Un caçador de vinyes a Osona troba ceps que han sobreviscut oblidats durant segles

L'INCAVI estudia ara si són de varietats ja conegudes o desconegudes
Ramon Farré/Erik Van Hooft Actualitzat
TEMA:
Medi ambient

Hi ha qui busca bolets i l'Eugeni Ordeig cerca ceps de vinya. I ho fa a Osona. El paisatge actual d'aquesta comarca fa entendre que mai s'hi van conrear vinyes, però aquest fotògraf hi ha trobat fins a una setantena de ceps. Ho ha aconseguit furgant a marges i barrancs, fora de camins de pas.

Són ceps assilvestrats, amb forma de liana, barrejats amb tota mena de vegetació, que han vist el pas de segles. Diferents topònims de la comarca com el castell de la Vinyeta, el Puig de les Vinyes o Mas Vinyoles van despertar el seu interès per aquesta recerca que ha culminat amb resultats positius. "Quan trobes una cosa que no te l'esperes t'il·lusiona i et fa una certa emoció", afirma Ordeig.

L'INCAVI estudia ara els ceps que ha trobat Eugeni Ordeig (CCMA)

El treball al camp l'ha completat amb la recerca a l'Arxiu Episcopal de Vic. En aquest arxiu ha trobat documents que certifiquen que a Osona hi havia vinya des d'almenys l'any 952. Es va comerciar amb vinyes, raïm i vi durant molts anys. Però una mala època a causa del fred, a partir del 1600, va posar en crisi aquest conreu. La sentència va ser la plaga de la fil·loxera al segle XIX, que va arrasar els ceps. Els pagesos es van decidir, sens dubte, a canviar de conreu.

Varietats conegudes o úniques?

Eugeni Ordeig ha fet partícip de la seva descoberta l'Institut de la Vinya i el Vi, l'INCAVI. Els laboratoris d'aquest organisme de la Generalitat han iniciat l'estudi dels ceps que ha trobat. Estan analitzant l'ADN dels sarments per comparar-los amb una base de dades. Així sabran si són de varietats ja conegudes o desconegudes. De moment, haver sobreviscut tants segles, en condicions molt adverses i situats a una certa altura sobre el mar, fa pensar que són varietats que es podrien adaptar al canvi climàtic i a condicions de sequera.

Si finalment fossin varietats desconegudes també obririen interessants expectatives futures en el terreny comercial. Qui té una varietat de raïm única té gairebé or. I és que els mercats aprecien cada cop més els vins originals vinculats a un territori. De moment, els sarments descoberts per l'Eugeni Ordeig s'han plantat en un camp experimental de l'INCAVI. Ara caldrà tenir paciència per esperar que els ceps creixin i dels seus raïms se'n faci un vi experimental. Només quan es pugui tastar se sabrà si els ceps descoberts donen o no bons vins i, per tant, val la pena plantar-ne de la varietat descoberta. Però això no sabrà fins d'aquí 12 anys.        

 

 

ARXIVAT A:
Medi ambient Agricultura
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut