Un de cada quatre joves de menys de 24 anys de Barcelona ni estudia ni treballa

A Barcelona, un de cada quatre joves fins als 24 anys no treballa ni tampoc estudia. Són dades que recull un estudi de la Fundació BCN Formació Professional, que va més enllà, perquè es fixa específicament en el nombre de joves en aquesta situació que no tenen cap estudi més enllà de l'ensenyament obligatori. Són els que en anglès es coneixen com a NEET (Not in Education, Employment, or Training).

Són el 10% del total i les seves possibilitats d'inserció laboral encara són més baixes que en el cas dels joves desocupats amb titulacions superiors.

Joves sense feina ni formació 

Segons dades del cens de població del 2021, la majoria de joves en aquesta situació (sense feina ni estudis postobligatoris), són homes entre 23 i 24 anys.

Per districtes, a Barcelona, les zones amb més incidència d'aquest fenomen són Nou Barris, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Sant Martí; en aquests punts, més del 20% de joves que no tenen feina tampoc tenen estudis postobligatoris.

Més enllà, l'estudi es fixa en l'eix Besòs, a punts de Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besos i Badalona. I a l'altra banda, Hospitalet de Llobregat i Cornellà.

Fora de l'àmbit de la regió metropolitana, l'estudi assenyala agrupacions censals que a Catalunya tenen més del 50% de joves sense estudis més enllà de l'ensenyament obligatori. Alguns exemples són el barri de la Font de la Pólvora a Girona (76,6%), el nucli antic de Balaguer (71%), el nord-oest de Salt (62%), Figueres oest (60%) o bé diversos punts de Tarragona o Lleida.

"Més d'un 60% d'aquestes persones no estan apuntades a l'atur, però gairebé el mateix percentatge, un 69%, diu que estarien disposats a treballar", assegura Neus Ponts, directora gerent Fundació BCN Formació, que hi afegeix, que, tot i això, "se senten desatesos, no tenen vincles amb el seu territori".

L'estudi identifica també sectors econòmics i ocupacions amb millors oportunitats d'inserció per a joves amb baixa qualificació formativa. I destaca l'hostaleria, el comerç, la construcció, logística i indústria i també serveis com ara monitors de lleure o atenció a les persones.

Solucions: més seguiment i facilitar el "retorn"

Davant els resultats, l'estudi proposa solucions. Per exemple, demana destinar més recursos als centres educatius per identificar precoçment els senyals d'abandonament escolar i facilitar també el retorn al sistema de les persones que han deixat els estudis.

També suggereix dualitzar la formació i implicar-hi les empreses, de manera que l'aprenentatge és més "empíric" i la retribució econòmica pot representar un incentiu per continuar el procés formatiu. En aquest sentit, també es recomana col·laborar amb els sectors econòmics per identificar on hi ha demanda de professionals no coberta i acompanyar els joves en els primers mesos d'inserció a les empreses.

I és que segons Begoña Gasch, directora escola segona oportunitat El Llindar, els joves que es troben en aquesta situació "no han tingut un bon lloc en el sistema educatiu". "I això, que molts cops comença a la primària, es va fent com una bola", hi afegeix.

Així ho apunta Francesc Castellana, president Consell Econòmic i Social de Barcelona. "Si tu no tens un nivell de formació com la secundària, amb titulació, difícilment trobaràs una oportunitat de feina, i menys encara una bona oportunitat de feina", assegura.

L'abandonament escolar va lligat en moltes ocasions al nivell de renda familiar. Per tant, es proposa també un programa d'ajuts econòmics i per garantir l'estabilitat de la residència per a persones joves, una necessitat habitual en el cas de persones en centres d'acollida temporal, que no sempre és la més propícia per l'arrelament i la visió de futur.