que veies no tenia res a veure: on hi havia un vessant, hi havia una muntanya! Això l'endemà, imaginat en tres mesos".

Aquest canvi tan espectacular en el paisatge de l'illa es pot gaudir en una de les rutes autoritzades que s'organitzen al Cumbre Vieja. "Som dins d'un parc natural, el Parc Natural de Cumbre Vieja i en aquest moment esteu trepitjant el material geològic més jove de tot el continent europeu i africà", comença advertint els turistes -gairebé tots canaris i peninsulars- Federica Ceiner, guia turística oficial de les Canàries.

Trepitgen cendres del volcà de La Palma i, com a turistes, fan una visita del tot supervisada. Entre altres normes, no es pot sortir del camí ni agafar cap mostra, i si en algun moment els gasos que continuen emanant de tant en tant poden resultar perillosos, han de fer cas de les advertències.

Durant el camí, Ceiner a més d'informacions científiques i curioses, explica com ha canviat la vida de milers de persones a La Palma. "Tothom que ve a La Palma vol fer aquest camí, veure l'efecte de l'erupció, però també volen veure l'aspecte humà", assegura Ceiner, que confessa que per a ella, que porta molts anys a l'illa, no va ser fàcil tornar a la seva feina.

"Al principi de l'erupció no podia pensar a tornar a treballar d'això, sentia massa el dolor de la gent. Però després passa el temps, la vida continua i clar, els guies de fet som aquí per explicar què ha passat". En un moment que reconeixen que ara més que mai el turisme és una taula de salvació per a una economia tocada de mort pel volcà i on moltes ferides encara estan obertes.

I és que, sota els peus dels turistes, soterrats uns metres per cendres i material eruptiu queden amagats vegetació, arbres i també petites construccions.

I si la meteorologia ajuda i la boira no empaita després de caminar una hora es pot arribar a veure el punt més alt del volcà, a 300 metres d'un dels cràters principals. És una muntanya d'uns dos-cents metres d'altura, que abans no existia, i que el material eruptiu va formar en només 85 dies.