Un assaig clínic pioner ataca alhora el càncer de pulmó i la metàstasi al cervell

L'aparició de metàstasi al cervell és molt freqüent en els pacients amb càncer de pulmó. Entre el 30 i el 40% ja tenen tumors al cap quan són diagnosticats, i això repercuteix en la qualitat de vida i la supervivència.

Fins ara, es començava el tractament amb radioteràpia cranial i, després, es feia la quimioteràpia i la immunoteràpia, però un assaig clínic pioner fet per un equip d'investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l'Institut Català d'Oncologia i l'Hospital de Bellvitge podria canviar el paradigma.

L'estudi, publicat aquest dimarts al Journal of Clinical Oncology, demostra que el tractament global, quimioteràpia i anticossos que ataquen les cèl·lules canceroses, si es fa des del moment del diagnòstic aconsegueix mantenir les metàstasis del cervell sense créixer durant una mitjana de 7 mesos.

L'estratègia innovadora estudiada se centra a atacar els tumors del pulmó i del cap alhora, i permet així que no es deteriori tan de pressa la capacitat cognitiva del malalt.

El cap de la Unitat de Tumors Toràcics de l'ICO l'Hospitalet-IDIBELL, Ernest Nadal, explica que els resultats de la investigació aporten "tranquil·litat" per poder començar tractament sistèmic en un malalt que té malaltia intracerebral, amb combinació de quimioteràpia i immunoteràpia, sense haver d'esperar a fer radioteràpia en primer lloc.

Nadal, apunta que, fins ara, "tots els assajos que s'estaven fent exigien que els malalts rebessin radioteràpia abans", tot i que, en alguns casos, això "pot condicionar una mala evolució".

"Hi ha malalts en què la malaltia extracerebral, sobretot en el tòrax o en altres localitzacions, pot començar a créixer en aquell temps, i això pot condicionar una mala evolució clínica."

Els resultats de l'estudi mostren que amb la quimioimmunoteràpia gairebé tots els pacients que responen a nivell sistèmic també ho fan a nivell cerebral. De fet, més del 40% dels pacients redueixen parcialment o totalment la malaltia.

La iniciativa va sorgir del Grup Espanyol de Càncer de Pulmó, que ha inclòs en l'estudi 40 pacients de 15 hospitals de tot l'Estat. Valentín Navarro, coautor de l'article i coordinador de la Unitat de Recerca Clínica de l'Institut Català d'Oncologia, explica que han utilitzat un mètode estadístic innovador que permet analitzar en temps real l'eficàcia i seguretat del tractament.

"Així hem pogut assegurar que cap pacient ha traspassat el llindar de seguretat establert en un inici."