Un centenar de nous parlants de català demanen més cursos: "Tothom hi ha de poder accedir"

Un centenar de nous catalanoparlants ha signat un manifest amb diverses demandes perquè tothom que visqui, estudiï o treballi a Catalunya pugui accedir a la llengua.

Aquests catalanoparlants, nascuts fora del país, reclamen a govern i institucions que multipliquin l'oferta de cursos per garantir, almenys, 200.000 places anuals, amb l'objectiu que tothom qui vulgui pugui aprendre l'idioma durant els pròxims deu anys.

A través del manifest, impulsat per Òmnium Cultural, denuncien que els cursos són insuficients per als més de dos milions de persones interessades i reclamen que arribin a tots els municipis --especialment als rurals-- i que els horaris siguin compatibles amb la feina i la família.

Reclamen que les empreses, amb els diners de les cotitzacions destinades a la formació contínua, ofereixin formació de català gratuïta al mateix lloc de feina, aprofitant les hores en què hi ha treballadors i adaptant-la a cada professió.

El manifest també demana que entitats i escoles arribin allà on no arriben els cursos formals, organitzant grups per aprendre català entre veïns i famílies de diferents orígens, creant espais compartits i facilitant l'accés dels nous parlants a les activitats que es fan en català.

"Volem més català!"

L'accés al català hauria d'estar garantit per a tothom, però això ara no és així. Cal que institucions, empreses, entitats, escoles i la societat en general ens posem a treballar plegats per garantir que tothom que vol aprendre i parlar català ho pugui fer. pic.twitter.com/paNOKsuGk5

— Òmnium Cultural (@omnium) February 17, 2025

No canviar al castellà

El manifest "Pel dret a accedir al català" subratlla que accedir a aquest idioma permet viure "més plenament" a Catalunya. Així, detalla que, a través del català, es pot gaudir de la vida social i cultural, tenir "més i millors" oportunitats professionals i participar "sense barreres" en la construcció del país, que també reivindiquen com a seu.

"Accedir al català no és només aprendre'l, sinó també poder-lo parlar. Vosaltres podeu ajudar a fer-ho possible", reiteren. Per això, insten la societat a no canviar la llengua de manera "automàtica" i a utilitzar el català "sense prejudicis ni barreres".

Aquests nous catalanoparlants adverteixen que trobar espais i persones per parlar la llengua en el seu entorn "no és senzill" i lamenten que els interlocutors canviïn de llengua "massa sovint" pel color de pell, accent o aparença d'aquests nous parlants. "Això ens exclou i ens impedeix avançar com a societat", constaten.

Entre les persones impulsores del manifest hi ha l'advocat suís Olivier Peter, la regidora de BComú i exdiputada Jess González, la historiadora Lucía Aliagas, l'escriptora Asmaa Aouattah, l'emprenedor i traductor Tayssir Azouz, el politòleg Daniel Camilo Herrera, la periodista Beatrice Duodu, l'activista Cheikh Abdoul Khadre Drame Tine o la catedràtica de ciència política Eva Anduiza.

Òmnium ha habilitat la pàgina web ja.cat/nousparlants per recollir signatures de catalanoparlants nascuts fora del país.

El manifest s'ha donat a conèixer aquest dilluns, dos dies abans de la nova publicació de l'enquesta d'usos lingüístics de la població (EULP). Es tracta de la cinquena enquesta de la sèrie que va començar fa 22 anys i que s'ha anat actualitzant cada cinc anys.

La darrera enquesta indicava que el 2018 el coneixement del català s'acostava progressivament als nivells previs a l'onada migratòria del 2003-2008.

Segons l'enquesta, el 94,4% de la població entenia el català, una dècima més que el 2013 (però encara una xifra distant del 96,5% que era capaç d'entendre'l el 2003), el 81,2% el sabia parlar, el 85,5% el sabia llegir i un 65,3% de la població el sabia escriure (400.000 persones més els últims cinc anys).