Un any després de l'inici d'alarma per grip A molts experts critiquen la gestió de l'OMS davant la crisi
El 24 d'abril del 2009 l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va començar a investigar un nou brot de grip aparegut a Mèxic i que fins llavors era totalment desconegut. Amb molt poc temps la nova grip, batejada amb el nom de grip A(H1N1), va aconseguir convertir-se en la màxima preocupació dels governs d'arreu del món i en la protagonista indiscutible dels diaris i dels informatius internacionals. Ara, quan es compleix un any d'ençà que es va fer públic el primer cas, són moltes les veus crítiques que es pregunten si l'OMS no va pecar d'alarmista i, fins i tot, si l'organització no va cedir davant les pressions de les indústries farmacèutiques.
La grip A ha estat un dels temes dels quals més se n'ha sentit a parlar durant l'últim any. El 24 d'abril del 2009 es coneixia el primer cas del que es va denominar grip A a Mèxic. Només cinc dies després, els Estats Units anunciaven la primera víctima mortal per culpa d'aquesta malaltia, i l'alarma esclatava arreu del món. Una alarma que ja no va parar de créixer durant les setmanes posteriors.
Al mes de juny, l'Organització Mundial de la Salut declarava l'estat de pandèmia i davant el pànic general, els governs es començaven a mobilitzar per aconseguir les vacunes per prevenir la malaltia.
Pocs dies després, es produïa la primera víctima mortal a Espanya i el govern espanyol anunciava la compra d'una partida de vacunes per valor de 90.000 euros, destinada sobretot a les embarassades, el personal sanitari i als malalts crònics.
A partir d'aquí, i a mesura que es coneixien nous casos, la majoria lleus, l'alarma per la grip A afluixava, i començaven a sentir-se les primeres crítiques que apuntaven a possibles interessos farmacèutics. Un debat que ha anat prenent força en els últims mesos, sobretot, entre els experts i els professionals del món mèdic i científic.
Crítiques contra l'OMS
Fins ara ja han estat moltes les veus que han acusat directament l'OMS d'haver exagerat l'amenaça de la grip A i d'haver cedit davant la pressió de les indústries farmacèutiques per fomentar la compra de vacunes. De moment, l'organització s'ha defensat dels atacs assegurant que el desenvolupament de les pandèmies és impossible de preveure, i que davant de l'alt risc van preferir actuar amb prevenció.
Malgrat tot, l'OMS afirma que la grip A no s'ha eradicat i, tot i que s'ha constatat una disminució constant de l'activitat del virus gripal, en les properes setmanes encara poden aparèixer nous casos.
L'Organització Mundial de la Salut explica, a més, que la dada oficial de morts per grip A està per sota de la real, ja que en molts casos les víctimes per grip A patien, a més, altres malalties i els metges han apuntat aquestes malalties com a causa de la mort.
Menys víctimes mortals que la grip estacional
Malgrat les pors inicials, l'últim informe de l'OMS comptabilitza un total de 17.798 víctimes derivades de la grip A, 340 a l'estat espanyol, una xifra que demostra que la pandèmia ha estat molt més fluixa del que s'esperava. Si es comparen aquestes dades amb els més de 250.000 morts que provoca cada any la grip estacional, queda palès que la intensitat de la grip A no és ni molt menys tan alta com es va anunciar.
Fins ara s'han detectat casos d'infecció a un total de 214 països d'arreu del món i, tot i que no es tenen dades exactes sobre el nombre d'afectats, es calcula que el virus ha pogut infectar entre un 10% i un 20% de la població.
Els joves, els més afectats
Contràriament al que inicialment s'esperava, aquesta epidèmia ha afectat sobretot els joves. Segons les dades oficials, la mitjana d'edat de les víctimes per grip A és de 27 anys, una edat molt per sota del que és habitual en els casos de grip.
Alguns experts asseguren que els majors de 65 anys gairebé no s'han vist afectats, ja que durant la seva joventut van tenir contacte amb un brot similar a aquest.
