Un canvi climàtic va acabar amb els mamuts, i no pas la caça, com es pensava

Els mamuts van aparèixer fa cinc milions d'anys, quan faltaven més de dos milions perquè apareguessin els primers ancestres dels humans. I encara passejaven per Sibèria fa 4.000 anys, quan ja s'havien construït les piràmides d'Egipte.

Així ho revela un estudi que ha permès reconstruir l'evolució dels ecosistemes de l'estepa en els últims 50.000 anys i analitzar les causes que van conduir a l'extinció de grans mamífers com els mamuts.

L'estudi l'ha fet un extens equip internacional liderat per Eske Willerslev, investigador de la Universitat de Cambridge i director del Centre de GeoGenètica de la Fundació Lundbeck de la Universitat de Copenhaguen. L'estudi s'ha publicat a Nature.

Per dur a terme la recerca, els autors van analitzar l'ADN de mostres de plantes i animals procedents de 535 llocs diferents de l'Àrtic. Les mostres cobrien els últims 50.000 anys.

A més, van analitzar també l'ADN de més de 1.500 plantes actuals de la regió, perquè servissin de referència.

La conclusió és que l'estepa on vivien els mamuts era una regió freda i seca on hi havia herba, plantes amb flors i arbusts.

Tot això permetia, malgrat les baixes temperatures, que hi visquessin grans mamífers, com el rinoceront llanut, que va desaparèixer fa uns 9.800 anys, el bisó, que hi va viure fins fa 6.400 anys, i el mamut llanut, que encara hi campava fa 3.900 anys.

Això allarga l'existència d'aquests impressionants parents dels elefants, que mesuraven entre 2,5 i 4 metres d'altura. Fins ara es creia que els últims havien viscut a l'illa de Saint Paul, a Alaska, fins fa 8.000 anys i que a l'illa de Wrangle, situada a més d'un centenar de quilòmetres de la costa de Sibèria, hi van viure fins fa uns 4.000 anys mamuts nans, que mesuraven al voltant d'un metre.

Els humans, sense culpa

Una altra qüestió que els investigadors creuen haver resolt és per què es van extingir els mamuts. Durant molt de temps una de les causes principals que s'han esgrimit és que la cacera per part dels humans va acabar amb ells.

Però els autors d'aquest treball ho refuten. És cert que els mamuts eren molt importants en la dieta humana i que a part de la carn se n'aprofitaven els ossos per construir refugis i els ullals per fer arpons. Fins i tot l'instrument musical més antic conegut, una flauta, es va fer amb un os de mamut.

Però segons l'article, la cacera no va ser un factor important. La culpa va ser del clima, que es va tornar més càlid i humit. Això va transformar l'ecosistema i va eliminar la vegetació que els servia d'aliment. Així ho explica el doctor Willerslev:

"Finalment, hem pogut demostrar que el problema no era només el canvi climàtic, sinó la velocitat a què es va produir, que va posar l'últim clau en el taüt. No van ser capaços d'adaptar-se prou de pressa quan el paisatge es va veure transformat de forma important i la seva font d'aliment es va tornar escassa".

Amb el clima més càlid es van fondre els gels i van sorgir llacs, rius i pantans. Així van aparèixer arbres i altres plantes que van substituir els herbassars on vivien els mamuts.

La població es va anar reduint progressivament i això també va afectar la diversitat genètica. La consanguinitat va ser un altre factor que va conduir l'espècie a l'extinció.

Per a Willerslev, això ofereix una crua lliçó:

"Mostra com és d'impredictible el canvi climàtic i que quan una cosa es perd, ja no torna. Mostra que no hi ha res garantit quan arriba l'impacte de canvis importants en el clima".