Un centenar de ciutats nord-americanes es mobilitzen i reclamen justícia per a Trayvon Martin
Manifestacions en un centenar de ciutats dels Estats Units una setmana després de l'absolució de l'autor de la mort del jove negre Trayvon Martin. El mateix Obama s'ha implicat en el cas per criticar el racisme encara latent al país. "Jo podria haver estat Trayvon Martin fa 35 anys", ha dit. Identificant-se amb la víctima, han contribuït a posar la qüestió racial al centre del debat.
Televisió de CatalunyaActualitzat
En un centenar de ciutats nord-americanes, els col·lectius afroamericans han convocat manifestacions de protesta contra la sentència que va declarar no culpable l'home que va disparar els trets que van acabar amb la vida del jove Trayvon Martin perquè es va sentir amenaçat. Les últimes declaracions del president Obama, identificant-se amb la víctima, han contribuït a posar la qüestió racial al centre del debat.
Un jurat popular va absoldre dels càrrecs d'assassinat i homicidi involuntari el vigilant de barri George Zimmerman, que va matar d'un tret un adolescent afroamericà desarmat l'any passat a Florida. El veredicte va ser unànime. El jurat va creure la versió de la defensa, que assegurava que Zimmerman va actuar en defensa pròpia; un cas que va generar una gran polèmica amb protestes a tot el país que aquest dissabte han continuat.
"Sense justícia no hi haurà pau." Aquest, el crit de la lluita pels drets civils dels anys noranta -demanda i amenaça a la vegada- s'ha tornat a sentir als carrers de més de cent ciutats nord-americanes. A Nova York, de boca del reverend Al Sharpton, acompanyat de la mare de Trayvon Martin. Però també de Beyoncé i del seu marit, el raper Jay-Z.
Divendres, el president Barack Obama va aparèixer per sorpresa a la roda de premsa diària del portaveu de la Casa Blanca. El president té fama de fred i de distant, però en aquesta ocasió es va obrir. Sense llegir, va parlar, lentament, com si medités en veu alta. I durant vint minuts va fer el discurs més carregat de negritud -i potser de sentiments- de la seva presidència. Divendres va quedar clar que Obama entén els sentiments dels afroamericans, perquè ell mateix, va dir, havia patit el racisme latent. El primer president negre dels Estats Units va ser per molts, per primer cop, un president negre.
Així, el mateix Obama es va encarregar de recordar que, malgrat tot, la igualtat racial ha millorat respecte a fa vint o trenta anys. Que ell sigui president n'és una prova. Però la sentència absolutòria de l'home blanc que va matar un noi negre de disset anys només perquè li va fer mala espina, recorda a tothom que encara queda molt per fer.
Un jurat popular va absoldre dels càrrecs d'assassinat i homicidi involuntari el vigilant de barri George Zimmerman, que va matar d'un tret un adolescent afroamericà desarmat l'any passat a Florida. El veredicte va ser unànime. El jurat va creure la versió de la defensa, que assegurava que Zimmerman va actuar en defensa pròpia; un cas que va generar una gran polèmica amb protestes a tot el país que aquest dissabte han continuat.
"Sense justícia no hi haurà pau." Aquest, el crit de la lluita pels drets civils dels anys noranta -demanda i amenaça a la vegada- s'ha tornat a sentir als carrers de més de cent ciutats nord-americanes. A Nova York, de boca del reverend Al Sharpton, acompanyat de la mare de Trayvon Martin. Però també de Beyoncé i del seu marit, el raper Jay-Z.
Divendres, el president Barack Obama va aparèixer per sorpresa a la roda de premsa diària del portaveu de la Casa Blanca. El president té fama de fred i de distant, però en aquesta ocasió es va obrir. Sense llegir, va parlar, lentament, com si medités en veu alta. I durant vint minuts va fer el discurs més carregat de negritud -i potser de sentiments- de la seva presidència. Divendres va quedar clar que Obama entén els sentiments dels afroamericans, perquè ell mateix, va dir, havia patit el racisme latent. El primer president negre dels Estats Units va ser per molts, per primer cop, un president negre.
Així, el mateix Obama es va encarregar de recordar que, malgrat tot, la igualtat racial ha millorat respecte a fa vint o trenta anys. Que ell sigui president n'és una prova. Però la sentència absolutòria de l'home blanc que va matar un noi negre de disset anys només perquè li va fer mala espina, recorda a tothom que encara queda molt per fer.
