Un contracte de mòbil o amb un banc permetran identificar-se per votar sobre la Diagonal
La identificació dels ciutadans en la consulta sobre la reforma de la Diagonal de Barcelona es podrà fer a través del mòbil i també a partir dels reconeixements que entitats col·laboradores com els bancs i caixes puguin transmetre a l'ajuntament de la ciutat, tal com ho ha anunciat avui el quart tinent d'alcalde, Ramon García-Bragado, durant l'encontre Tecnimap, que es fa a Saragossa.
García-Bragado ha explicat, davant d'un auditori format per experts en administració electrònica d'arreu d'Espanya, que la identificació és la peça clau del vot electrònic, i ha assegurat que el consistori compta per a aquesta consulta amb una plataforma fiable, la mateixa que fa servir el govern dels Estats Units per faclitar el vot als seus ciutadans que resideixen a l'estranger.
Tot seguit ha anunciat que en la consulta sobre la Diagonal hi haurà tres maneres d'indentificar-se. La primera és la utilització de la firma electrònica, ja sigui amb el DNI electrònic o amb la identificació que gestiona la Generalitat, l'IdCat.
Bancs i universitats
La novetat, però, són les altres dues possibilitats. D'una banda, s'aprofitaran les plataformes d'identificació d'altres institucions, com ara les universitats i els bancs i caixes. La idea sembla simple però ha exigit arribar a un acord complex que es presentarà d'aquí a pocs dies: si un ciutadà està degudament identificat per una altra organització, com ara la seva entitat bancària, aquesta validació es fa arribar als sistemes de gestió municipal, que només han de comprovar l'empadronament de la persona. Per tant, als portals d'aquest llocs hi apareixerà l'opció de participar en la votació sense que calgui recomençar una altra via d'identificació. El mateix alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, té previst un acte d'agraïment a totes aquestes institucions que col·laboren en la validació de les identitats.
Un mòbil igual a una persona
El tercer procediment és encara més nou i no està exempt de riscos, com el mateix regidor ha reconegut. Com que la possessió d'una línia de telèfon mòbil implica l'existència d'un contracte personal, el que està previst és que els ciutadans es puguin identificar de manera que rebin una clau al seu mòbil. Només caldrà que hi afegeixin una declaració assegurant que el mòbil és seu i que són ells els que voten i no una altra persona. García-Bragado ha estat molt clar quan ha admès que hi havia un cert perill, però s'ha mostrat confiat que l'eina tindrà un bon ús: "Sempre hi podria haver un intent d'engany però qui ho fes seria perseguit, les conseqüències d'un acte de suplantació són les que estan previstes a la llei".
Per tant, la consulta de la Diagonal no és innovadora només pel fet de demanar als ciutadans que opinin sobre un projecte determinat, sinó també perquè amplia el ventall de la identificació amb la voluntat de fer-lo més accessible.
Prova de foc
Com s'ha recordat avui, prop d'un milió quatre-centes mil persones podran votar sobre els projectes de reforma de l'avinguda que creua la ciutat, tots els empadronats que tinguin més de setze anys, i això inclou uns 250.000 ciutadans estrangers. La consulta dura una setmana (del 10 al 16 de maig) i només es podrà votar de forma electrònica, des de casa o altres punts, i també des del centenar de punts que es distribuiran per la ciutat i des d'on, de forma presencial, els ciutadans que ho vulguin rebran assistència tècnica per exercir aquest vot amb les noves tecnologies.
García-Bragado s'ha mostrat convençut de la fiabilitat del sistema i ha anticipat que si aquestes noves vies d'identificació passen la prova es podrien anar convertint en una fórmula reconeguda que s'instauri en altres processos electorals.
Justament el procés electoral mitjançant els mecanismes electrònics ha centrat una altra de les sessions que ha tingut lloc avui en aquest encontre dels professionals de l'e-administració de tot Espanya.
La importància del vot presencial
En contrast amb la proposta barcelonina, el director general de Política Interior del Ministeri de l'Interior, Adolfo Hernández, ha insistit en la importància de l'acte presencial pel qual un ciutadà acudeix a votar en un lloc on els responsables de garantir el seu dret són uns altres ciutadans que per sorteig assumeixen el control de la mesa. Per tant, la seva posició no semblava favorable al vot electrònic.
Però aquest acte presencial pot tenir un aspecte diferent si el col·legi electoral disposa de suport tecnològic, com va passar a les europees del juny passat, en un pla pilot a les ciutats de Lleida, Salamanca i Pontevedra. El ponent ha valorat l'experiència de forma molt positiva, ja que els col·legis administrats electrònicament van permetre accelerar el procés de votació i també, per descomptat, el de recompte de vots. Però no ha predit quina extensió tindrà el sistema, més enllà d'anunciar que hi ha la voluntat de fer-lo arribar a més ciutats.
