Tensió entre Marchena, Garcés i Salellas per un cafè amb Cuixart i la percepció de l'1-O

El president del tribunal del judici del procés, Manuel Marchena, ha interromput aquest dimarts nombroses vegades els interrogatoris als testimonis de la defensa, i Benet Salellas, de la defensa de Jordi Cuixart, ha protestat per "vulneració continuada de drets fonamentals".

La més conflictiva ha estat la declaració de la filòsofa Marina Garcés, membre de la plataforma En Peu de Pau, que l'octubre del 2017 va reclamar que les mobilitzacions independentistes no es tornessin violentes.
 

El moment més tens ha estat al final de l'interrogatori, quan Salellas preguntava a Garcés sobre el dia de la presentació de la plataforma:

Salellas: "En aquesta roda de premsa, que apareix documentada en les actuacions, i en què vostè va intervenir, quin és el missatge de vostè, de forma sintètica...?"

Marchena: "No, senyor Salellas, el missatge que va donar la testimoni en una roda de premsa no interessa al tribunal."

Salellas: "La roda de premsa apareix com a element d'impugnació en les actuacions, senyoria."

Marchena: "No interessa, senyor Salellas, no interessa al tribunal. Si té una altra pregunta la formula, i si no, fa constar la seva protesta..."

Salellas: "Que consti la protesta, la situació d'indefensió, la vulneració de drets fonamentals que s'està produint de manera continuada..."

Marchena: "Correcte."

Salellas ha intentat preguntar a Garcés què va explicar en aquella roda de premsa, Marchena l'ha tornat a interrompre i Salellas no ha fet cap més pregunta.

El "molt millor" de Marchena a Salellas

De fet, el jutge s'ha adreçat a l'advocat perquè, si convenia, continués l'interrogatori. Quan Salellas ha manifestat que no intervindria més, el president de la sala l'ha replicat amb un "molt millor": 

"Marchena: Té una altra pregunta?

Salellas: Si la sala no em permet la pregunta, no faré més preguntes.

Marchena: Correcte, molt millor."

Així s'ha acabat la declaració de la testimoni, perquè cap de les 3 acusacions no li ha fet cap pregunta.

Un cafè pendent amb Cuixart

Ha estat, però, només la culminació d'un seguit d'interrupcions de Marchena i de protestes de Salellas.

Ja a l'inici de la declaració, Garcés ha sorprès dient a Marchena que fa un any i mig que té un cafè pendent amb Jordi Cuixart, cosa que no ha agradat al jutge.

Després de relatar com el 20S va afegir-se a la concentració davant d'Economia per "curiositat compartida" amb la gent congregada allà, la testimoni ha dit que l'1-O no va poder passar la nit en una escola com tenia previst perquè tenia unes dècimes de febre.
 

La suspensió del referèndum, "incomprensible" i "trista"

Marchena l'ha interrompuda, i quan aquesta ha tornat a fer esment de la febre, li ha tallat el micro i l'ha emplaçat a explicar només "fets amb rellevància jurídica".

Les interrupcions de Marchena s'han fet continuades a partir del moment en què Garcés ha qualificat la prohibició del referèndum per part del Tribunal Constitucional d'"incomprensible" i "trista":

Salellas: "Era vostè coneixedora en aquest dia i en el moment de realitzar els actes que ens ha comentat que el TC havia suspès específicament aquest referèndum?"

Garcés: "Sí, esclar. Jo crec que era gairebé impossible no saber-ho. Una prohibició incomprensible i trista que jo crec que..."

Marchena: "Era coneixedora que el TC ho havia prohibit.Tots els afegits que vulgui fer sobre si la qüestió era incomprensible o comprensible sobren. Si us plau, formuli una altra pregunta."

Salellas: "Era conscient que el TSJC havia ordenat als cossos policials acudir als centres de votació per impedir la celebració del referèndum?"

Garcés: "Sí, era coneixedora tant de la prohibició jurídica com de l'ordre de reprimir o impedir que se celebrés aquest referèndum. Crec que tots o totes érem conscients d'aquesta situació.  El que puc dir és que jo l'1 d'octubre vaig al·lucinar..."

Salellas i les percepcions dels testimonis policials

Marchena: "A veure, senyor Salellas. A veure, no ve aquí, i si és jurista o professora de Filosofia ha de saber-ho perfectament, a explicar al tribunal el seu grau d'al·lucinació o el seu estat febril... Res. Ve aquí exclusivament a explicar què va ser el que va passar. El que li ha preguntat el lletrat és molt clar: si vostè tenia coneixement d'aquesta prohibició. A partir d'aquí, totes les seves apreciacions personals i valoracions personals no tenen cap interès. D'aquí que vostè ha de prescindir-ne, encara que li encantaria explaiar-se i fer totes les matisacions que voldria fer, però aquestes emfatitzacions que no són sobre els fets, sinó exclusivament sobre la seva valoració personal, no interessen al tribunal. I no podem perdre el temps."

Salellas: "Vull deixar constància que les percepcions dels testimonis de l'1 d'octubre, quan van ser agents policials, el tribunal les va acceptar. Deixo constància de la meva protesta per la forma en què el tribunal ho fa."

Marchena: "Però una cosa són les apreciacions emotives sobre l'al·lucinació..."

En aquest punt tots dos s'han interromput mútuament i Marchena l'ha emplaçat a fer més preguntes.

El "guió" de Garcés, segons Marchena

En un altre moment de la declaració, Marchena ha recriminat a Garcés que consultés les notes que portava:

Marchena: "Miri, senyora Marina. Vostè no pot estar llegint un guió."

Garcés: "No és un guió, són unes notes recordatòries."

Marchena: "La llei prohibeix que les seves respostes estiguin basades en un guió. Per consultar un guió, el primer que ha de fer és demanar permís al tribunal."

Garcés: "He demanat permís fora."

Marchena: "No ha demanat cap permís. Deixi vostè el guió sobre el que tenia previst dir en aquesta sala i respongui a les preguntes. Endavant, senyor Salellas."

Salellas: "Em sembla que pot tenir notes pel que fa a les dates."

Garcés: "Ho he preguntat abans d'entrar."

Marchena: "Formuleu una altra pregunta. No entrarem en el debat sobre què pot i no pot tenir el testimoni."

"Les porres trenquen moltes coses"

Malgrat les interrupcions de Marchena, Garcés ha aconseguit explicar algunes de les motivacions que la van dur a formar part d'En Peu de Pau:

"Les porres trenquen moltes coses, també les que no es veuen. Una d'elles és la confiança en el teixit social, en els altres. S'infiltra la por en els col·lectius i la sospita. La tasca de la cura, de tenir en compte, també totes les fragilitats que s'introdueixen en una societat quan irromp la violència estatal, formen part d'aquesta tasca de cures."