10 milions de vacunes sobrants a Espanya
Davant l'alarma, el govern espanyol va comprar 13 milions de vacunes per prevenir el contagi de grip A, sobretot entre els considerats grups de risc: les embarassades, el personal sanitari i els malalts crònics. El cert és que fins ara només se n'han utilitzat 3 milions. De la resta, un total de 10 milions d'unitats, 4 s'han donat a una organització que les destinarà a diferents poblacions de l'Amèrica Llatina, i les altres 6 es guardaran, per si fan falta, ja que encara no s'ha donat per acabada la campanya de vacunació.
Al mes de juny, l'Organització Mundial de la Salut declarava l'estat de pandèmia i davant el pànic general, els governs es començaven a mobilitzar per aconseguir les vacunes per prevenir la malaltia.
Pocs dies després, es produïa la primera víctima mortal a Espanya i el govern espanyol anunciava la compra d'una partida de vacunes per valor de 90.000 euros, destinada sobretot a les embarassades, el personal sanitari i als malalts crònics.
A partir d'aquí, i a mesura que es coneixien nous casos, la majoria lleus, l'alarma per la grip A afluixava, i començaven a sentir-se les primeres crítiques que apuntaven a possibles interessos farmacèutics. Un debat que ha anat prenent força en els últims mesos, sobretot, entre els experts i els professionals del món mèdic i científic.
Crítiques contra l'OMS
Fins ara ja han estat moltes les veus que han acusat directament l'OMS d'haver exagerat l'amenaça de la grip A i d'haver cedit davant la pressió de les indústries farmacèutiques per fomentar la compra de vacunes. De moment, l'organització s'ha defensat dels atacs assegurant que el desenvolupament de les pandèmies és impossible de preveure, i que davant de l'alt risc van preferir actuar amb prevenció.
Malgrat tot, l'OMS afirma que la grip A no s'ha eradicat i, tot i que s'ha constatat una disminució constant de l'activitat del virus gripal, en les properes setmanes encara poden aparèixer nous casos.
L'Organització Mundial de la Salut explica, a més, que la dada oficial de morts per grip A està per sota de la real, ja que en molts casos les víctimes per grip A patien, a més, altres malalties i els metges han apuntat aquestes malalties com a causa de la mort.
Menys víctimes mortals que la grip estacional
Malgrat les pors inicials, l'últim informe de l'OMS comptabilitza un total de 17.798 víctimes derivades de la grip A, 340 a l'estat espanyol, una xifra que demostra que la pandèmia ha estat molt més fluixa del que s'esperava. Si es comparen aquestes dades amb els més de 250.000 morts que provoca cada any la grip estacional, queda palès que la intensitat de la grip A no és ni molt menys tan alta com es va anunciar.
Fins ara s'han detectat casos d'infecció a un total de 214 països d'arreu del món i, tot i que no es tenen dades exactes sobre el nombre d'afectats, es calcula que el virus ha pogut infectar entre un 10% i un 20% de la població.
Els joves, els més afectats
Contràriament al que inicialment s'esperava, aquesta epidèmia ha afectat sobretot els joves. Segons les dades oficials, la mitjana d'edat de les víctimes per grip A és de 27 anys, una edat molt per sota del que és habitual en els casos de grip.
Alguns experts asseguren que els majors de 65 anys gairebé no s'han vist afectats, ja que durant la seva joventut van tenir contacte amb un brot similar a aquest.
10 milions de vacunes sobrants a Espanya
Davant l'alarma, el govern espanyol va comprar 13 milions de vacunes per prevenir el contagi de grip A, sobretot entre els considerats grups de risc: les embarassades, el personal sanitari i els malalts crònics. El cert és que fins ara només se n'han utilitzat 3 milions. De la resta, un total de 10 milions d'unitats, 4 s'han donat a una organització que les destinarà a diferents poblacions de l'Amèrica Llatina, i les altres 6 es guardaran, per si fan falta, ja que encara no s'ha donat per acabada la campanya de vacunació.
