Un caporal de la Guàrdia Civil diu que Toni Molons va encarregar els anuncis de l'1-O

El tercer testimoni que ha declarat aquest dimarts en el judici del procés al Tribunal Suprem ha estat un agent de la Guàrdia Civil que va participar en la detenció de Josep Maria Jové, llavors secretari general de la Conselleria d'Economia.

L'agent, un caporal identificat amb el TIP K47019K, tampoc ha volgut que es divulgués el seu nom ni la seva imatge, igual que el primer que ha testificat aquest dimarts.

Aquest primer, que va fer un "informe fotogràfic" del 20S, ha definit la concentració d'aquell dia davant de la Conselleria d'Economia com un "setge".

La declaració de l'agent K47019K, en principi per explicar els escorcolls del 20S, ha acabat centrant-se en altres investigacions, sobretot les relacionades amb la presumpta malversació, malgrat que les defenses han protestat reiteradament.

Apareix el document "Enfocats"

Interrogat pel fiscal Javier Zaragoza, el caporal ha explicat que, seguint les instruccions del jutjat 13 de Barcelona i per "raons d'eficàcia", totes les detencions i escorcolls del 20S s'havien de fer de manera simultània.

Per això van esperar que Josep Maria Jové sortís de casa, i el van seguir per Barcelona fins que va ser l'hora fixada. El van detenir quan era a la ronda de Dalt i li van intervenir 3 telèfons mòbils que portava.

Llavors el van dur a casa seva, on li van intervenir dos telèfons mòbils més, dos ordinadors, uns quants "pendrives".

A casa seva també hi van trobar dues agendes Moleskine i el document "Enfocats", una de les principals proves de les acusacions en aquest judici.

Segons l'agent K47019K, durant l'escorcoll a casa de Jové "es va anar acumulant gent" a l'exterior, fins a 400 persones:

"Fins i tot van arribar uns tractors, van aparcar uns tractors a les proximitats del domicili, i en aquest registre no teníem protecció de les unitats de seguretat de la Guàrdia Civil."

L'escorcoll va acabar poc després de les 12 del migdia, i van demanar ajuda als Mossos per poder marxar, però que no va caldre perquè ho van poder fer sense problemes.

Tenien la intenció d'anar a la seu d'Economia, però per la concentració que hi havia al davant van decidir dur-lo a la comissaria de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia.

La campanya "Civisme"

En aquest punt, l'interrogatori del fiscal ha derivat cap a altres feines fetes pel testimoni durant la instrucció del cas pel jutjat 13 de Barcelona, i ha explicat que havia investigat com a policia judicial les campanyes institucionals de la Generalitat.

Una de les campanyes que el caporal K47019K ha dit que va investigar és l'anomenada "Civisme", que ha assegurat que es va limitar als anuncis de les vies de tren que promocionaven el referèndum.

L'agent ha dit que la campanya va passar per dues empreses, Carat i Focus, que finalment no se'n van fer càrrec, i ha assegurat que finalment el que era secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, Antoni Molons, la va encarregar directament als mitjans:

"El que passa és que Focus Media no la va dur a terme, van dir que era política i no la van dur a terme, però, posteriorment, per la manifestació d'Antoni Molons, ens diu que per decisió del senyor Jordi Turull i d'ell, es remet aquesta campanya, els dos anuncis, a TV3, perquè les agències de difusió de publicitat havien rebutjat aquesta campanya de civisme. I decideixen que s'emeti per TV3."

A preguntes del fiscal, l'agent K47019K ha dit que van investigar com s'havia negociat l'emissió per TV3, i l'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, ha protestat:

Agent K47019K: "Aquests anuncis ja estaven emesos al setembre, nosaltres fem aquesta investigació un cop s'ha fet el referèndum, sabíem que s'havien emès els anuncis, i citem la senyora Núria Llorach, que estava exercint com a presidenta de la CCMA. En aquesta manifestació ens diu que ella no sap..."

Jordi Pina (l'interromp): "Amb la vènia de la sala. Em sap molt greu, perquè he intentat no interrompre l'interrogatori del senyor fiscal, però no sé si ara estem fent les coses bé, perquè estem introduint per la via d'un testimoni una declaració que s'ha fet en un altre procediment judicial o en la Guàrdia Civil quan la senyora Llorach o el senyor Molons que s'han acollit al dret de no declarar..."

Jordi Pina protesta al tribunal per com el fiscal està interrogant l'agent K47019K de la Guàrdia Civil

Pertinència "dinàmica"

Malgrat aquesta protesta i les d'altres defenses -hi ha hagut fins a 5 interrupcions-, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha permès que el fiscal continués interrogant el testimoni sense cap restricció.

Marchena ho ha justificat dient que la pertinència de les preguntes és "dinàmica", contradient el que ell mateix ha marcat en altres moments del judici, quan ha exigit que els interrogatoris es cenyissin al motiu pel qual s'havia citat els testimonis.