La complexitat del pla es fa evident quan es recorden les xifres: uns 150.000 ciutadans participen a les meses per atendre un cens electoral de 35 milions de persones. Tot i aquest volum, el subsecretari d'Interior, Justo Zambrana, no ha tingut cap por d'assegurar que "la nit electoral espanyola és de les millors del món", subratllant que "a pocs països el ministre de l'Interior pot sortir abans de dues hores des del final de les votacions per donar uns resultats molt fiables".
La tecnologia, doncs, sembla que anirà comptant més i més en els processos participatius i electorals i la de Barcelona podria ser, a judici dels observadors del sector, una prova de foc molt concloent sobre les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
Tot seguit ha anunciat que en la consulta sobre la Diagonal hi haurà tres maneres d'indentificar-se. La primera és la utilització de la firma electrònica, ja sigui amb el DNI electrònic o amb la identificació que gestiona la Generalitat, l'IdCat.
Bancs i universitats
La novetat, però, són les altres dues possibilitats. D'una banda, s'aprofitaran les plataformes d'identificació d'altres institucions, com ara les universitats i els bancs i caixes. La idea sembla simple però ha exigit arribar a un acord complex que es presentarà d'aquí a pocs dies: si un ciutadà està degudament identificat per una altra organització, com ara la seva entitat bancària, aquesta validació es fa arribar als sistemes de gestió municipal, que només han de comprovar l'empadronament de la persona. Per tant, als portals d'aquest llocs hi apareixerà l'opció de participar en la votació sense que calgui recomençar una altra via d'identificació. El mateix alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, té previst un acte d'agraïment a totes aquestes institucions que col·laboren en la validació de les identitats.
Un mòbil igual a una persona
El tercer procediment és encara més nou i no està exempt de riscos, com el mateix regidor ha reconegut. Com que la possessió d'una línia de telèfon mòbil implica l'existència d'un contracte personal, el que està previst és que els ciutadans es puguin identificar de manera que rebin una clau al seu mòbil. Només caldrà que hi afegeixin una declaració assegurant que el mòbil és seu i que són ells els que voten i no una altra persona. García-Bragado ha estat molt clar quan ha admès que hi havia un cert perill, però s'ha mostrat confiat que l'eina tindrà un bon ús: "Sempre hi podria haver un intent d'engany però qui ho fes seria perseguit, les conseqüències d'un acte de suplantació són les que estan previstes a la llei".
Per tant, la consulta de la Diagonal no és innovadora només pel fet de demanar als ciutadans que opinin sobre un projecte determinat, sinó també perquè amplia el ventall de la identificació amb la voluntat de fer-lo més accessible.
Prova de foc
Com s'ha recordat avui, prop d'un milió quatre-centes mil persones podran votar sobre els projectes de reforma de l'avinguda que creua la ciutat, tots els empadronats que tinguin més de setze anys, i això inclou uns 250.000 ciutadans estrangers. La consulta dura una setmana (del 10 al 16 de maig) i només es podrà votar de forma electrònica, des de casa o altres punts, i també des del centenar de punts que es distribuiran per la ciutat i des d'on, de forma presencial, els ciutadans que ho vulguin rebran assistència tècnica per exercir aquest vot amb les noves tecnologies.
García-Bragado s'ha mostrat convençut de la fiabilitat del sistema i ha anticipat que si aquestes noves vies d'identificació passen la prova es podrien anar convertint en una fórmula reconeguda que s'instauri en altres processos electorals.
Justament el procés electoral mitjançant els mecanismes electrònics ha centrat una altra de les sessions que ha tingut lloc avui en aquest encontre dels professionals de l'e-administració de tot Espanya.
La importància del vot presencial
En contrast amb la proposta barcelonina, el director general de Política Interior del Ministeri de l'Interior, Adolfo Hernández, ha insistit en la importància de l'acte presencial pel qual un ciutadà acudeix a votar en un lloc on els responsables de garantir el seu dret són uns altres ciutadans que per sorteig assumeixen el control de la mesa. Per tant, la seva posició no semblava favorable al vot electrònic.
Però aquest acte presencial pot tenir un aspecte diferent si el col·legi electoral disposa de suport tecnològic, com va passar a les europees del juny passat, en un pla pilot a les ciutats de Lleida, Salamanca i Pontevedra. El ponent ha valorat l'experiència de forma molt positiva, ja que els col·legis administrats electrònicament van permetre accelerar el procés de votació i també, per descomptat, el de recompte de vots. Però no ha predit quina extensió tindrà el sistema, més enllà d'anunciar que hi ha la voluntat de fer-lo arribar a més ciutats.
La complexitat del pla es fa evident quan es recorden les xifres: uns 150.000 ciutadans participen a les meses per atendre un cens electoral de 35 milions de persones. Tot i aquest volum, el subsecretari d'Interior, Justo Zambrana, no ha tingut cap por d'assegurar que "la nit electoral espanyola és de les millors del món", subratllant que "a pocs països el ministre de l'Interior pot sortir abans de dues hores des del final de les votacions per donar uns resultats molt fiables".
La tecnologia, doncs, sembla que anirà comptant més i més en els processos participatius i electorals i la de Barcelona podria ser, a judici dels observadors del sector, una prova de foc molt concloent sobre les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
