Un coet de SpaceX vola descontrolat i amenaça d'impactar en la Lluna al març

Un coet de l'empresa SpaceX està volant sense control cap a la Lluna i podria impactar en el nostre satèl·lit al març. Així ho preveuen els càlculs de la trajectòria del coet, que es va llançar fa set anys, el febrer del 2015.

SpaceX, de nom complet Space Exploration Technologies Corporation, és una empresa creada el 2002 pel multimilionari Elon Musk. Un dels coets que ha construït és el Falcon 9, que el 2015 es va enlairar amb l'Observatori del Clima de l'Espai Profund (DSCOVR), un satèl·lit de la NOAA, l'agència nord-americana dels oceans i l'atmosfera.

El detall irònic és que el satèl·lit havia de viatjar aproximadament un milió i mig de quilòmetres per situar-se en un dels anomenats punts de Lagrange, on la força gravitatòria de la Terra i de la Lluna s'equilibren. El giny hauria quedat en una posició pràcticament del tot estable.

Si bé el satèl·lit va arribar a destí sense problemes el 8 de juny d'aquell any, per al coet es va produir tot el contrari a un viatge tranquil. Un cop deixada anar la seva càrrega, la segona fase del Falcon 9 va quedar sense control. I sense prou combustible per tornar a l'òrbita de la Terra, però tampoc per escapar de la força atractiva de la Lluna, segons explica l'expert Eric Berger en un breu article a Ars Technica.

La trajectòria l'ha anat seguint el meteoròleg Bill Gray, creador del programa informàtic Project Pluto per al seguiment d'òrbites d'objectes propers a la Terra.

Segons Gray, que comenta els seus càlculs en aquesta web, l'impacte es produirà al març. Però encara hi ha elements que impedeixen concretar del tot la trajectòria, com la incidència del vent solar. Grey espera tenir dades molt més exactes a primers de febrer.

El que sí que afirma Gray és que, fins on ell sap --i en sap molt- es tracta del primer impacte no deliberat d'un producte tecnològic a la Lluna. Al nostre satèl·lit hi impacten molts astres naturals i el 2009 s'hi va fer xocar un coet per observar com era el material que s'aixecava amb la col·lisió.

En el cas del Falcon 9, tot i ser involuntari, podria servir per aprendre alguna cosa sobre la Lluna, però, d'entrada, Gray preveu que no es podrà observar l'impacte directament.

Sí que es podria saber el lloc on hauria xocat i on es trobaria el cràter creat. I aleshores es podrien fer passar per damunt, en algun moment, el Lunar Reconaissance Orbiter nord-americà o el Chandrayaan-2 indi, que es troben en òrbita baixa voltant el satèl·lit:

"Si podem dir a la gent de l'LRO i/o del Chandrayaan-2 on és exactament el cràter, podrien passar pel damunt del forat i ser capaços d'observar un cràter d'impacte molt recent i probablement aprendríem alguna cosa sobre geologia (bé, selenologia) d'aquella part de la Lluna".

De moment, sabem la massa del Falcon 9 i s'estima que xocarà contra la Lluna a una velocitat d'uns 2,58 km/s, és a dir, uns 9.288 km/h. I així es podrà calcular l'energia de l'impacte.

Esquivant les maniobres de SpaceX

No és el primer problema que provoca l'empresa de Munsk. Al setembre del 2019, l'Agència Espacial Europea (ESA) va explicar en un tuit que havia d'hagut de fer una maniobra per evitar la col·lisió d'uns dels seus satèl·lits amb un altre de Starlink, una xarxa global impulsada per SpaceX per donar cobertura d'internet a tot el planeta:

For the first time ever, ESA has performed a 'collision avoidance manoeuvre' to protect one of its satellites from colliding with a 'mega constellation'#SpaceTraffic pic.twitter.com/kmXvAgpj1U

— ESA Operations (@esaoperations) September 2, 2019

A part d'aixecar queixes dels astrònoms, que veuen en una xarxa així de satèl·lits un obstacle per fer bones observacions del firmament, Starlink també ha provocat algun espectacle, sortosament sense causar danys. Diumenge passat, la reentrada a l'atmosfera d'un dels satèl·lits va produir una bola de foc visible des de diferents llocs de la península.

En el seu compte de Twitter, Josep Maria Trigo, astrofísic de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC) i expert en aquests fenòmens lluminosos, ho comentava i publicava aquesta imatge obtinguda des del Montseny:

Impressionant reentrada anit, confirmada per les nostres deteccions a @RedSpmn. Com ja vam predir a aquest article, les reentrades de fases dels #Starlink es fan comuns. Ha estat produïda x #Starlink2200 https://t.co/4y9dQg231T@TomasMolinaB @Divul_cat @Divulgameteo @IEEC_space https://t.co/QJ1kKjJeBl

— Dr. Josep M. Trigo ??#PlanetaryDefense #DART HERA (@Josep_Trigo) January 24, 2022

De fet, la Xarxa de Bòlids i Meteorits va ser la primera a detectar que es tractava d'un satèl·lit d'Starlink. Marc Corretgé des de Lleida, va ser el primer en notificar-nos la detecció.

CONFIRMAMOS REENTRADA SOBRE EUSKADI Y CASTILLA Y LEÓN actualmente bajo estudio en el @iSpaceSci @CSIC @IEEC_space por el equipo del Prof. @Josep_Trigo. Así la captó Marc Corretgé desde Alpicat, #Lleida. Evento de >2 minutos comenzando a las 21h59m43s TUC
Trayectoria rasante 👇👌 pic.twitter.com/tEpSG8Z22M

— Red de Investigación Bólidos y Meteoritos (SPMN) (@RedSpmn) January 23, 2022

Ara cal esperar al març, per saber si la col·lisió del Falcon 9 amb la Lluna permet obtenir dades que compensin, almenys una mica, les molèsties que els astrònoms i l'ESA diuen que provoca l'empresa de Musk.