Un avió comercial supera la velocitat del so: com és possible i per què no ha passat res
- TEMA:
- Mobilitat
Els passatgers del China Airlines 5116, que dijous va completar el recorregut Taipei-Los Angeles, van tenir un argument de pes per aplaudir un cop completat l'aterratge: acabaven de superar un rècord de velocitat informal i arribaven a destí abans del previst.
L'avió comercial, un Boeing 777 -200LR, està dissenyat per volar a una velocitat màxima de 950 km/h, una fracció de la barrera del so. Però, en aquest viatge, l'aeronau va assolir un inaudit màxim de 1.329 km/h respecte al terra.
En altres paraules, un avió que està preparat per assolir una velocitat de creuer equivalent a Mach 0,89 a 11.000 km d'alçada, va superar els 1.236 km/h que marquen la barrera del so, Mach 1, tot i que, en aquest cas, no seria correcte dir que viatgés a Mach 1,08.
Com un avió supera la velocitat del so... sense un bang sònic?
En cap moment, ni passatgers ni tripulació del China Airlines 5116 van estar en perill, i tampoc van trencar la barrera del so ni van viure el típic bang sònic que marca la superació d'aquesta suposada barrera física.
El bang sònic és un fort so que es produeix per l'ona de xoc que genera un objecte quan sobrepassa Mach 1, nombre fruit del càlcul del "quocient entre la velocitat d'un objecte en un medi determinat i la velocitat del so en aquell mateix medi".
Habitualment, ni tan sols els ocupants d'una aeronau supersònica poden sentir-lo perquè viatgen a una velocitat superior a la del so i deixen les ones sonores que generen enrere.
En el cas d'aquest Boeing 777, l'avió va superar la velocitat del so respecte a terra, però no respecte a l'aire que el rodejava i a través del qual viatjava, un component indispensable per calcular el nombre Mach i, de fet, la seva velocitat real.
El seu recorregut per sobre de l'oceà Pacífic va travessar un corrent en jet, un corrent d'aire especialment potent que l'afavoria perquè l'impulsava de cua portant-lo a superar velocitats tècnicament per sobre de Mach 1 pels que l'observaven des de terra.
En tot cas, l'avió no va superar mai Mach 1. La seva velocitat dins el corrent en jet continuava lluny d'aquesta marca i, de fet, no es pot calcular el nombre de Mach sense tenir en compte la velocitat del so respecte al medi en què es viatja. El càlcul del nombre Mach, en aquest cas calculat tenint en compte la velocitat del so dins la corrent en jet, estava per sota la barrera del so.
L'efecte produït era similar al d'algú que corre dins d'una cinta transportadora: la velocitat del moviment de la persona és la mateixa que assoleix habitualment, però al càlcul des de fora s'hi uneix la velocitat de la cinta.
De la mateixa manera que la rotació de la Terra al voltant del Sol ens està fent girar a 107.000 km/h, però no en notem els efectes, o quan caminem dins d'un autobús en marxa superem els 50 km/h, però només respecte dels vianants, el Boeing només superava la velocitat del so pels observadors des de terra i perquè viatjava dins d'un corrent d'aire.
"Tot i que la seva velocitat era més gran que la del so, encara s'estava movent dins l'aire circumdant a la seva velocitat de creuer normal. El que passava és que l'aire circumdant també es movia." Matthew Cappucci, meteoròleg i científic atmosfèric
El corrent en jet és ara especialment potent pels efectes climàtics del fenomen d'el Niño, i la seva velocitat va sumar-se a la velocitat de creuer de l'avió, tot reduint el temps de viatge total. El mateix corrent en jet supercarregat ha impulsat diferents vols aquests darrers dies.
Més recentment, tot i que encara s'hauria de confirmar, els registres apunten que també dimarts el mateix vol China Airlines 5116 hauria tornat a aterrar una hora i 3 minuts abans del que és habitual.
De nou, aprofitant el vent de cua del corrent en jet, l'avió ha escurçat encara més la durada del mateix trajecte, deixant-lo en poc més de 10 hores respecte a les 10 hores i 56 minuts que va durar el trajecte el 18 de gener passat.
La gesta, probablement de rècord tot i no existir-ne registres, va cridar l'atenció d'amants de l'aeronàutica i de científics, com l'autor de l'article original que ha fet pública la dada, el meteoròleg Matthew Cappucci: