Un ciberatac afecta les webs i aplicacions de la Generalitat durant unes tres hores

Els sistemes d'informació de la Generalitat han patit un ciberatac, en dues onades, aquest divendres a la tarda. L'atac ha afectat les comunicacions de departaments de la Generalitat i les aplicacions que en depenen, unes 2.000. Es tracta del ciberatac més important de l'any a tot Catalunya, segons el vicepresident del govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró.

El Departament de Polítiques Digitals ha fet una nota anunciant que l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya havia activat les contramesures pertinents.

En el cas de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), l'atac ha afectat --entre d'altres-- les webs i aplicacions de TV3 i Catalunya Ràdio, i els portals 324.cat i Esport3.cat.

L'afectació ha durat unes tres hores. Poc abans de les deu de la nit, el servei s'ha començat a recuperar i a la mitjanit tots els webs i sistemes d'informació ja tornaven a funcionar.
 

"Un atac molt virulent"

En una entrevista al programa Més324, el vicepresident del govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha explicat que l'atac ha estat "molt virulent", quatre vegades més "potent" que el que va patir el govern quan es va fer la consulta del 9N del 2014.

"Aquí darrere hi havia alguna intencionalitat que els propers dies caldrà investigar", ha assegurat el vicepresident, que ha afegit que es prendran accions si s'acaba trobant el responsable.

En un tuit poc abans de la mitjanit, Puigneró ha assegurat que el ciberatac ja estava controlat, tot i que amb alts i baixos.

Un atac de denegació de servei

Genís Roca, especialista en internet, ha explicat que en aquest cas s'ha tractat d'un atac de denegació de servei, que es produeix quan els servidors reben massa peticions de servei, la màquina no dona l'abast i no pot contestar. Això acaba suposant que es col·lapsi tot el servei.

És un tipus de ciberatac diferent del que han patit últimament per exemple, la UAB o l'empresa Damm; en aquests casos s'ha tractat de segrest d'informació amb la intenció d'obtenir un benefici econòmic.

En canvi, els atacs de denegació de servei "es fan pel simple fet de fer mal", ha explicat Roca. "És un intent de dificultar l'operativa d'un servei", ha conclòs.