Un caçador furtiu mata tres oques d'una espècie rara i protegida a Pals

Un caçador ha matat aquest dissabte al matí tres oques d'una espècie protegida i n'ha ferit una altra a l'antic estany de Pals, al Baix Empordà. Segons explica la Federació Catalana de Caça, es tracta d'un caçador furtiu que no tenia permís.

Les aus, de l'espècie galta blanca (Branta leucopsis), són molt poc habituals a Catalunya, i un grup d'ornitòlegs fa dies que en feia un seguiment.

Ha estat aquest mateix grup qui ha presenciat els fets i ha avisat els Agents Rurals, que s'han desplaçat fins al lloc per aixecar acta.

L'associació ornitològica Birding Catalunya ha explicat que aquests dies molts aficionats als ocells havien anat a Pals per veure els quatre exemplars.

Segons han comentat, ja hi han anat els rurals per portar la que estava ferida a un centre de recuperació, i per identificar el caçador.

És una vergonya que això encara passi avui en dia (i que sigui permesa la caça dins un Parc Natural).

Les imatges són de @gutarb pic.twitter.com/3V8mudbnap

— Birding Catalunya (@birdcatalunya) October 19, 2024

Aquesta associació denuncia que les oques eren en un parc natural quan el caçador els ha disparat.

El president de la Federació Catalana de Caça, Joaquín Zarzoso, ha explicat que emprendran accions legals contra el caçador perquè, diu, no tenia autorització per caçar en aquesta àrea privada, gestionada per l'associació local.

Zarzoso ha admès que aquestes oques són una espècie no cinegètica, és a dir, que no es pot caçar.

Els Agents Rurals han identificat el caçador i li han decomissat l'arma. A més, han obert una investigació i portaran el cas a la fiscalia. Els fets podrien ser constitutius d'un delicte contra la fauna.

Les aus es traslladaran al Centre de Fauna dels Aiguamolls de l'Empordà, on es farà la necròpsia a les mortes i es tractarà la que ha quedat ferida.

Una espècie que ens visita molt de tant en tant

L'oca de galta blanca és molt poc habitual a Catalunya. El seu hàbitat és més al nord, a Groenlàndia, Sibèria, els Països Baixos, Irlanda, Escòcia i al voltant del mar Bàltic.

Tot i això, de tant en tant se'n poden observar, més cap a l'hivern.

Té un coll negre i una cara blanca que la fan molt característica.

Tot i que no està en perill d'extinció (figura com a risc mínim en l'escala d'estat de conservació de la UICN), sí que és una espècie protegida a nivell europeu.