L'agent ha assegurat que en un primer moment la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, no sabia si la campanya era de pagament o no, però que després els va dir per correu electrònic que sí que ho era i va enviar-los les factures.

El "tal Toni" era Antoni Molons

L'interrogatori del fiscal al testimoni ha continuat sobre qui va encarregar els cartells i altres materials impresos relacionats amb el referèndum, i la resposta ha estat que el responsable també hauria estat Antoni Molons.

Segons ha explicat, van interrogar la persona que hauria fet d'intermediari entre Molons i les empreses, Enric Vidal, el dissenyador gràfic que va testificar la setmana passada, i que això els va dur a una targeta SIM de prepagament que havia comprat Molons amb un nom fals, Antonio Gorda, però amb el seu DNI autèntic.

El caporal ha dit que després de demanar aquestes dades a la companyia telefònica, en l'escorcoll a casa de Molons van trobar la targeta SIM del telèfon:

"La targeta SIM es troba dins d'un telèfon a l'habitació d'una de les filles de Molons, i la targeta que conté aquesta targeta SIM dins d'una gerra que tenia el senyor Antoni Molons al moble del menjador."

Segons el caporal, Vidal li va dir que l'encàrrec a les empreses l'havia fet Òmnium, però que ho pagaria la Generalitat.

També que segons la informació que els va proporcionar l'operadora de telèfon, van veure que l'activitat d'aquest telèfon de prepagament havia estat sempre a prop de casa de Molons i del Palau de la Generalitat, on treballava.

També que un segon telèfon mòbil també comprat per Molons amb el seu DNI però amb el mateix nom fals l'havia fet servir Vidal. Segons ha explicat, Molons havia citat Vidal a l'Hotel Colón de Barcelona per tractar sobre els encàrrecs.

"Compromís de despesa" amb Unipost

L'interrogatori ha continuat a la tarda amb les preguntes de les defenses. El testimoni ha afirmat que van poder rastrejar la comptabilitat de l'empresa Unipost i que hi havia un "compromís de despesa" de la Generalitat per material electoral de l'1-O:

"Per part de la Generalitat va existir una petició a Unipost, en base al contracte marc, perquè es repartissin aquests 5 milions de targetes censals, més 56.000 cartes certificades, que no es va materialitzar per la intervenció de la justícia, però va generar un compromís de despesa."  

També ha indicat que algú va registrar la petició per cobrar el servei a través del codi d'una persona que estava de baixa:

"La persona que va fer aquesta seqüència en el sistema SAB era la senyora Maria del Mar Romero, que resulta que quan es fa la seqüència, estava de baixa laboral.. Aquesta persona no va poder ser la que va realitzar aquesta traçabilitat. (...)

Una altra persona fent servir el seu codi va fer la factura. Algú, no se sap qui, li va facilitar la clau per poder accedir al sistema i intentar el cobrament de les factures a la Generalitat. Aquesta persona ens explica que va intentar cobrar aquesta factura perquè entenia que el servei estava vigent, no estava anul·lat; la factura no estava anul·lada. Per això va intentar cobrar l'única que hi ha al departament de Treball."

El jutge Marchena ha intervingut diverses vegades per tallar les defenses. Primer, perquè ha alertat que el testimoni i l'advocat Andreu Van den Eynde s'embrancaven en un cara a cara sobre com es va desenvolupar l'escorcoll al domicili de Josep Maria Jové, ex-secretari general de Vicepresidència i Economia. "Qüestionar ara si era correcte, crec que no està connectat al que pot manifestar al testimoni", ha advertit Marchena.

També ha alertat l'advocada Judit Gené que estava preguntat pels atestats de la Guàrdia Civil quan "no seran font de prova, sinó que ho seran les respostes dels testimonis."
 

Roig avisa d'una contradicció i s'enganxa amb Marchena
 

L'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha protagonitzat una enganxada amb el jutge Marchena quan ha alertat d'una possible contradicció entre el que el testimoni havia declarat aquest matí i el que consta a l'atestat, en referència al que va declarar el dissenyador Enric Vidal:

"Al matí ha dit que Enric Vidal va dir que l'encàrrec de l'anunci de les vies de tren el feia Òmnium però el pagava la Generalitat. Tinc aquí davant la declaració i no consta res d'això."

Marchena li ha retret que volgués posar de manifest aquesta contradicció:

"Pregunti el que vulgui sobre l'atestat, però no ressuscitem totes les diligències dels atestats, ni tan sols per plantejar-li una contradicció en què hagi pogut incórrer."

Després de l'estira-i-arronsa entre jutge i advocada, Marchena ha recordat al testimoni que estava sota jurament i el guàrdia civil ha respost que no recordava si havia mencionat el dissenyador gràfic Enric Vidal:

"Arribar al grau de, amb exactitud... són moltes actes, dades... jo vull deixar de manifest que aquesta comanda de cartelleria s'inicia perquè ho sol·licita Òmnium Cultural. No sé si he dit que ho havia dit Enric Vidal".

Roig ha afegit que sí que ho havia dit.