Un de cada quatre alumnes té problemes per entendre què llegeix quan acaba la primària

Llegir poc o malament té conseqüències evidents en el rendiment escolar. A Catalunya, el nombre d'alumnes que acaba la primària amb un baix nivell lector és d'un 25% del total. Això vol dir que un de cada quatre infants no aconsegueix assolir un nivell lector que li garanteixi comprendre amb facilitat allò que llegeix.

Segons les dades de Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu 2021, un 11% dels alumnes acaba sisè amb un nivell baix de lectura i un 14% amb un nivell mitjà-baix.

Aquestes dades encara són més preocupants si es relacionen amb el fracàs escolar. Segons els estudis de PISA --el programa de l'OCDE per avaluar l'educació--, un bon nivell de comprensió lectora és un factor protector.

Què implica una baixa comprensió lectora?

Segons explica la Fundació Bofill, els infants amb un baix nivell de comprensió lectora, tot i saber llegir, tenen dificultats per interpretar causes i conseqüències en una història, distingir la informació rellevant en una taula, gràfic o imatge, i integrar tota la informació d'un text per argumentar la seva importància, entre d'altres.

Aquestes dificultats compliquen l'adquisició de coneixements i habilitats en altres àrees. Els alumnes es poden trobar que no entenen un enunciat matemàtic, que no saben respondre preguntes sobre un text o que no poden destriar arguments per donar una opinió sobre un text.

Afecta de manera desigual les famílies

El nivell de renda i el centre escolar són dos elements que afecten el rendiment acadèmic dels alumnes.

Un alumne de 4t d'una família amb una renda baixa va mig curs al darrere en comprensió lectora dels seus companys amb famílies amb més renda. Segons les dades de les competències bàsiques del 2022, la manca de recursos econòmics, socials i culturals de les famílies afecta de manera rellevant els nivells de comprensió lectora.

Pel que fa als centres, les escoles amb un índex més gran de complexitat presenten pitjors resultats en comprensió lectora. La diferència respecte als centres de baixa complexitat és de fins a 10 punts.

Què es pot fer per millorar la comprensió lectora?

Una manera de revertir aquestes desigualtats és fomentar la lectura a casa.

L'acompanyament i el clima lector a casa són factors determinants per als infants, fins i tot lleugerament per sobre de la renda familiar.

I com es pot fer? Segons explica la Fundació Bofill, la clau és fer activitats relacionades directament o indirectament amb la lectura.

Aquestes activitats poden anar des de les més evidents com explicar un conte fins a llegir en veu alta els rètols del carrer. Tot el que desperti la curiositat per la lectura funciona: cantar cançons, fer jocs amb l'alfabet, llegir conjuntament les instruccions d'un nou aparell...

L'hàbit lector de la família també influeix. Si a casa es llegeix, els fills adquireixen un nivell de comprensió lectora molt superior al de les famílies no lectores.

Marta López, directora del programa Lecxit de la Fundació Bofill, ho explica així: "La capacitat lectora té a veure amb allò que passa a casa. Al final, amb petites accions podem fer molt, i no cal ser un gran erudit per acompanyar els teus fills".

Demanen més recursos per a les famílies

La Fundació Bofill també reclama més recursos per evitar que cada curs que passa els infants desafavorits que no tenen un clima de promoció i acompanyament a casa vegin reduïdes les seves oportunitats de tenir èxit educatiu.

L'entitat ha engegat una campanya perquè les famílies adquireixin hàbits de lectura a casa. Es diu "Les famílies, aliades de la lectura" i és un programa que arribarà a tothom a través de les escoles, les biblioteques i les associacions de famílies. Aquí en podeu veure un tast:

L'objectiu és fer que les famílies tinguin eines i se sentin capaços d'acompanyar els fills en el procés d'aprenentatge i construcció d'hàbits lectors més enllà del que es fa a l'escola.