Un català a Lombok: "Vam fer nit a la muntanya, a les fosques, ningú ens explicava res"

Entre els turistes que el terratrèmol de Lombok, a Indonèsia, va sorprendre de vacances, també hi havia catalans. "El matí de Catalunya Ràdio" n'ha parlat amb dos: Josep Molinas, que es trobava a les illes Gili, i Isabel Martínez, que era a l'illa de Bali.

De moment el balanç del terratrèmol és de 105 morts, prop de 300 ferits i 20.000 persones desplaçades i sense casa.

A Josep Molinas, el terratrèmol el va sorprendre en una de les illes Gili, on estava de vacances.

"El terratrèmol va ser cap a les 8 de la tarda, vam haver de córrer cap a la muntanya, vam fer nit a la muntanya a les fosques, havia marxat la llum, no teníem recursos , ningú ens explicava res."

Molinas ha explicat com va viure l'experiència. Ara ja es troba a l'illa de Bali, sa i estavi, després de ser evacuat, però sortir de l'illa no va ser fàcil.

"A les 6 del matí no hi havia ni un barco, però tothom, tota l'illa, era a la platja. Anaven arribant barquetes petites dels mateixos nadius, que s'agafaven entre ells mateixos i agafaven 7 o 8 persones a cada viatge només. La gent anàvem esperant allà al sol."

Abans, quan van baixar de la muntanya a punta de sol, havien descobert un paisatge desolador.

"Quan es va fer de dia, a les 6 del matí, vam baixar cap a les cases, els hotels. Estava tot molt desfet, les cases per terra, carrers destrossats, l'enllumenat per terra... Havíem d'anar amb molt de compte. Vam agafar les nostres coses i  ens vam dirigir cap a la platja pensant-nos que ens vindrien a recollir de seguida, això és el que s'anava dient."

Mentre a primera hora les barques anaven traient la gent amb comptagotes de l'illa, cap al migdia van arribar barques més grans. Però segons explica Josep Molinas, l'evacuació no va millorar: era "la llei de la selva".

"Al cap de 3, 4 o 5 hores, cap al migdia, van arribar un parell o tres de barques una mica més grosses. La gent, sobretot turistes, estava a l'espera, però la gent autòctona passaven per l'aigua i pujaven al vaixell pel costat sense fer cua, a empentes, a cops... Els turistes no podíem pujar, no hi teníem opció. La gent que estava en els vaixells que en teoria ens venien a salvar, que eren policies o militars, ens semblava, no feien res per evitar-ho, no hi posaven ordre, res. Tot era pas, pas, pas i la llei de la selva."

No van poder sortir fins a les 9 de la nit, sense aigua ni menjar.

"De dues a nou de la nit vam estar esperant, fent una cua de 200 o 300 persones, que ningú ens recollia. No teníem aigua, menjar... Vam tenir sort que del mateix hotel van deixar tres persones per portar menjar a tothom."

Isabel Martínez, que és regidora de l'Ajuntament de Mataró, també va sentir el terratrèmol. Tot i que era a Bali, on el sisme es va notar amb menys intensitat, 5,5 a l'escala de Richter, assegura que va ser llarg i intens, i tothom va sortir corrents dels edificis.

"Tothom sortia corrent cap al mig del carrer. Tremolava tot. Jo no vull saber com ho van passar els de Lombok, perquè nosaltres, amb un 5 i escaig, la sensació era que el terra es movia, els quadres anaven d'un cantó a un altre, i els arbres gairebé es movien un metre cap a cada banda, imagineu-vos amb un 7  o 6,9, que han donat definitivament. Aquí es va passar una mica de por, però res a veure amb Lombok, res a veure-hi."

Segons Isabel Martínez, el primer terratrèmol va ser molt llarg, de gairebé 10 minuts, mentre que la rèplica va ser "més curta però amb una pujada forta".

Supervivent entre la runa

Els equips de rescat han pogut salvar una dona que ha sobreviscut gairebé dos dies sota la runa. Nadia Revanale, de 23 anys, era sota la runa d'un edifici i el rescat ha estat complicat, l'han haguda de treure per un petit forat. Els membres de l'equip han celebrat el rescat i un d'ells, Siswanto, diu que ha tingut sort.

"Havíem intentat obrir un accés, però hi havia una nevera que ens ho impedia. Finalment, ho hem aconseguit i hem sentit una veu. No la bloquejava res, la víctima, però l'espai era minúscul."

Les feines de rescat es fan a contrarellotge. Les possibilitats de trobar persones encara vives sota els immobles esfondrats són escasses. Hi treballen sense descans, com en el que queda d'una mesquita, on se sospita que en el moment del sisme hi havia gent resant.

Milers de turistes miren d'abandonar Lombok el més aviat possible, per por de rèpliques com la que hi va haver dilluns a la tarda i per la possibilitat que hi hagi un tsunami.

A l'aeroport, molta gent fa llargues esperes, perquè des de diumenge s'han cancel·lat i retardat molts vols. Altres turistes fan cua per embarcar-se als ferris que porten a la veïna Bali.